Torre Alta de Castellferran. Anoia. 100 cims.

 29 de juliol de 2023


Acabo el meu vagareig per l'Anoia d'aquesta intensa jornada amb una curta però preciosa ascensió a una punta que esdevé un exclusiu mirador de les Agulles i els Frares Encantats de Montserrat: La Torre Alta de Castellferran, de 842m.



Aproximació: Des de l’A-2, a l’alçada del Bruc, prenc la B111 i després la BP-1101. en direcció nord. fins al Coll de Can Maçana. A la dreta del coll hi ha l’entrada d’un ampli aparcament, que en caps de setmana et cobren 6€ per deixar el cotxe. Els hagués pagat encantat en cas de plantejar-me una sortida des d’aquí de tot un dia o de migdia, però per un parell d’hores que invertiré en pujar al cim m’ha semblat excessiu i opto per deixar el cotxe a un ampli espai al voral de la carretera, abans del coll.


Dificultat: fàcil.


Desnivell: 300 m. acumulats.


Durada: 1h 30’. Uns 3,5km. 


Itinerari: La sortida parteix del mateix coll, on hi ha l’aparcament que he mencionat a la dreta, i a la mateixa cruïlla de carreteres, a l’esquerra la imponent Can Maçana. Un gran casal fortificat que fou possessió de l’abadia els segles XVIII i XIX, que fou també un hostal. A la mateixa corba abans de l’entrada al pàrquing i a l’esquerra de la carretera un pal indicador del GR 172 i del Camí de Sant Jaume, em marca el sender a seguir. 


Coll de Can Maçana

Camí de Sant Jaume, GR 172

Can Maçana

Sobre un petit turonet, només sortir del fondet del barranc ja tenim un bon mirador de Can Maçana. En direcció oest remunto un barranquet molt trescat que em situa a una collada, cruïlla de diferents senders GR i PR, marcats a l’engrós a la soca d’un pinet. Prenc la opció de la dreta, que planer va cap al nord un centenar escàs de metres. Segueix, però una petita fita a l’esquerra marca el corriol, costerut i incòmode, sense contemplacions, que remunta cap a l’objectiu. 


Cruïlla

Montserrat


En poca estona ja hi sóc dalt: La Torre Alta de Castellferran. Els turons d’aquesta zona s’anomenen les Torres i aquesta amb 842 és la més alta. Un petit pilar de totxos marquen el cim. Pels totxos i les restes d’elements ceràmics intueixo que en aquest punt devia haver algun tipus de construcció en altres temps. Ara només una superficie de pocs metres de diàmetre, completament plana sobre una punta rocosa configura el cim. Un mirador espectacular de la zona nord-oest de Montserrat: destaquen els Frares Encantats, la Roca Foradada i Les Agulles, que retallen el cel amb el seu “Sky Line” inconfusible. Als meu peus, al sud, s’aixequen les restes del Castell Ferran, i cap al nord la vista es perd a l’horitzó del Bages.


Torre Alta de Castellferran

Castell Ferran

Agulles i la Roca Foradada

Can Maçana



Baixo uns metres del cim i prenc un ramal del corriol que careneja cap a ponent resseguint el fil carener suau de la serra. Només algunes fites de pedres marquen un corriol que més s’intueix que no pas es veu. Cap al final de la carena d’espès matollar, un pendent més fort entre un bosquet esclarissat de pins em deixa a l’alçada d’un camp ampli de conreu, perdut i ocupat amb algunes arnes d’abelles, el Camp de l’Angelino.

Ara trenco pel camí d’accés al camp, per la meva esquerra, fins a retorbar el camí amb les marques del GR i la característica fletxa groga del Camí de Sant Jaume. Per la dreta i a tir de pedra s’entreveu la gran esglèsia de Sant Pau de la Guàrdia. Prenc el GR en sentit contrari, cap a llevant per retornar a les Torres. L’ample camí em porta fins al Coll de les Torres, dalt i a l’esquerra veig el perfil de l’afilada punta, d’es d’aquest punt, de la Torre Alta. 


El Bages

Carena de la Torre Alta

Camp d'Angelino

Sant Pau de la Guàrdia

GR i Camí de Sant Jaume

Torre Alta

Des del Coll prenc un sender molt marcat a la dreta que em porta a visitar les restes del Castell Ferran. Torre de defensa de planta quadrada, de la que només queda en peu la pared de ponent i part de la del sud. Es poden apreciar espitlleres de maó i els forats que sostenien les vigues dels pisos superiors. La seva situció estratègica convida a pensar en un punt de defensa crucial en les guerres carlines o les famoses batalles del Bruc.

Des de la torre, un corriol planer cap a llevant em porta a la punta d’aquest turó que s’obre com una balconada incomparable cap a Montserrat…


Coll de les Torres

Castell Ferran



Agulles i Frares Encantats

Torre Alta



Un altre cop a la torre, desfaig camí fins al Coll de les Torres i resseguint el GR retrobo el collet, amb el pi “tunejat”, que em marca la baixada pel barranquet fins al Coll de Maçana.


Una bonica cirereta, sobretot paisatgística, d’una intensa jornada per l’Anoia que m’ha portat a pujar a tres dels seus cims: Puig d’Aguilera, Puig de Sant Miquel i la Torre Alta de Castellferran.


Salut i muntanya!!


                        

Powered by Wikiloc

Comentaris

  1. La torre que anomenes Castell Ferran formava part de la línia de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida i a Manresa. No té relació directa amb les guerres carlines ni és cap torre de defensa. En un mapa de Montserrat de 1909 el Castell Ferran és el turó que anomenem Torre Alta on segurament hi havia una altra construcció relacionada amb la torre de telegrafia òptica. La torre anterior de la línia de Lleida era la de Can Dolcet i la posterior era la del castell de Castellolí. Cap a Manresa la torre posterior era la del Brunet (Sant Salvador de Guardiola).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per l'aclariment!. Els meus comentaries es basen en suposicions pròpies en veure la situació estratègica de l'indret, el fet de constatar que efectivament no es tracta de cap construcció antiga i de la informació que vaig consultar al cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, una pàgina oficial de la Generalitat, i per tant "suposadament" solvent. Però com sempre dic res millor que la info de la gent del territori. Gràcies de nou. Salut i muntanya!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Mola de Buscarrons i Rocamala. Terra Alta. 100 cims.

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades