Roc Comptador, Moixer i Roc de Sant Salvador. Alt Empordà
9 de setembre de 2023
Nova visita al Pirineu oriental, a la zona de l'Alt Empordà. Des de Maçanet de Cabrenys faig un doblet de 100 cims i a la vegada el sostre comarcal d'aquesta comarca. Un preciós itinerari, entre l'Alt Empordà i el Vallespir, amb una mica de tot: des de plàcids senders entre exhuberants fagedes a passos aèris que li donen una pinzellada d'aventura al traçat. Som-hi!
Aproximació: Des del poble de Maçanet de Cabrenys prenem la pista forestal de les Salines, durant 13 km. Empinada i molt revirada però bona de passar (millor amb un 4x4 o un SUV). De camí passem a tocar de "La Forestal", la vella casa del enginyers i forestals que van bastir la pista a principis del segle passat. Al santuari de les Salines hi ha una gran pàrquing on poder deixar el cotxe.
Dificultat: Fàcil, tret de la pujada al Roc de Sant Salvador, que és moderada. Cal fer una grimpadeta exposada.
Desnivell: 2070m acumulats.
Durada: 13,3Km. Unes 7 h.
Itinerari: Abans d'emprendre la ruta ens prenem uns minuts per visitar els contorns de les Salines. El topònim ens parla de la zona on es deixava la sal , damunt les lloses o "saleres", per al bestiar d'aquesta zona del Pirineu oriental. Al darrera de l'edifici, de cara al sud, està la bonica ermita de la Mare de Déu de les Salines de blanca façana i porta adovellada de mig punt, que data del 1279.
Visitem també el refugi obert del Centre Excursionista Empordanès, amb l'entrada a la cara nord de l'edifici.
Desfem uns metres de la pista per la que hem accedit fins a un revolt on hi ha la Cova de les Salines i un indicador del GRT-85, a la dreta, per on remuntarem entre una preciosa fageda cap a la Collada dels Pous. Ens assalta el pensament veure que trepitgem un dels principals camins de l'exili cap a terres franceses, indrets on milers de republicans van exiliar-se durant la Guerra Civil Espanyola. Entre ells, i molt prop d'on som, el mateix president Companys va exiliar-se des de la Vajol, pel proper Coll del Lli. Capítols foscos de la nostra història recent.
Un cop a la Collada dels Pous ens ve de gust remuntar per la dreta fins al Roc dels Pous des d'on podem gaudir de precioses panoràmiques: el Puig de les Pedrisses en primer terme i l’Albera cap a llevant, el pantà de Darnius Boadella, tristament buit, cap al sud, els suaus i verds contorns del Vallespir al nord, i el Massis de les Salines, el nostre objectiu, a ponent.
Retornem a la collada, creuem un pas canadenc, i obviant la pista principal trenquem per un sender a l'esquerra senyalitzat, que comença a remuntar fort entre una densa fageda.
Aviat sortim al Coll del Puig de la Neu des d'on tenim les primeres panoràmiques del proper Canigó.
Uns metres després sortim a la pista d'accés a les antenes del Moixer. Una caseta de guaita forestal, les antenes i una curiosa corona de vértex geodèsics configuren el cim del Moixer, de 1443m. Les vaques s'arreceren a l'ombra de la caseta de les antenes.
Seguim per un sender carener cap a l'oest i en poca estona arribem a l'objectiu principal de la jornada. Una petita grimpada final ens deixa al capdamunt del Roc Comptador, de 1451m. d'alçada. Sostre comarcal de l'Alt Empordà i un dels "Essencials" dels 100 cims de la FEEC. Forma part també del llistat dels cims emblemàtics de l'ICGC. Per tant triplet de reptes en un mateix cim. Gaudim de les panoràmiques mentre esperen el torn per fer la foto de rigor, a la cua dels muntanyencs que ens hi hem aplegat al petit cim.
Baixem del roc i creuem un petit coll carener que ens aboca a una petita tartera que haurem de baixar uns metres per reprendre el perdedor sender de la carena. Uns metres més a ponent passem pel Roc de Fraussa de 1421m.
I com sempre torna a sorgir la polèmica dels topònims. Fins ara tot el que he transcrit és basant-me amb els mapes de l'ICGC, però les indicacions sobre el terreny, possiblement una barreja entre centres excursionistes catalans del sud i altres del nord creen una certa confusió. Al cim del Comptador hi ha escrit el topònim del Roc Frausa... i fins aquí el capítol de l'embolica que fa fort!
Seguim endavant i trobem un encreuament de senders, amb l'indicador al terra. Més endanavnt el sender va uns metres per sota la carena, per la banda francesa, fins a l'alçada del Coll de Sant Martí, on prenem el ramal de la dreta que comença a baixar fort per una esclarissada fageda.
Bastant més avall trobem el que ha de ser la Font de l'Avet. Una surgència d'aigua que deixa un clar de bosc tot empantanegat. Molts faigs monumentals ens acompanyen pel sender que a estones es perd entre el fullam del terra. Seguim baixant fort, paral·lels al Torrent de la Grifa, i després de passar una portera del sender ja albirem el Roc de Sant Salvador i al fons el gegant del Canigó.
El bosc s'obre i dóna pas a una zona més esclarissada esquitxada de velles maçaneres, just abans d'arribar al Coll Cerdà.
Aquí trenquem per l'esquerra uns metres per tornar a reprendre per la dreta el sender carener.
Pugem fort uns metres en direcció a la gran aresta rocosa, que creuem per un collet passant de l'obaga a la solana del Roc de Sant Salvador.
Uns metres més endavant el sender es converteix en un seguit de passos aeris i equipats en alguns trams que ens permeten superar la paret rocallosa del Roc i arribar al seu collet més occidental. Des d'aqui es remunta el tram final amb una grimpada, fàcil, entre graons tallats a la roca, però un pèl exposada, on cal extremar precaucions.
Finalment som al cim del Roc de Sant Salvador. Un altre dels 100 cims del repte de la FEEC, de 1234m. . Una gran creu metàl·lica i una fita de pedres marquen aquest preciós cim. Les vistes cap a la Catalunya nord són espectaculars, el Vallespir i el Conflent sota la constant vigilància del Massís del Canigó.
Desfem el camí, amb molt de compte al desgrimpar del cim de Sant Salvador, i remuntem novament tot el torrent de la Grifa: Coll Cerdà, font de l'Avet i coll de Sant Martí. Es fa duret però tornem a ser un altre cop a la carena que ara cal planejar cap a l'est.
Abans del Roc de Frausa, i a la bifurcació on l'indicador és a terra, prenem el sender de l'esquerra. Aquest tram, fins a Coll Cerdà coincideix amb el GR-10 francès.
Ens acull l'espectacular fageda de la cara nord del Massis de les Salines, i el sender planer va dibuixant l'anar i venir de les corbes de nivell.
Trobem un indicador que ens portaria per l'esquerra a un pou de neu, però seguim endavant canviant a direcció sud-est, per trobar al final del sender l'esplanada de la Collada dels Pous novament.
Ens cal desfer el mateix sender que ens ha pujat al matí per retrobar el Santuari de les Salines. Una darrera visita a la Cova de les Salines, on es conta que un bou va trobar la Mare de Déu, i a la Font de la Cova, uns metres per sota.
Una excel·lent jornada de muntanya que ens ha permés descobrir un altre racó del nostre Pirineu.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada