Punta del General. Serra de la Llena. 100 cims.
23 de juliol de 2023
Al Priorat, a l'anomenada Vall del Silenci i entre les serres del Montsant i de la Llena, trobem el bonic poble d'Ulldemolins. Punt de sortida de la nova proposta que ens ha de portar a la punta més occidental de la Serra de la Llena, i que recorre bona part de la seva carena, pujant a les Puntes del General, del Panto i del LLor, totes a la ratlla de la cota 900. Som-hi!
Aproximació: Podem deixar el cotxe al poble d'Ulldemolins.
Dificultat: fàcil
Desnivell: Uns 900m. acumulats.
Durada: 11,6km. Unes 4h30'.
Itinerari: Surto de la població per carrer del Sòl de la Vila, a la part nord, de baixada i cap al cementiri. Creuo la C-242 recte i enfilo un camí entre el cementiri i la depuradora, passant al costat del camp de futbol i enfilant la darrera baixada que em deixa a la llera del Riu de Prades, on per un pontet accedeixo al Molí del Pont. Al lloc de la palanca actual , antigament hi havia situada una passarel·la de fusta, ancorada amb cadena per evitar que les riuades se l'emportessin. L'edifici del molí albergava a la planta baixa la sala de moles, i sota d'aquesta, el càrcabà o desguàs, encara visible per una obertura a la part baixa de la façana de l'edifici, tot i que no es conserva cap element de la maquinària. Al primer pis devien estar les estances dels moliners i a les golfes espai suficient per emmagatzemar gra i farina.
A la part de darrera de l'edifici encara es veu clarament la gran bassa que abastia d'aigua les moles en la seva caiguda d'uns dos metres de desnivell, i que s'omplia gràcies a la petita peixera, uns centenars de metres riu amunt. Documentat des de l'any 1398, i com tants altres molins hidràulics de la zona, va estar en funcionament fins a finals del S XX, quan els cabals encara eren dignes i abans que la tecnologia moderna desbanqués els vells enginys mecànics. Tant de bó es consideri la recuperació i posada en valor d'aquest tipus de patrimoni que malauradament està desapareixent de les nostres valls i muntanyes.
Per darrera del molí prenc un sender molt desdibuixat i pendent que em remunta a la zona de l'Acampament, amb unes petites casetes i per sota d'una línia d'alta tensió. Uns metres més endavant enllaço amb la TV-7004, la carretera de Vilanova de Prades, i la segueixo per l'esquerra un centenar de metres. Deixo la carretera per un camí costerut a la dreta que remunta entre conreus d'ametllers per la Solana del Sobrino, fins a retrobar la mateixa línia d'alta tensió i resseguir-la encara uns metres per l'esquerra. Sota un dels grans pals elèctrics veig com el sender s'enfila cap a la serra i el resseguieixo en direcció nord-oest. A una cruïlla amb el Camí de les Bresquilles, segueixo recte per l'ample i trescat sender. Per la dreta i entre el rocam del Tormo de la Drecera, em surten al pas unes cabres salvatges que marxen esperitades en localitzar-me envaint el seu espai.
Dos grans ziga-zagues del sender em porten a guanyar la carena, per un estret pas entre roques i just a les envistes de la gran planície de les Garrigues, unes fites a la dreta em marquen el sender carener.
El sender de bon trafegar, va carenejant cap a llevant, pel fil carener i pujant a totes les petites cotes cimeres que vaig trobant, amb unes vistes magnífiques a la meva dreta de l'espectacular cara nord de la Serra del Montsant.
Després del Collet de la Canal del Mas del Blanc el sender gira uns graus cap al sud per guanyar la darrera rampa de la Punta del General.
Amb 923m. és el sostre de la part occidental de la Serra de laLlena. Només a la seva part Orierntal trobem les cotes més altes de la serra per sobre del 1000m. La Punta del General forma part del llistat dels 100 ccims de la Feec, i del llistat dels 100 cims emblemàtics del ICGC.
Cap al sud, es pot fer un repàs acurat dels cims de la Serra del Montsant, d'esquerra a dreta: Roca Corbatera, Punta Pericana, La Mola, La Punta dels Pins Carrassers, on si veu un recent despreniment, i l'entrada al Congost de Fraguerau... L'espectacular Montsant.
Cal a llevant la llarga carena de la Serra de la Llena, que s'allarga fins a la Punta del Curull.
El seu vértex és també una gran atalaia de l'anomenada Vall del Silenci, i del seu centre neuràlgic: Ulldemolins.
Surto del cim resseguint la carena, i encara que el sender sembla trencar cap a l'esquerra, cal seguir recte, carenejant sempre. Ara baixo un collet i remunto la següent cota: La Punta del Panto. Un turó rocós i pelat, només coronat per unes petites carrasques. De baixada rodejo el turó per visitar unes balmes que m'ha paregut veure a la solana de la punta, i que restes de marges de pedra en sec em confirmen la hipòtesi de que segurament es feia servir per guardar algun ramat en altres temps.
Segueixo el fil carener en la mateix direcció, passat el collet de la Canal del Bertran, i gaudint de les panoràmiques a banda i banda, per l'esquerra la Capçalera de la Serra de Pujol, coronant també la Punta de Llor de 881m, i trescant fins a un collet on hi trobo la cruïlla del sender a la Punta del Ponç i la Canal d'Ulldemolins per l'esquerra, que segueix la carena. Opto per la dreta per començar a desfer camí cap al poble.
La baixada és ràpida i còmoda, per les Solanes i el Comellar de la Font Llaurea, a pesar del sol inclement que cau a plom a les hores centrals, i que et deixa estabornit.
A la part baixa el sender em porta per un trencant a la dreta cap al Racó de la Solana del Miquelàs, des d'on torno a accedir a la carretera de Vilanova de Prades.
La segueixo ara uns metres per la dreta fins a un camí a l'esquerra que baixa cap als ametllerals de la Vega d'en Llurba. Bancals de conreu i velles casetes de camp assolades, donen pas a petits trams d'erms, que creuo al recte per les Vegues i el Moscatellar, amb la presència del Barranc del Riu de Prades i del dels Rastors a l'esquerra.
El sender davalla fins a retrobar novament la llera del Prades. Petits bassal d'aigua mig estancada encara donen sentit, i vida, al topònim de riu, tot i estar en general força sec.
El riu fa un fort revolt on des d’una peixera es conduia l'aigua al proper Molí del Pont que retrobo uns metres més avall, creuant un parell de vegades més la llera.
Pel matei camí d'accés retorno a Ulldemolins, i m'endinso per seus bonic carrers de poble medieval fins a la plaça de l'esglèsia, per gaudir de la imponent parròquia de Sant Jaume Apòstol, i de l'amabilitat i el bon saber fer als fogons de la Fonda Toldrà.
Priorat en essència!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada