GR 331 Camí de Conquesta. Etapa 15. Ares- Vilafranca
3 de desembre de 2023
Espectacular etapa del Camí de Conquesta dedicada al Lligalló: "Comunitat ramadera d'una comarca que tenia la funció de recollir, custodiar i lliurar als seus propietaris els caps de ramat sense amo, perduts o esgarriats. Creat pel rei Jaume I, al segle XIII i vigent fins a l'any 1838" (font: Els Ports). Quasi tota l'etapa transcorre pel traçat de l'antic Camí Reial de l'Aragó, resseguint l'espectacular assagador. La pedra en sec i les grans masades de la zona són les principals protagonistes d'aquesta darrera etapa, la 15, del GR 331.
Aproximació: L’etapa s'inicia a Ares del Maestrat. En ser un itinerari lineal, com la resta d’etapes del GR 331, caldrà combinar dos vehicles. Un al principi i l’altre al final de cada etapa.
Dificultat: Fàcil / moderada, per la llargada del recorregut.
Desnivell: 204m positius. 274m. negatius.
Durada: 15,2 Km. 4h 30 min.
Itinerari: Sortim del poble per la carretera d'accés, la CV-116, que seguirem fins a la venta del Coll d'Ares. A la sortida deixem a l'esquerra el senzill però bonic Peiró d'Ares, una creu de ferro sobre una columna de pedra. De baixada cap al coll cal girar la vista enrere per gaudir de la postal d'Ares, arraïmat sota la gran mola del castell. A una corba de la carretera i a la dreta un gran abeurador “restaurat”per als ramats.
Ja a les cases del Coll, la vella venta on hi debien fer estada passavolants ramaders i viatgers, i a l'esquerra, just a la cruïlla amb la carretera CV-15, la magnífica creu del Peiró del Coll d'Ares, com a teló de fons s'aixeca imponent la Mola de Vilà.
Sense creuar la carretera i per la dreta l'indicador ens mostra la baixada pel barranc del Coll, on destaquen les margenades.
Al davant se'ns obre la gran foia de la Canà, el Camí Reial de l'Aragó que seguirem per l'esquerra cap a Vilafranca. Dalt a la serra podem distingir les grans masades del Barranc, Nou i Sant Joan, totes de cara al sud-est, com déu mana. Creuem la CV-12 i per l'esquerra resseguim la rambla. Just a la vora d'aquesta i cobert per una barraca de pedra en sec trobem un gran pou amb abeuradors. El camí segueix pel marge dret de la rambla fins a l'encreuament amb la CV- 124 que puja cap a Castellfort. Les vaques observen indiferents el nostre peregrinar.
Poc més endavant passem per davant de l'Hostalet Vell de la Canà, ben plantat i emblanquinat. Al seu costat una petita corralissa de pedra en sec amb dos espais, un sota cobert i l'altre a l'aire lliure, el que es coneix a la zona com una "Soll": porquera, corral de gorrinos, bacons... ncom li vulgueu dir. Petites meravelles d’aquest saber fer ancestral.
El camí no deixa la rambla però comença a pujar tallant dos vegades la CV-25, i tampoc perd la fesomia de gran assagador que en alguns mapes com el de IGN anomenen de la Bassa Vert.
Seguim remuntant cap al tossal i molt prop del Mas de Crus trobem una curiosa bassa al mig de l'assagador també bastida amb un marge de pedra en sec. La "carretera de bestiar" és espectacular, especialment en el tram del Cap de la Foia, una gran mola plana compartimentada per margenades de postal i el imponent traçat de l’assagador.
Per la dreta tenim unes precioses vistes de Santa Elena, un petit nucli de masos que acull una bonica ermita, declarada Monument d'Interès Local, dins el terme d'Ares del Maestrat. L'ermita data del S XVIII i és una interessant mostra de barroc rural, que acull com tantes altres, una romeria que vé des d’Ares, el primer diumenge de maig.
Dalt de tot del turó del Cap de la Foia retrobem la CV-15, a l'alçada de la gran masada de Cabestany. Una placa a la façana del mas ens parla del 1772 com a possible any de construcció. A part de una moderna granja i de vells corrals destaca l'edifici que devia albergar fins a 5 vivendes adosades i que ens dóna una clara idea de la importància dels masos en temps passats. Un oncle bastant gran treu el nas d'una de les vivendes per saludar i fer petar la xerrada. M'agrada pensar que és un dels darrers pastors d'aquelles èpoques quan l'assagador encara tenia un clar objectiu. De fet a la sortida dels masos, un gran pou, també cobert per una barraca i amb abeuradors consolida la idea.
Ara trenquem per l'esquerra per creuar novament la CV-15 a l'alçada del Peiró de Sant Isidre.
L'assagador segueix paral·lel a la carretera en direcció oest. Per l'esquerra s'aixeca la Mola de Roures. De roure a la seva cara nord no n'hi ha ni un, no hi ha rastre de cap arbre, però està absolutament solcat de marges que deuen delimitar les finques.
Per sota de la Mola veiem el vell Mas del Vent, i uns metres més endavant el Mas La Carrasca i de Prades. Per damunt del turó de la dreta veiem el parc eòlic i el Mas d'Arriello.
Un paisatge sec, dur i auster, però amb la ma de l'home sempre present en tots els racons.
Ara l'assagador s'encaixa dins el barranc de Fontanella, o del Carro. A la llera del barranc al recer d'una gran margenada s'aixeca la barraca que dóna sopluig a la Font de la Carrasca. Un gran abeurador de pedra picada espera donar servei a la porta de la barraca.
El barranc es va obrint per donar pas als bancals del Mas de la Carrasca.
Creuem la carretera CV-167 que baixa cap a Benassal, i seguim pel Camí Vell de Vilafranca, on es manté imperturbable l'estructura de gran assagador fins a l'entrada de la població. De camí podem gaudir de diferents mostres de barraques quadrades, tan típiques d'aquesta zona del maestrat.
Entrem a Vilafranca del Cid, segon municipi més important dels Ports, només per darrera de Morella. Estem a 1126 m d'alçada i dins d'un altre museu d'història a l'aire lliure, com la majoria de municipis dels Ports. Destaca per sobre de la resta i com vinc comentant des de l'inici de la publicació per la rellevància de la pedra en sec, de la que en trobem mil mostres per tota la seva geografia. Un "mar de pedra en sec"!
Passem per davant de l'ermita de Sant Roc i entrem al nucli vell de Vilafranca: la font de la Nevera, La Torre de Conjurar adosada a la parròquia de Santa Maria Magdalena, d'on destaco els preciosos rellotges de sol sobre les portes lateral i principal, l'ajuntament dels segles XIII i XIV, la Confraria de Santa Maria la Major... un catàleg de patrimoni.
Amb aquesta etapa, finalitza el recorregut oficial del GR 331, El Camí de Conquesta. 166 km de natura, cultura, patrimoni, història, absolutament recomanables per endinsar-se en aquesta comarca que m'agrada definir com a "aspra", però amb una màgia especial que enganxa! De fet això no s'acaba a quí, des de que vaig començar a fer etapes he vist sortir com a bolets, diferents variants que enllacen i engrandeixen el traçat per altres pobles i llogarrets de la comarca... Seguirem les noves traces!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada