Tossal Gros d'Almatret. Segrià. 100 cims.
24 de setembre de 2023
Nova proposta de descoberta del territori. Aquest cop torno al Segrià, a la Terra Ferma!
Prop d'Almatret s'aixequen petits turons que s'aboquen a la gran escletxa que l'Ebre ha solcat a l'altiplà. El recorregut ens portarà a fer el cim del Tossal d'Almatret, de 346m. i ens permetrà descobrir les traces de les velles explotacions mineres de la zona, amb l'afegit de visitar l'espectacular Malacate, una monumental infraestructura minera.
Aproximació: Per la carretera LV-7046, que va de Maials a Almatret i al km 8,2 aproximàdament, prenc una pista asfaltada a la dreta, el Camí de les Canotes, que segueixo uns 750m. A un encreuament prenc la pista de terra de l'esquerra, que seguiré 1,8 Km, carenejant cap al Tossal. A un collet on surt una pista per l'esquerra hi ha una petita esplanada amb un abeurador on es pot deixar el cotxe.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 900 m. acumulats.
Durada: 12,6km. unes 3h 30'
Itinerari: Des de l'esplanada prenem una vella pista per l'esquerra que comença a baixar cap a la Vall de Llenes. A una forta corba a la dreta veig les restes de la Valldellena de Paulino. Aquí, com a la Ribera d'Ebre, les finques prenen el nom de la partida, i de cognom el nom del propietari. Sempre em crida l'atenció aquest tipus de topònim.
Pista avall veig per la dreta el maset de la Valldellena de l'Assistent, abans de creuar la barrancada i començar a remuntar per l'altre vessant. El sender em regala una excel·lent panoràmica de tota la vall.
Poc després arribo a la pista del Tormo, on per sobre aguaiten els molins del parc eòlic d'Almatret. La pista pren direcció oest, i per la dreta tinc una bona panoràmica de la Vall de Llena, esquitxada de nombrosos masets i finques a l'empara del pas dels temps.
Deixo enrera la vall i ara s'obre al davant el Barranc del Tormo. Començo a baixar.
Al fons del barranc ja es veu el complex de la Mina del Tormo, al Tormo de Ricardo. Un gran carregador, magatzems, les velles oficines i un evident moviment de terres que deixen constància de la importància de l’aprofitament de la conca minera de Mequinensa, la primera meitat del segle passat. La Mina del Tormo, com la immensa majoria de mines de la conca es dedicava a l'extracció de lignit. La del Tormo és una de les 14 que es localitzen al terme d'Almatret. El lignit és una tipologia de carbó de categoria intermèdia i de capacitat calorífica inferior a la del carbó comú. La baixa qualitat i la poca productivitat de les mines de la zona les va portar al seu abandonament als anys 50 i 60 del segle passat. Una ullada a la mina del Tormo ens dona una idea de la duresa de l'ofici, i la minsa producció en veure les estretes vetes de lignit entre grans làmines de material sedimentari.
Deixo enrera la mina i enfilo pel camí que baixa fins a la llera del riu. Abans i per la dreta deixo la gran Roca del Tormo, un gran bloc de roca que descansa a la vora de la pista. A una bifurcació de pistes senyalitzada prenc el ramal de la dreta. Per l'esquerra aniria cap a l'embarcador.
Aviat arribo a la riba de l'Ebre, eixamplat per la presencia de la propera presa de l'embassament de Riba-roja. Cap al sud destaca la vella fàbrica de ciment d'Almatret a la mateixa riba del riu. Un espectacular exemple de patrimoni industrial d'altres temps.
La placidesa del riu convida als remers a solcar les seues aigües. M’agrada l'harmònic maridatge d’aquest esport amb la ntura.
La pista paral·lela al riu puja en direcció nord. A la dreta i al reclau d'un barranquet veig una curiosa construcció que aprofita una balma natural.
Més amunt, a l'alçada de l'entrada de la Vall de Llena, i a la platgeta que hi ha a tocar de l'aigua, un nombrós i sorollós grup de pescadors lluiten amb el que deu ser un gran silur pel combat que porten. Hi ha gent per a tot! Fins i tot hi ha gent amb una brutal capacitat de malmetre la natura, deixant a qualsevol racó camionades de brossa i "merda". No n'aprenem ni a hòsties.
Poc més endavant trobo l'impressionant "Malacate". Curiós nom castellà amb que es coneix la rampa de l'argue de la mina del Tormo d'Almatret.
Un argue és una màquina per moure o alçar grans pesos, consistent en un torn de tambor vertical sobre el qual s’enrotlla un cable o corda. A la mina s'emprava per transportar vagons, al llarg d'una espectacular rampa inclinada construïda amb pedra escairada i morter. La seva longitud és d'uns 100m de llargària x 3 d'amplària x 3 d'altura. Espectacular!
Un indicador m'assenyala a la dreta de la pista el pujador cap al Malacate. Un estret i descompost corriol molt empinat que transcorre a la dreta de la rampa fins a les restes l'edifici que ocupava l'argue, al capdamunt del tossalet.
A l'altre costat del cap del Malacate, i de cara al riu hi ha les restes de velles trinxeres, testimonis de la cruenta guerra que es va viure a l’Ebre.
El sender remunta carenejant cap al proper Tossal Gros. De camí, una bicicleta encastada a una roca. Una pinzellada surrealista!
Ja quasi al capdamunt retrobo la pista del Tossal, que ara segueixo cap a l'esquerra. Em sorprén la manera de fer marges de la zona, amb lloses estretes i primes. Ben diferents de les que configuren els paisatges del Montsià o el Baix Ebre.
A una colladeta on hi trobo una esplanada amb un altre abeurador, prenc un corriol per la dreta, molt empinat i descompost que un un moment em deixa al cim del Tossal Gros d'Almatret.
Un primer avantcim amb el màstil d'alguna desapareguda senyera des d'on gaudeixo de fantàstiques panoràmique de l'Ebre, aigües avall i amunt, i on destaca també el proper cim del Montmeneu, mirant al nord. Un altre dels 100 cims, no essencial, del repte de la FEEC. Seguim sumant territori!
Uns metres més a llevant, sobre unes roques, una petita fita de pedres marca el que deu ser el cim pòpiament dit, a 346m. d'alçada. Aquesta vegada no hi ha cap vértex geodèsic!
Segueixo carenejant cap a l'est per un estret corriol, que guanya un collet i el cim secundari del Tossal. Des d'aquí el corriol baixa a trobar novament la pista que ara prenc cap a l'esquerra. Uns metres més endavant surto de la pista per visitar a l'esquerra el Maset de Pere Joanet, de dos pisos d'alçada i bon treball de pedra en sec,
Ja només cal resseguir la planera pista per tornar fins al cotxe.
Per completar la jornada encara m'allargo a visitar Almatret, i fer un mos i una merescuda cerveseta al bar de les piscines.
Una bonica sortida per descobrir racons del Segrià i del seu patrimoni industrial.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada