Puig Francàs. Baix Penedès. 100 cims.
13 d'agost de 2023
Vinc de fer la pujada al Clapí Vell des de Torrelles de Foix i complemento la jornada amb la pujada al Puig Francàs, al Montmell, des de la Joncosa de Montmell. Una ruteta curta i sota un sol de justícia un migdia d'agost, gens recomanable en aquesta época. De tota manera el petit cim em regala unes fantàstiques vistes del Montmell i d'aquesta zona del Penedès. Des del cim rememoro velles ascensions als turons propers de la Talaia del Montmell i del Puig de la Cova.
Aproximació: la ruta circular s'inicia i acaba a la Joncosa del Montmell. Al costat del Centre Cívic, a tocar de la rotonda de la TV-2401 hi ha una gran esplanada on poder aparcar.
Dificultat: Fàcil. Evitar l'estiu a hores centrals.
Desnivell: Uns 500 m. acumulats
Durada: 7,35 Km. Unes 2h 30'.
Itinerari: Surto de l'aparcament i baixo a la rotonda, caldrà fer un petit tram per la CV-2401, en direcció a Masllorenç. Per la dreta de la carretera veig el mas de Cal Coral als peus del Puig Roig del Montmell.
Deixo la carretera per un camí a l'esquerra que baixa entre els ufanosos ceps de les vinyes de la Joncosa. El camí gira a l'esquerra fins a Cal Pau del Corral, una vella masada a l'esquerra del camí, i on prenc el camí de l'esquerra en direcció sud-est, també entre vinyes fins a creuar un petit bosquet de pins. A l'esquena deixo una bona panoràmica del Puig Roig i ara el camí baixa fins a una zona esclarissada del Bosquet, on hi ha una gran esplanada preparada per acollir arnes d'abelles. Al meu pas no n'hi havia però cal parar compte.
El camí va cap a la propera pedrera, però no arriba, i trenca per la dreta per trobar el Camí del Torrent del Pi de les Tres Branques que resseguiré un bon tram cap al sud-oest. El paisatge em fa pensar que potser aquí hi va haver algun incendi anys endarrera, perquè tot és vegetació baixa i arbustiva, només quatre pins donen una petita treba d'ombra en aquest migdia sufocant. Per la dreta veig les restes del Mas Murat als peus de la Roca de l'Àliga, les darreres estribacions del Montmell. Al mig del barranc treu el nas una preciosa barraca de pedra en sec.
Arribo a la cruïlla del Pi de les Tres Branques, que no he sapigut veure per enlloc, i trenco a l'esquerra per remuntar la carena de turons que queden a llevant, a la partida del Claperol. Un cop a la carena, un mollonet de pedres a l'esquerra marquen el sender carener que em pujarà al Puig Francàs, mentre que el camí segueix cap al sud pels Alts de Mas Seré.
Per l'esquerra em surt al pas una gran fita de pedres que deu marcar el terme entre la Joncosa i la Bisbal. Encara hi ha dos turons esglaonats per endavant que s'han de pujar.
Al cim del primer es pot gaudir de les fantàstiques vistes que s'obren cap a la Bisbal i la costa. A estones empinat el tram final del sender carener em portar a coronar el Puig Francàs de 551m. Al recent incorporat cim al repte dels 100 de la FEEC no hi ha vértex geodèsic, només un munt de pedres sostenen un pal de ferro d’alguna vella senyera que ja no hi és. Bonic mirador del Montmell on reconec la Talaia just al nord, que ja vaig trepitjar allà cap a l’any 2011, Més a nord-est i per un turó pelat es dibuixa el sender d'accés al Puig de la Cova que també vaig visitar el mateix any. Un bon mirador d'aquesta zona del Baix Penedès.
La calor em fa fora literalment, i sense més preàmbuls baixo per un marcat sender a l'esquerra del cim, directe cap a la pedrera que s'obre als peus del turó, i que després de la rampa més pronunciada es converteix en camí. Camí que va girant cap a la dreta i si s’està atent pots veure la boca del petit Avenc del Puig Francàs, també conegut com de la Figuerota. Un petit pou d'uns tres metres que dóna acces a una galeria empinada que porta a una petita sala de sostre alt.
El camí segueix baixant fins al collet de la Serreta, un altre petit turó de 462m. El track que jo vaig fer segueix les precàries traces d'una vella sendera per la carena nord de la serreta, però està molt perdut i tampoc val massa la pena. Aconsello obviar el track i baixar còmodament pel mateix camí que portavem fins al collet de la Serreta, que ens portarà, com el track, a vorejar la pedrera per l'est.
Com es pot veure al track jo vaig tenir la curiositat de "intentar" resseguir el vell traçat d'un sender que careneja cap a la pedrera, de fet vaig anar trobant petites fites de pedres, ja que t'ofereix tota l'estona una bonica panoràmica de la vall i el proper Montmell, però com deia està molt perdut i incòmode de seguir. La vella traça em porta directament al capdamunt de la pedrera, que esquivo per la dreta fins a retrobar el camí de baixada.
Més avall deixo enrera el cadenat que tanca la pista a tocar de la pedrera i que uns metres més avall retroba la TV-2401, just a l'alçada de l'estrada est de la Joncosa. Ara cal fer un altre tram de carretera, per l'esquerra, resseguint el voral d'aquesta fins a la rotonda d'entrada al poble, on hi ha l'aparcament.
M'ha agaradat revisitar el Montmell, tot i que com comentava, un migdia d'agost no seria la opció més adient per emprendre aquest cim. Bones vistes del Montmell!
Salut i muntanaya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada