Les Càrcoles. Serra de Tivissa. 100 cims
juny de 2023
Una nova i interessant sortida de descoberta i de proximitat. Aquesta vegada us suggereixo apropar-nos a la Serra de Tivissa. Concretament al seu extrem més occidental on hi trobarem la cresta de les Càrcoles i la seva punta cimera de 425m. que forma part del llistat renovat dels 100 cims de la FEEC. Cal tenir en compte que és zona ZEPA i l'accés està restringit des del 15 de gener fins al 15 de juny, al ser una zona de nidificació d'alguna espècie d'au protegida. Per tant teniu-ho en compte a l'hora de planificar l'ascensió d'aquest petit cim però mirador de primer ordre de bona part de la Ribera d'Ebre.
Aproximació: des del poble de Ginestar, prenem el carrer de St Isidre, des de la Plaça del Pou, en direcció sud-est. Deixem a la dreta l'ermita de St. Isidre, després de passar per sota la C-12, i seguim recte pel Camí del Collet de la Basseta. A la primera bifurcació prenem l'opció de l'esquerra, envoltant un petit turó, i a la següent, l'opció de la dreta, fins a un Collet on hi ha força espai per aparcar, prop d'unes bombes d'aigua.
Desnivell: 700 m. acumulats.
Dificultat: fàcil.
Durada: Uns 10 km. Unes 3h.
Itinerari: Des del collet, una pista a l'esquerra baixa cap a al mas de Cullero, però cal prendre un altre camí empinat per l'esquerra que ens remunta cap a la Bassa de l'Obaga de Marcó. Una gran bassa artificial per al reg. El camí la voreja per la dreta, entre finques conreades i ens porta a un altre collet on, a la cruïlla de pistes, prenem la de la dreta, deixant a l'esquerra una petita bassa argilenca. El camí carreter va remuntant cap a la serra, i anem deixant per la dreta el Mas del Güelo i el de Pataca, i al darrera les primeres panoràmiques de Ginestar.
El Camí del Mas de la Nòria s'interna al barranc del mateix nom, per la dreta ja veiem el perfil de la cresta de les Càrcoles. Cal estar atent a la dreta, on unes fites de pedra ens marcaran el sender que remunta cap a la carena. A pocs metres ja trobarem el cartell que avisa de la prohibició d'accés a la zona en temps de nidificació. En uns metres deixem a l'esquerra les restes d'una vella caseta. En guanyar la carena ja podem començar a gaudir de les panoràmiques de la Ribera. Cap a la dreta destaca Miravet i el seu castell templer.
A partir d'aqui cal carenejar en direcció Nord-est, seguint el fil de la cresta en bona part del tram. Es tracta d'anar remuntant totes les petites puntes que conformen la carena. Per la dreta: el Barranc de Simetries. Carenejant passarem dos vegades a tocar de grans blocs de roca, com fites gegants que ens assenyalen el camí. Per l'esquerra una bonica postal de les Móres separades pel suau lliscar de l'Ebre en aquesta zona planera. Seguim coronant cotes fins al darrer gran bloc de roca que conforma el cim de les Càrcoles.
Els seus 424m. ens regalen precioses panoràmiques de tota la serra de Cardó i el Boix, Els Ports, Serres de Cavalls i Pàndols, Tormo, Montsant, Llaberia, Tivissa... Un tractat de geografia a l'abast de la mirada des del seu vértex geodèsic.
Fetes les fotos de rigor i aprofitant per fer un mosset, em torno a posar en marxa, resseguint el mateix fil carener que ara tanca per ponent el Barranc de Simetries, i passa encara per una cota superior a la del vértex geodèsic, de 439m. El sender va donant la volta a la capçalera del barranc en sentit horari per anar a trobar la carena del Coll de la Cuna. Ara el sender torna a prendre direcció Nord-est carenejant, amb la Vallonga a la nostra dreta i l'imponent i vertical Tossal de Pena Roja al davant. Poc a poc el sender es deixa caure cap a la dreta deixant la carena i baixant cap al marcat Coll de la Cuna. De baixada s'entreveu el Mas de la Cuna al vessant nord de la collada.
Cota 439m. de les Càrcoles
Torno a deixar enrera un altre indicador de ZEPA i baixo a la collada, on entre grans carrasques hi ha una altra bassa argilenca.
Només cal seguir en fort pendent la pista de baixada del Coll de la Cuna per la Vallonga. A l'esquerra faig una petita visita a una caseta típica de garriga, amb la seva pallissa, però amb el sostre solsit.
Més avall trobo a la confluència dels Barrancs de Cau i de Pena-roja una cruïlla de pistes, prenc la de la dreta, el Camí de la Vallonga. Una altra caseta a la dreta del camí, aquesta amb una gran cisterna exterior adosada a la caseta.
Torno a creuar el barranc uns metres per sota de l'aiguabarreig dels barrancs de Simetries i de Nòria, i ara el camí torna a tenir un suau pendent de pujada cap al collet. Abans d'arribar-hi, a la dreta el preciós pou del Mas de Cullero, cobert per una barraca rodona de pedra en sec, entre els bancals perduts les restes de velles corralisses i a l'esquerra del camí el Mas de Cullero, que sembla habitat.
Pocs metres més amunt retrobo les bombes d'aigua i l'aparcament.
Una serreta senzilla sense grans pretensions muntanyenques però que esdevé una bonica balconada de la zona sud de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada