Cap del Verd i Cap d'Urdet. 100 cims. Serra del Verd.
8 de juliol de 2023
Fantàstica matinal de muntanya per la Serra del Verd. L'itinerari proposat puja des de Gòsol cap al Coll de Mola d'es d'on comença una interessant visita a la serra, i on es poden culminar els cims del Cap del Verd (100 cim essencial de la FEEC), i el Cap d'Urdet (100 cims de l'ICGC). Un bon doblet, sempre sota l'atenta vigilància del gegant de pedra del berguedà: El Pedraforca.
Aproximació: Des del poble de Gòsol prenem la pista a la dreta, a la rotonda de la sortida sud del poble que passa pel cementiri, voltant el petit turó del castell i enfilant la pista cap a l'ermita de Santa Margarida. Construïda el 1763, d'una sola nau i sostre a dos aigües, possiblement sobre les restes d'una antiga ermita romànica. La pista, el Camí Vell de Tuixent, remunta fins al Coll de Mola, on es pot deixar el cotxe a la seva àmplia esplanada. Millor si es va amb un cotxe alt, encara que no sigui 4x4.
Dificultat: Fàcil.
Desnivell: Uns 1500m. acumulats.
Durada: 14,2 km. 6h30’ comptant parades.
Itinerari: Sortim del coll resseguint una pista que puja empinada en direcció sud. Aviat deixem la pista però no la direcció, pujant per sender fressat i força empinat resseguint el fil de la carena de la Serra del Verd. Es suavitza el pendent i davant nostre s'obren els prats ufanosos del Planell de la Font. En una amplia collada molt concurrida per vaques, cruïlla de camins, seguim remuntant per una mena de pista al mig del prat en la mateixa direcció, fent una petita marrada per evitar molestar les vaques que ens miren encuriosides al nostre pas.
Aviat el Prat es transforma en la gran esplanada que acull el primer dels nostres objectius: El Cap del Verd. Des dels seus 2284m. la gran terrassa esdevé un immillorable mirador de tota la Serra del Verd, i de les properes Serra del Cadí, Serra del Port del Comte i de Querol, Ensija, Guixers... i l'omnipresent Pedraforca que sempre atrapa la mirada. Des del mirador, al sud del cim també s'obre una gran panoràmica de la Vall del Cardener, La Coma i La Pedra, Sant Llorenç de Morunys i el Pantà, quasi sec, de la Llosa del Cavall. Un espectacle.
Però cal seguir, i ho fem baixant des del cim en direcció est, i seguint petites fites cap a la gran Collada dels Belitres. Al davant s'aixeca el turó del Cap del Prat d'Aubes, al que accedim en suau pendent per la seva carena oest. L'arrodonit cim, al mig d'una petita pineda esclarissada, no ofereix bones vistes, però millora uns metres més endavant amb una bona panoràmica del proper cim del Cap d'Urdet.
Baixem pel sender carener cap a la collada dels Tres Collets que separa els dos cims, i sense perdre ni guanyar alçada el sender ens porta planer cap a una interessant punta plana, el Graller d'Urdet, que s'obre com una gran balconada cap al Cardener. Seguim el sender encara planer uns metres més cap a l'est per començar a remuntar cap a una altra colladeta cap a l’esquerra, on canviem la direcció 180 graus i enfilem la darrera pala abans del cim del Cap d'Urdet. Un vértex geodèsic ens marca el cim, i a l'ombra d'uns pinets parem a reposar forces i a gaudir de la gran panoràmica que s'obre cap al sud i l'est. Un altre mirador estratègic.
Seguim carenejant ara el cim del Cap d'Urdet cap a l'oest, primer planejant i després en fort pendent per tornar a guanyar els Tres Collets, des d'on prenem un sender a la dreta que enfila cap a l'Obaga de la Font dels Cóms, i mantenint l'alçada guanyem terreny per retrobar el Coll dels Belitres. De camí passem a tocar de la malmesa i seca Font de la Moneda.
Des del Coll dels Belitres prenem un dels nombrosos corriols que van a cercar el camí pel prat que ens retornarà a la Collada del Planell de la Font. Tornem a ser a la cruïlla i les vaques tornen a observar-nos indiferents com volen dir: ja hi tornen a ser aquí!
Ara però prenem la pista que baixa empinada per l'esquerra cap al Prat dels Cavallets, on hi trobarem un petit tancat per triar i carregar el bestiar. Sempre per la pista arribem al pas barrat del Portell de l'Ós, on seguirem per la pista de la dreta que aviat ens torna a deixar al Coll de Mola.
Sempre és un plaer caminar per les serres del pre-Pirineu, ufanoses de natura i paisatges!!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada