Penya del Papiol. Alt Penedès. 100 cims.
12 de juliol de 2011
Segueixo recuperant rutes perdudes entre els arxius. En aquest cas viatjo a l'Alt Penedès, a la vora de Vilafranca del Penedès, on l'estiu del 2011 vaig fer aquesta curta pujada a un dels 100 cims essencials del llistat de la FEEC. Un cim al meu entendre molt poc rellevant, tot i estar estratègicament situat a la serra d'Olèrdola i regalar-nos unes vistes fantàstiques de Vilafranca del Penedès i el seu entorn. La cara de llevant, al sud-est, però està absolutament escarvada per la gran escletxa d'una gran cantera que li treu encant. Tot és descobrir territori, al cap i a la fi.
Dificultat: fàcil
Desnivell: uns 380m. acumulats.
Durada: 5,7 km. Unes dos hores.
Itinerari: Des de l'Avinguda Catalunya, davant de l'ajuntament, prenc l'avinguda en direcció est per sortir del poble per una rotonda i un pont que passa per sobre de la C-15. Només creuar prenc la carretera de l'esquerra per anar a visitar l'esglèsia del Sant Sepulcre, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional en ser la única esglèsia romànica de planta circular que es conserva a Catalunya, dedicada al Sant Sepulcre.
Torno enrera fins a la cruïlla anterior i prenc ara la pista de la dreta i de seguida un camí a la dreta que aviat es trenca per l'esquerra per un corriol que remunta decididament cap a la carena.
En guanyar-la hem rep la visió dantesca de la gran cantera d'Olèrdola que s'obre al davant com un immens esvoranc. Trenco a l'esquerra per anar carenejant sense pèdua flanquehjant la cantera en direcció est, i seguint la traça del GR 92-3.
Just a la ratlla del final de la cantera s'aixeca el Pi de Jaumet, l'unic de tota la carena, completament pelada i de vegetació arbustiva, segurament a causa de vells incendis.
Poc més endavant, en direcció nord-est, arribo al cim de la Penya del Papiol, de 383m. Cim essencial del repte dels 100 cims de la FEEC. El dia boirós tampoc m'acompanya, però està clar que és una excel·lent talaia de tot el Penedès, destacant Vilafranca a ponent.
El camí carener segueix cap a Cal Segarra, però opto per tornar per la carena i resseguir-la ara fins a les restes de la gran masada de Cal Catatingues on trenco per un sender a la dreta i creuant un parell de finques perdudes retorno a la rotonda i el pont d'accés a Olèrdola.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada