14a Marxa a la Tinença. Bellestar- Pobla de Benifassar- Fredes
30 d'abril de 2023
Un any més torna la Marxa a la Tinença, en la seva XIV edició. Com a vegades comento cada cop sóc menys partidari de les Marxes de muntanya, per la massificació que suposa aquest tipus d'esdeveniments, però també, com sempre, la meva devoció pel territori de la Tinença i els Ports guanya la partida i participo en la marxa. Aquesta vegada però reinterpretada a la meva manera. Vaig tenir problemes a l'hora de la inscripció, i no va ser possible participar formalment, però amb el company Josep ens vam proposar fer igualment el traçat, diferent al tram de la Colònia Europa, i sense fer ús de la intendència de la Marxa. Com sempre un traçat excel·lent que ens ha permés descobrir nous racons de la Tinença i un dia fantàstic que han fet possible una gran jornada de muntanya!
Aproximació: La sortida, de traçat circular, es fa des del Bellestar a la Tinença de Benifassà, Baix Maestrat.
Dificultat: Moderada.
Desnivell: 844 m. positius i 901m. negatius.
Durada: 21km. 6h.
Itinerari: Deixem els cotxes a una gran esplanada habilitada per aparcar a la part baixa del poble, a la zona de les Eres. Es preveu com sempre una gran afluència d'excursionistes. Pugem al poble pel vell assagador i ja es comença a veure força gent preparant-se per a la marxa. Nosaltres la emprenem aproximadament una hora abans de la sortida oficial.
Creuem el poble i baixem pels estrets carrerons de la solana per anar a trobar el Camí de les Tosques que ens enfila cap al Riu de la Pobla.
Aviat veiem l'ample Camí dels Estrets, a trams empedrat, que baixa cap al barranc.
Uns metres abans d'arribar a la llera prenem un corriol que surt per la dreta i que ens baixa directament a l'entrada dels Estrets. Un tram espectacular del riu, que després de fortes pluges deu ser impracticable, com així ho demostren restes enganxades a la vegetació de les vores, a un parell de metres d'alçada respecte al llit de còdols. Els estrets fan un dibuix sinuós al terreny, però perfectament transitable sense aigua. A la riba esquerra i a uns metres per sobre del llit del barranc s'entreveu la boca de la Cova del Gat, una profunda balma de roca que donava aixopluc a algun ramat, en altres temps.
Sortim del estrets i arribem a la confluència del barranc dels Horts que baixa del Bellestar i el propi riu de la Pobla. Prenem un cami també empedrat a trams que remunta cap als safareigs de la Font de la Granja. Abans d'arribar-hi, deixem el camí i prenem un corriol que voreja alguna finca, en direcció sudoest. A la dreta del sender veiem una barraca de marge, aprofitant una gran llosa de roca volada que fa de sostre.
Sortim a la CV-107, que puja a la Pobla i la resseguim uns metres pel voral de l'esquerra, fins a trobar un camí que també per l'esquerra baixa cap al barranc. Un altre marge monumental a la vora del sender ens crida l'atenció. Creuem el llit del barranc, força remogut per una torrentada recent, a una zona de contenidors, on un camí ens pujarà fins a l'entrada de la Pobla de Benifassà.
Remuntem els empinats i estrets carrers per guanyar la part alta, entre l'esglèsia i el cementiri, on seguim pujant per una pista fins a una cruïlla indicada per un pal indicador. És curiós constatar que aquest tram correspón al PR CV 75.7 que puja a Fredes, i a una variant del Camí de Conquesta, el GR 331.1 que puja de la Pobla fins al Boixar. Curiós, perquè en les meves caminades per la zona veig que van sortint variants d'aquest GR com a bolets...
Aviat i també seguint la bona senyalització del GR prenem un sender a la dreta que ens fa deixar la pista, i que remunta per un bonic traçat a la zona del Serrall, des d'on tenim les primeres perspectives del rocall de la Portella.
Ara trobem la CV 105 que puja al Boixar i la seguim uns metres per la dreta fins a una pronunciada corba, on per l'esquerra continua el traçat dels GR i PR i remunta fins a la Portella. Un petit coll de muntanya que ens aboca a l'Ombria del Forn. Al darrera deixem una preciosa panoràmica del Pla de la Fanda i la Serra de la Creu. Seguim pujant en fort pendent en algun tram.
Novament en una cruïlla senyalitzada, deixarem el sender principal i prenem el corriol de l'esquerra que ens deixarà a l'Ereta del les Bruixes on podem gaudir de les restes d'una petita nevera, bastida de pedra en sec, que devia abastir de gel els masos propers.
Sortim a la pista asfaltada que va de Fredes al Boixar, la creuem i enfilem la pista que baixa cap al Barranc de Montsó. Just després dels primers revolts, a un petit prat, trobem el bran bassi de la Font de Montsó, una mica apartada i coberta per una barraqueta de pedra en sec. Ara el sender baixa i ressegueix el barranc deixant a l'esquerra una cisterneta que deu proveir-se de la mateixa Font de Montsó, i per la dreta Los Fargars, Los Solans i Els Serralls, fins a la confluència amb el Barranc de la Pasquala, on d'es d'unes planes bancalades gaudim d'una bona panoràmica de la Mola d'en Roda i del Mas del Pinar de la Vila. Abans de remuntar el Barranc de la Pasquala, pel traçat del GR-7, baixo uns metres per un ample camí a visitar el proper Mas de l'Hostalet, en bastant bon estat de conservació, amb els sostres renovats.
Ara si, pugem pel traçat del GR-7, deixant a l'esquerra l'entrador del sender d'accés al Mas de la Faixa, encimbellat dalt d'una cresta rocosa, i resseguint el mític sender fins a una collada de d'on tenim alguna ullada del Boixar des de la llunyania. Seguim la Foia Roquetes, ara per pista i ara per sender, sempre atents al GR, i en passar un encreuament de pistes, la de la dreta puja a la Mola del Faixero, seguim recte i deixem a l'esquerra una gran bassa argilenca per arribar als primers xalets de la Colònia Europa. Aquí, en un magatzem, hi ha establert el punt d'avituallament de la Marxa, però nosaltres seguim fins al restaurant per gaudir d'una bona cervesa, d'un petit refrigeri i de la conversa mentre recuperem forces.
En aquest punt deixem el traçat oficial de la marxa i optem per donar la volta, per la pista asfaltada que va al Boixar, a la punta de Fredes, de 1234m. per la seva cara sud.
A l'entrador del Mas Nou, retrovem el traçat oficial, però abans volem fer una visita a la propera nevera del Mas Nou, uns metres per sota de la pista. Molt similar en dimensions a la de les Bruixes, aquesta té el detall d'unes escales volades per accedir al fons de la nevera.
Tornem a pujar i ara prenem un sender que deixa la pista per l'esquerra, i baixa cap a la Palmereta. Compte! el sender a la Palmereta baixa més per l'esquerra, natros prenem un corriol que per la dreta va una mica per damunt, visitant de camí la bonica Font de la Figuera. Més avall deixo un moment el sender i per la dreta pujo fins al turonet de la Palmereta que em regala unes vistes precioses del Bellestar, ja proper.
Més avall retrobarem la carretera un parell de vegades però sense acabar de tocar-la seguim el traçat del sender que baixa decidit. Per la dreta deixarem la sendera a la Cova Roja i seguim, en franca i revirada baixada, fins al Bassi i Font dels Baciets, quasi a tocar de la carretera de la Pobla.
La creuem i per ample camí ramader passem a tocar del Reclots i comencem a remuntar un altre cop. Ara passem pel costat de la Sénia de les Eres i de la Font de les Eres amb el seu gran bassi fet a cop de cisell. A la bassa de sota, tenquetes de colors neden prop de la vora per veure si omplen el pap, amb algun regalet caigut del cel.
Acabem de donar la volta a la mola del Bellestar per retrobar la zona d'aparcaments, custodiada per una gran barraca de pedra en sec.
No em canso de dir que la Tinença té un toc especial que la fa diferent als meus ulls, i que sempre té una nova sorpresa per regalar i poder descobrir.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada