Pla del Mosorro i Mas Torre Leandra. Els Ports.

 25 de març de 2023

Aprofitant la visita a la zona per fer la ruta del Picaio i les Coves del Forcall em reservo la tarda per complementar-la amb la visita a una altra zona imprescindible: El Pla del Mosorro.

Pla del Mosorro

“El Pla de Mosorro és un paratge molt transformat per l’acció de l’home, atès que hi ha un gran nombre de construccions de la pedra en sec, d’un excepcional valor sociocultural. En poc espai es pot veure multitud de parets de pedra en sec que divideixen les diferents propietats; refugis per als pastors o casetes de pastor, de diverses formes i grandàries; corrals per als animals; comptadors; pous per a arreplegar l’aigua; assagadors en els que, tal vegada, ens trobem amb un pastor i el seu ramat que ens explicarà com des de fa segles es traslladen els ramats per aquestos camins infinits; etc. En conjunt, es tracta d’un museu etnològic a l’aire lliure del patrimoni de la pedra en sec.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1.872 – 1.876), en aquest paratge tingué lloc una important batalla entre les tropes liderades pel famós general Cabrera i l’exèrcit liberal partidari d’Isabel II; concretament, la que va succeir el 29 de juny de 1875, que va suposar la derrota carlina de Cucala, Villalaín i Dorregaray davant de les tropes dels liberals Jovellar i Villaviciosa.”  (Font: Turisme Vilafranca)

Com bé comenten a la web de turisme de Vilafranca és una zona privilegiada plena d’un patrimoni excepcional, que des de l’ajuntament han tingut a bé posar en valor i conservar, a la vegada que també han estat capaços de  fer-ne difusió creant una bonica ruta pel pla amb diferents cartells informatius que expliquen al detall les diferents variants de l’art ancestral de la pedra en sec.

També visito la propera masada de Torre Leandra, on tinc la satisfacció de parlar amb el propietari, el senyor Miquel Tena, que amb els seus 87 anys i amb l’ajut de dos gaiates, aprofita el dolç sol del migdia per fer la seva passejada per la pista d’accès al mas. S’incorpora a la xerrada un dels seus fill, i entre els dos, molt amablement, m’expliquen que 12 generacions de la seva familia han viscut al mas ininterrompudament fins a l’actualitat. Això em porta a pensar que aquesta familia, ha estat habitant la masada més d'un mil·lenni. Extraordinari! 

El senyor Miquel Tena

El fill em combida a fer una volta pel mas per veure la singular torre medieval adosada al mas, o més ben dit, el mas adosat a la torre, que segons em comenta la devien construir el “moros”, i em fa veure també els càrreus de pedra tallada que configuren la porta principal i una finestra de la façana del mas. 

Enraonant passem del moros a la manca de pluja i les greus conseqüències per a les terres i el seu bestiar que pastura pel Pla del Mosorro i el proper Mas de Forès, em comenta que no recorda una sequera tant pronunciada…

Una delicia de conversa, que jo hauria fet més llarga… però la dura vida al mas té els seus tempos ben definits, i la feina no pot esperar…

Moltes gràcies a la família Tena pel seu acolliment, tant de bó el senyor Miquel tingui salut encara per veure i viure uns anys més.

Salut i muntanya!