Sant Pere de Castellfort i Ermita de la Mare de Déu de la Font
8 d'abril de 2023
L'etapa 13 del GR 331 del Camí de Conquesta als Ports ens ha portat a recòrrer un bon tram de l'itinerari de la famosa rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort. Al seu pas pel despoblat de Salvassòria i la Llècua, ens porta a rememorar aquesta peregrinació, de les més famoses i arrelades a la tradició de la comarca dels Ports, que el primer cap de setmana de maig porta als devots de Catí a fer una primera etapa de 26 km des del poble i passant per l'Avellà, Salvassòria, la Llècua, Pinella i Sant Pere de Castellfort. Al dia següent tornen passant per l'ermita de la Mare de Déu de la Font, Coll d'Ares, Ares i Catí. 56 km de devoció, tradició i història!
Castellfort és la primera descoberta. Tot i haver voltat molt per aquesta comarca mai havíem pujat fins aquí. A 1180m. d'altura, Castellfort s'ubica sobre una gran punta rocosa, entre les rambles de la Canà i Sellumbres, donant-li la singularitat de ser un dels pobles més elevats de la Comunitat Valenciana, i segons diuen el "més fred". Cal cercar l'origen del poble en una fortificació àrab, posterior a algun assentament romà, i reconquerit cap al S XIII. El 1361, Pere IV d'Aragò va fortificar el poble i el castell convertint-lo en un bastió inexpugnable com va quedar patent en posteriors enfrontaments militars a la zona. D'aquí el topònim?
De Castellfort era la Francisca Guarch Folch, "l'heroïna de Castellfort", que fent-se passar per home va lluitar a la tercera guerra carlina.
Destaca al mig de l'entramat medieval d'estrets carrers, l'esglèsia de l'Assumpció, del SVIII, a una àmplia plaça porxada, amb un curiós mirador enreixat orientat cap a Cinctorres que ens regala una gran panoràmica dels Ports.
Seguim la nostra ruta que ens porta fins a Sant Pere de Castellfort, dalt del poble i a 1282m. d'altura. La gran ermita que data del S XIII, és com dèiem el destí de la Rogativa de Catí, on venien, i vénen, a la recerca de pluja i remei de possibles enfermetats, o agraïr la bonança.
Les vistes des de l'ermita són espectaculars, abraçant des de la Mola d'Ares i la propera de Folch fins a la de Villafranca del Cid. Una balconada al Maestrat.
L'hostatgeria no és menys sorprenent: amb finestres renaixentistes, la cuina i la seva espectacular xemeneia entre arcs carpanells, les treballades portes... I la cirereta la trobem a la Sala Pintada: una curiosa sala plena a vessar de pintures murals fetes en carbonet pel pintor Cerdà, en blanc i negre i amb nombroses escenes de la vida de Jesús.
Així describia l'ermita Josep Mª Espinàs al seu llibre A peu per l'Alt Maestrat: "No és tan sols una ermita, és un recinte gairebé tancat per diverses construccions. Hi ha l'església, dos edificis, un safareig, i també uns coberts amb columnes, com a Castellfort i en altres indrets de pietat popular d'aquest país. Tot plegat té un aspecte de punt de colonització, de reducte a camp ras, amb una arquitectura que no forma una estructura de poble, sinó que té l'aire d'un espai de protecció, de refugi. Les parets són blanques, hi ha uns arbres que fan una ombra hospitalària i refrescant. A la font raja una aigua més refrescant encara".
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada