Comapedrosa, Pic de Sanfonts i Baiau. Andorra
18 i 19 d'agost de 2023
Reprenc les visites d'estiu al Pirineu i aquesta vegada l'objectiu és andorrà. Pujo a la punta cimera del petit país pririnenc: el Comapedrosa, de 2944m. Forma part del llistat dels 100 cims essencials de la FEEC i del repte dels Seven Peaks d'Andorra, com a cim de la parròquia de la Massana.
Plantejo l'ascensió a l'Alt de Comapedrosa amb un petit afegit aventurer, per no caure en la típica pujada clàssica. Carenejant tot el crestall del Pic de Sanfonts, i empalmant amb l'agulla, port i cim de Baiau, des d'on pujo la cresta nord del Comapedrosa i baixo per la cresta sud. Una volta completa a tota la vall que acull l'Estany Negre, a vista d'ocell, per tot el crestall que la tanca. Es pot fer tot d’una tirada des d’Arinsal, però aconsello fer nit al refugi del Comapedrosa i des d’allí fer l’atac dels crestalls i cims, i tota la baixada, de manera més pausada, gaudint plenament del Pirineu andorrà.
Aproximació: el dia 18 arribo a migdia a Arinsal i deixo el cotxe al gran pàrquing que hi ha davant dels hotels Ushuaia i Patagònia, al final de la CG-5.
Dificultat: Dificil. Per les crestes, i desnivell acumulat (per a gent avesada a progressar en alta muntanya, no és dificil. No cal equip d'assegurament)
Desnivell: 3200m. acumulats.
Durada: 17,75Km. en dos dies. Fent nit al Refugi de Comapedrosa.
Itinerari: Creuo el túnel de la CG-5 que em deixa al final de la carretera. A la dreta deixo el Pàrquing comunal de les Valls del Comapedrosa (de pagament) i uns metres més endavant prenc l’entrada a la dreta del Berenador del Riu Pollós, on poso en marxa el GPS i inicio la meva particular aventura. Lloc força concorregut per families i turistes que cerquen la fresca del bosc i alguna raconada del riu per refrescar-se de la calor de l’estiu, aquí comença una ruta interpretativa de la vall, en forma d’una petita xarxa de senders que van creuant el riu i solcant els boscos de la part baixa dibuixant una complexa barreja de marques i tipologies de senders una mica atabaladors, barrejant el GR-11 amb l’itinerai d’interpretació, el GRT de les 3 Nacions, el GRP… un embolic!
Remunto el fressat sender vora el riu Pollós fins a un primer pont que el creua i remunta cap al Camí de les Carboneres. Abans del pont però trenco per la dreta i el sender, ara en direcció est, em remunta fins a la Pista del Pla de l’Estany (GR-11) que seguiré per l’esquerra.
Passo per davant del Dipòsit d’aigües de Grau Roig i més endavant la pista gira fort a la dreta i enfila cap al Pla de l’Estany. En aquest punt prenc el sender indicat de l’esquerra que baixa cap a la llera del riu i el creua per un pontet, començant a remuntar per l’altra vessant primer en direcció oest i després en bon pendent remuntant cap al l’ample camí enllosat de pissarra del Grau de Comapedrosa. El GR 11 va guanyant pendent i es va encaixant dins la vall, mentre per la dreta, entre les altes cingleres que es despengen de la cara sud del Comapedrosa veig un preciós salt d’aigua.
L’anar i venir d’excursionistes és constant en aquesta concorreguda zona. Aviat, després d’una darrera pala empinada arribo al Collet de Comapedrosa. Aquí s’obre una gran pleta dins la vall, amb una cabana a la dreta. El GR segueix recte, però trenco per l’esquerra i pujo la darrera pala que em deixa al Refugi de Comapedrosa, a 2260m d’alçada.
Després dels primers 720 m. positius, ve molt de gust instal·lar-se al refugi, gaudir d’una bona cervesa, de la pau del capvespre a la vora de l’Estany de les Truites, d’un bon sopar i la conversa amena d’altres bojos i boges de la muntanya que com jo han recalat per una nit en aquest racó del Pirineu. Estudio des de la distància el crestall del Sanfonts del que no tinc gaire referències. Cerco informació dels guàrdes i finalment decideixo emprendre aquesta variant en lloc de la clàssica pujada.
De bon matí el dia 19 sóc el primer en deixar enrera el refugi i remuntar per un petit corriol cap a la Bassa de les Granotes, pràcticament seca. Per llevant el sol treu el nas per darrera dels Casamanya, i emprenc l’empinada pala que remunta en direcció sud cap a la Collada de Sanfonts i el Pic del Port Vell a la seva esquerra.
Un cop a la collada començo la gran travessa que carenejant em portarà a donar la volta sencera a l’Estany Negre.
El crestall no presenta gaire dificultat, no és molt aèri. Tot i no ser gaire recomanable per a gent amb poca experiència en muntanya. A trams és força tallat per la dreta però relativament suau a l’esquerra que el fa de bon progressar.
Pas a pas vaig traçant la corba a la dreta de la carena que enfila cap al Comapedrosa, bastant empinada en la part final i que em deixa al replà de l’afilada cresta, a 2889m d’alçada on hi ha el vértex geodèsic primer i més endavant el Pic de Sanfonts. Primer objectiu de la jornada assolit, i per tot arreu la peculiar perspectiva de les coses a la ratlla dels 3000 m d’alçada. Cap al nord i en primer terme s’obre el gran circ de Baiau, base de cims com la Roca Entravessada, el Medacorba, La Pica Roja… i més enllà l’estimada Pica d’Estats i el Sotllo. Cap a ponent la carena es perd cap a l’Escorbes, el Norís, el Gerri i el Monteixo. Espectacular!
Estanys de Baiau i refugi Josep Mª Monfort
Prenc la baixada sempre carenejant cap a la colladeta que em separa de l’Agulla de Baiau i la flanquejo per un estret i aèri corriol per la seva dreta. El corriol em deixa al Port de Baiau, mític pas de muntanya on el GR 11 entra a Catalunya deixant enrera Andorra. A la dreta l’imponent Comapedrosa i als seus peus l’Estany Negre.
Seguint amb el joc carener deixo els senders i enfilo directament cap al següent objectiu: El Pic de Baiau, de 2885m.
Per l’esquerra en primer terme els Estanys de Baiau que obren pas per la gran vall que baixa cap al Pla de Boet. Al nord la complexa cresta de la Roca Entravessada i el Pic de Medacorba, que estan entre el llistat dels pendents. A l’oest la vall del Pla de l’Estany que acull els Estanys Forcats…
Un corriol em baixa del cim fins a la Collada dels Malhiverns, i seguint el guió prenc la cresta nord del Comapedrosa, força empinada però bastant fàcil que em deixarà en poca estona al proper cim del Comapedrosa. Repte assolit.
Passo de la solitud de les crestes a la multitud de gent d’un dels cims més icònics del Pirineu andorrà, i el més alt: 2942m.
Mentre recupero l’alè, van acudint al cim excursionistes de totes les edats, maldant per immortalitzar el moment a cop de fotografies. Alguns, companys ocasionals de refugi, altres, corredors de muntanya… uns frescos com una rosa i altres boquejant extenuats. Al món hi ha d’haver de tot, però sorgeix l’ombra de la reflexió sobre la massificació de les muntanyes i les seves repercussions…
M’esplaio en la contemplació de tot el crestall que he recorregut, i el que encara em falta. I en la panoràmica que cap a llevant s’obre de tots els cims andorrans, alguns ja coneguts i altres encara per descobrir…
He de seguir perquè encara tinc per endavant una llarga baixada. Ara li toca el torn a la cresta sud del Comapedrosa. Passo a tocar un recer a un replà de l’avantcim i penso que un vivac aquí ha de ser una vivència extraordinària.
La cresta, com la resta de recorregut, no presenta cap dificultat tot i que compta amb un component aeri important. A la dreta omnipresent l’imponent Estany Negre.
A una colladeta marcat amb una gran fita de pedres el sender trenca a la dreta i entre grans ziga-zagues baixa decidit a retrobar el GR 11 que va pel fons de la vall. A la cruïlla amb aquest el prenc per l’esquerra i baixo als propers estanys de Comapedrosa. Encaro la Pleta, i encara torno per un corriolet a la dreta, a fer un mos al refugi del Comapedrosa.
Baixo resseguint el mateix camí de pujada, però aquesta vegada, passat el grau del Comapedrosa no deixo la vessant dreta del riu i vaig baixant fins a retrobar-lo més avall. El creuo fins a dos vegades per petites passarel·les i després d’un tram equipat amb cadenes i escales, que salven un petit tram encinglerat, arribo a la pista del Camí de les Carboneres.
Més avall encara un corriol a la dreta talla camí i em deixa a l’alçada del pàrquing Comunal.
Torno a creuar el túnel i fins al pàrquing dels hotels d’Arinsal.
Una gran aventura per cims andorrans, amb un “punch” d’adrenalina crestejant per les carenes del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada