GR 331 Camí de Conquesta. Etapa 13. Vallivana- La Llècua.
8 d'abril de 2023
La 13a. etapa del GR 331 està dedicada a la Transhumància, una pràctica ramadera molt vinculada a la història dels Ports. Ruta de pas de ramats i pastors entre la costa i l'interior, seguint una extensa xarxa de camins. Al llarg de la ruta trobarem diferents hostals i masades, amb grans fonts i aberuradors com el de Salvassòria que ens parlen d'aquesta pràctica ancentral. Del Santuari de Vallivana a la Llècua, ruta de transhumància i peregrinació.
Aproximació: L’etapa s'inicia al Santuari de Vallivana. En ser un itinerari lineal, com la resta d’etapes del GR 331, caldrà combinar dos vehicles. Un al principi i l’altre al final de cada etapa.
Dificultat: Fàcil (moderada per la llargada).
Desnivell: 500 m. positius, uns 80 negatius.
Durada: 16Km. unes 5h.
Itinerari: Sortim del Santuari de Vallivana (topònim que fa referència a una vall erma), i em criden l'atenció les finestres gòtiques de la vella hostatgeria orientades a l'est, on es van allotjar personatges tan cèlebres com el Papa Luna o Sant Vicent Ferrer, cap al 1410. La història ens surt al pas en cada raconada d'aquesta comarca.
Baixem a prendre la N-232 en direcció a Vinaròs. Passem per davant del Peiró de Baix i ens incorporem a la carretera resseguint el seu voral dret que ens deixa una petita franja per circular amb relativa seguretat. A l'alçada d'un dipòsit d'aigua a l'esquerra de la carretera, sortim del voral per seguir l'antic traçat de la carretera, ara en desús i paral·lel a l'actual. Dalt a la dreta destaca el rocall de l'Edrereta.
Propers a l'encreuament de carretera cap a Catí, trenquem per camí carreter cap a la dreta passant per davant del Mas de Jovaní i baixant novament a la carretera. Ara és la CV-128, que seguim pel seu voral esquerra en direcció a Catí, uns 500 m. Per la dreta de la carretera i indicat, seguim el camí d'accés a l'Hostalet Roig que deixarem a l'esquerra, i seguim l'ample camí que ens porta a l'Hostal del Meste. Grans masades que devien donar allotjament a pastors i viatgers que transcorrien per aquest assagador, camí de Salvassòria i de les terres elevades de l'interior.
Per l'esquerra s'obre una bonica panoràmica de la Foia de Catí, esquitxada de masos, conreus i barraques de pedra en sec. Passem per davant de la bassa, les granges i el Mas de les Rambles. Creuem la Rambla de Salvassòria i ara per l'esquerra del barranc, remuntem aigües amunt pels vessants de l’obaga de la Boixera, a dalt, el Puntal de la Rocassa.
A l'alçada del Mas de Nadalet, a l'altre costat del barranc, passem a tocar un vell peiró sense imatge. El camí ample i transitat segueix remuntant en suau pendent.
Baixem novament a la llera de la rambla en un bonic meandre i arribem a una nova cruïlla, marcada per un peiró dedicat a la Mare de Déu de l'Avellà. D'aquí parteix un camí que remunta el barranc fins al balneari de l'Avellà per l'esquerra, vigilat per ponent per la Punta de Campanerets. De la mateix cruïlla surt per la dreta el camí d'accés al Mas de les Covetes. Seguim recte.
Uns metres més amunt i a l'alçada del mas deixo el camí i baixo per un corriol cap al fons del barranc per visitar la Font de les Covetes i els seus grans abeuradors. A les cingleres del davant s'obren grans balmes tancades amb murets de pedra en sec on aixoplugar els ramats.
Seguim remuntant el camí prenent el ramal de la dreta a l'alçada de la raconada de la Mallada. Cap a l'esquerra i seguint el barranc de Xivalcolla arribariem al Mas de la Belluga, que s'entreveu a l’horitzó del barranc.
El camí, ara en direcció nord-oest ens mena fins al despoblat de Salvassòria. Petit nucli, amb la màgia dels llocs abandonats. A l'entrada del despoblat ens dóna la benvinguda una vella barraca de pedra en sec. Les quatre vivendes que queden mig en peu estan envaïdes per densa malesa que les fan infranquejables, algunes aprofitades com a corrals de bestiar en temps més recents. Destaquen les restes de l’esglèsia parroquial de Santa Llúcia, que va ser parròquia des del S XIII, fins al XVIII, quan es va construir l'esglèsia de la Llècua, originant el progressiu despoblament de la Salvassòria. Es tracta d'una de les ermites més emblemàtiques de la tipologia de Reconquesta a Castelló, destacant la seva portada romànica al lateral, mirant a llevant, l'espadanya doble que allotjava la "Campaneta de les Ànimes" del S XV i que ara es conserva a l'esglèsia de la Llècua, i els arcs ogivals, immutables i de moment peu, que sostenien el sostre. Salvassòria és encara una de les parades de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort, un altre dels trets característics de perseverança de les tradicions als Ports.
Sortim del despoblat en direcció oest per la traça del vell assagador, que ara creua novament la llera del barranc i remunta uns metres per trobar l'espectacular font de Salvassòria, que alimenta una llarga corrua d'amples abeuradors i que també ens parlen de la importància de l'indret pel que fa a la transhumància. Al davant uns espectaculars exemplars de pollancres donen recer a la font.
Seguim camí amunt fins a la confluència amb el barranc dels Fusters. El camí s’interna cap al barranc però aviat el deixem per un sender indicat a l'esquerra que remunta la gran Costa de la LLècua, a trams encara empedrat.
Al capdamunt ens afegim a una pista que va cap a la Llècua, capital de la subdivisió administrativa de Morella de la Dena del Moixacre, pels preciosos plans curulls de cereal i barraques, i margenades de pedra en sec.
Aviat arribem al final de l'etapa: la Llècua. (Llàcua, Llacova...), topònim que ens parla d'una antiga llacuna endorreica, abastida per aigües superficials i subterrànies, que ofereix un terreny òptim per al conreu de cereals. Encara hi ha al petit poble alguns pous que abasteixen d'aigua: La Cima, l'Aljub i el de Dalt. A 1069 metres d'altitud es va constituir com a nucli poblat al S XVI. Avui en dia pàcticament despoblat però encara es veuen indicis de restauració d'alguns habitatges. Destaca l'esglèsia de la Immaculada Concepció del S XVIII, que com he comentat allotja una de les velles campanes de Santa Llúcia de Salvassòria.
Com sempre, un plaer fer un bany de natura i de història tot resseguint el Camí de Conquesta. Seguim!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada