Sant Jeroni i Albarda Castellana. Montserrat.
Montserrat és la "Muntanya" per excel·lència de Catalunya. L'erosió i els moviments tectònics han configurat un relleu singular ple d'agulles de conglomerat rosat en forma de dents de serra que donen sentit al topònim. Les entranyes de la serra també estan farcides de coves i avencs que fan que tot el conjunt de la Serra de Montserrat sigui un paradís tant per als escaladors, senderistes o espeleòlegs. L'Abadia benedictina del monestir de Montserrat, acull a la Moreneta la patrona de Catalunya, i entre les agulles de la serra s'hi amaguen unes 13 ermites, per tant també és un centre espiritual de primer ordre. Bressol de cultura i excursionisme... la muntanya "màgica".
25 de juny de 2011
Tiro mà d'arxius una vegada més per recuperar una interessant proposta per Montserrat, des del monestir, per coronar dos dels seus cims més emblemàtics: Sant Jeroni i l'Albarda Castellana. Tots dos figuren al llistat dels 100 cims de la FEEC, i el primer és essencial. Tots dos són a la vegada sostres comarcals: Sant Jeroni per partida doble, cim comarcal del Bages i l'Anoia, i l'Albarda Castellana sostre del Baix Llobregat.
Aproximació: La ruta és circular i parteix del Monestir. Ens vam permetre el caprici romàntic de pujar amb el funicular de Sant Joan fins al Pla de les Taràntules.
Dificultat: fàcil, amb algun passet aèri per arribar a l'Albarda.
Desnivell: Uns 1600 m acumulats.
Durada: 10km. Unes 4h30' comptant parades.
Itinerari: des del Pla de les Taràntules comença l'itinerari circular. Pel Camí de Sant Joan a Sant Jeroni passem per la base de les parets de la zona oest: la Gorra Marinera, la Gorra Frígia, el Mirador d'Icona... per la dreta i entre les bromes del matí treuen el cap les puntes de Tebaida, El Bisbe, Sant Salvador, La Mòmia, la Prenyada... Seguim carenejant la Serra de l'Alzina de les Paparres i ara a la dreta, la icona de Montserrat: El Cavall Bernat, i ben prop el Serrat de les Onze i el Cap del Mort.
Seguim fins a l'extrem nord, a Tabor. Enmig de la vall trobem l'ermita de Sant Jeroni. Des d'allí prenem el camí a l'equerra, en pujada cap al Monument a Verdaguer i les escales fins al cim de Sant Jeroni de 1236m (punta cimera de Montserrat). La mirada es perd inebitablement cap al buit de les cingleres. Aquí sortia la ferrada Teresina, que va ser clausurada. Cap a ponent es despleguen les Talaies i els Ecos, cap a llevant el Serrat del Moro. Al nord s'extén el Bages i cap al sud i en primer terme el proper objectiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada