Tossal de l'Alzina. Serra de la Mar. 100 cims.
17 de desembre de 2023
Nova visita al Baix Camp. Aquesta vegada l'objectiu es troba a la Serra de la Mar, l'estrep sud de les Muntanyes de Tivissa i Vandellós.: el Tossal de l'Alzina. Una punta de roca de 697m. que forma part del nou llistat dels 100 cims de la FEEC. Un bonic itinerari circular que a mi m'ha recordat moltíssim la vessant marítima de la serra del Montsià. Som-hi!
Aproximació: A l'alçada del circuit de Calafat, al Km 1121 de la N-340 trobem la rotonda de l'accés a l'Almadrava. Prenem la sortida de cara a la serra i per pista asfaltada, recorrem uns 600 metres. Trenquem a la dreta per pista de terra, paral·lels a un barranc en direcció nord-oest. A una cruïlla seguim rectes i el camí passa a tocar de diferents masets per un camí ben estret. Ara la pista pren direcció nord i comença a baixar cap al fons del barranc de Lleriola. A un fort revolt de la pista, a la mateixa llera del barranc, cruïlla de camins, podem deixar el cotxe a un apartador de la mateixa bifurcació. Estem a la zona dels Acampadors.
Dificultat: Moderada. Pel desnivell acumulat i algun tram a la carena dels Avencs on es desdibuixa el sender.
Desnivell: 1300 m. acumulats.
Durada: 9,3 Km. Unes 4h 30’.
Itinerari. A la mateixa cruïlla trobem un indicador que ens porta a recórrer el sender que va per dins del barranc de Lleriola, fins a retrobar la pista , que per la dreta resseguirem uns 500m. A una corba a la dreta de la pista, just sota la caseta del Paco Bou, prenem un sender marcat amb una fita a la esquerra que comença a remuntar el fil carener, directe cap al Tossal de l'Alzina, entre els barrancs de la Mola, a la dreta i el de la Fou de la Figuerassa a l'esquerra.
Guanyem un primer collet des d'on ja gaudim d'una excel·lent panoràmica del barranc de la Fou de la Figuerassa, amb curioses coves penjades a les faixes dels alterosos cingles. La banda sonora de la jornada és el brogit de les motos que giravolten desenfrenades pel proper circuit de Calafat. Cadascú a la seva...
Sense deixar el fil carener, i amb algun pass que ens porta a fer petites grimpades seguim fin a un nou coll des d'on veiem una gran cinglera rogenca, amb un sorprenent paregut al cingle Roig del Montsià però més petit. El sender trenca una mica cap a la dreta per remuntar el cingle per la seva dreta, de cara a un potent congost de la barrancada de la Mola. A l'altre costat del barranc s'aixeca imponent la Moleta de l'Amunt i les cingleres dels Avencs.
Dalt del Cingle Roig del Tossal de l'Alzina, em prenc la llibertat de batejar-lo, trobo una lloma més planera que em permet agafar alé per afrontar la pala final de la carena. Arribo a la base d'una punta de cinglera que em talla el pas, amb alguna fita de pedres a tots dos costats. Agafo l'opció de l'esquerra que flanqueja el cingle per guanyar una petita tartera que em permet accedir al collet que queda sota el cim del Tossal. Ja s'entreveu el vértex geodèsic.
Segueixo remuntant i prenc la pala pedregosa cap a l'esquerra per guanyar el collet final que em deixa al capdamunt de la planera carena de la Serra de la Mar, on trobo també el traçat del GR-192.
El prenc cap a l'esquerra per pujar al proper cim del Tossal de l'Alzina. El vértex a 647m és una espectacular balconada al litoral: La serra del Torn, la nuclear, El Cap de Salou, Calafat, el Golf de Sant Jordi, el delta de l'Ebre i el Montsià... Cap a ponent identifico espais conquerits: La serra de Llaberia, la Mola de Genessies, La serra de Cardó i el Boix, el proper Molló Puntaire... Un espectacle a 360º que la bonança del dia convida a contemplar.
Torno al traçat del GR 192 però ara en sentit contari, cap al nord-est. Passo a tocar de la bonica collada del Barranc de la Mola, on al recer dels cingles de la dreta hi ha alguna balma que segurament ha donat refugi a més d'un pastor o excursionista.
A l'altre costat de la collada ja es veu un pal indicador cap al que em diregeixo. Cruïlla de camins: recte segueix el traçat del GR. Jo prenc l'opció de l'esquerra que em porta a un altre indicador que assenyala la baixada cap al barranc dels Taixos. El sender em baixa fins al Cocó de Recules. Un curiós cocó ubicat dins d'una petita coveta, a tocar del sender. Cal prendre el frontal i entrar per l'estret forat que ens deixa a una petita saleta interior adornada per algunes formacions calcàries que dona pas a una altra saleta inferior, arrodonida, on es veu clarament el nivell de l'agua a un metre bó del fons. Malauradament en el moment que la visito, en plena sequera, està completament eixut, només amb una mica d'humitat al fons del bonic cocó.
Ressegueixo la planera carena dels Avencs cap a l'est, i uns 300 metres més endavant començo a trencar cap a la dreta. En aquest punt el corriol està completament desdibuixat i no hi ha pràcticament cap fita ni senyal que ens pugui guiar. Serà cosa de la intuició anar baixant per la dreta a retrobar el corriol que hem deixarà al collet que ens separarà de la Moleta de l'Amunt.
Creuo el Coll i per l'esquerra, per un corriol, remunto fins al cim de la Moleta. Val la pena apropar-se al cim per gaudir de la nova perspectiva de l'espectacular Barranc de la Mola, coronat pel Tossal de l'Alzina.
Un altre cop al collet cal prendre un corriol que baixa per l'esquerra de la Moleta i enllaça en la carena del crestall que enfila cap al fons del barranc. De baixada, ara ja pel sender clar i fitat, vaig creuant petits collets d'on es pot gaudir de bones perspectives de la Serra de Mestral, Les Forques, i el Molló Puntaire.
La baixada es fa llarga i empinada en algun punt, però finalment em deixa a la pista del Barranc de Lleriola, que prenc per la dreta. Més tard deixo a l'esquerra la cruïlla amb el PR-C 91, pista que remunta cap al Racó dels Pedrolons.
Un quilòmetre i mig de pista més tard retrobo la caseta del Paco Bou i l'entrador del sender que m'ha portat fins al cim. Pel mateix traçat torno a entrar al sender que va pel barranc de Lleriola i poc més endavant a la cruïlla dels Acampadors on tinc el cotxe.
Una bonica circular que ens apropa a descobrir aquest punt de la serralada litoral que amaga preciosos racons. Seguim descobrint territori!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada