Cova del Gall i Cova del Pi. Montsià
26 de novembre de 2023
El dia de Nadal de 2022 vaig encetar un projecte que em rondava pel cap des de feia molt temps: netejar l'antiga sendera que passa per la Cova del Gall i surt al Coll de la Portella Alta. Un sender que de jovenet feia servir sovint per pujar fins al Mas de Comú per la Campana, Coll de la Portella i Font del Pi. Sender que les darreres décades, sobretot des de la desaparició dels ramats de bous a la serra, ha estat esborrat pel pas del temps. La "malesa" se'l va empassar literalment.
Llavors, tal i com vaig publicar en una altra entrada sobre la Cova del Gall, vaig emprendre la neteja del sender i vaig arribar fins a la mateixa cova, emprant, cal dir-ho, una drecera per una tartera per guanyar molts metres a aquest sender tan perdut que en el seu traçat original anava a la cerca del Pantà de la Sardina.
Com veureu a la descripció la cosa no acaba aquí i emprenc a la "mala cara" la baixada cap a la Font del Pi, de camí al Mas de Comú i afegeixo la visita a la Cova del Pi (o del Mas de Comú), resultant una circular molt potent que ens permet gaudir de coves, masos i fonts, força isolats i desconeguts per molta gent, però que afegeix un grau de dificultat alt degut a l'estat lamentable dels senders sobretot a la part d'Ulldecona. Us atreviu?
Aproximació: l'itinerari parteix del Corral de la Gossera. Es pot deixar el cotxe a un apartador de la pista, just davant del vell corral.
Dificultat: Alta, pel mal estat dels senders a la Font i Cova del Pi. La resta moderat pel desnivell acumulat.
Desnivell: 1500m. acumulats.
Durada: Unes 4 hores. He descomptat el temps de neteja del sender a la Portella, unes 3h. 8,2 km.
Itinerari: Surto de davant del corral de la Gossera per l'itinerari habitual de pujada a la Campana. Insisteixo en demanar respecte per l'entorn perque just a l'arrencada, el sender creua pel mig una finca particular. Un cop al sender deixo enrera la bifurcació a la Ferrada, i amunt.
Des del bonic "Pas de la Campana" es pot gaudir d'una panoràmica única del Cingle Roig i les Clotxes, just per sota de la Foradada. Visito la Campana de camí i em crida l'atenció un forat que hi ha per dalt, a la dreta i des del que hi ha una perpectiva diferent de la Campana. El sender remunta i passa pel mirador de les faixes, la cara nord del Cingle Roig de Cameta.
Remunto fins a la sendera de les Faixes i per la dreta enfilo cap al Pantà de la Sardina. Poc després trobo la tartera que com comentava ens servirà per enllaçar amb el sender de la Cova del Gall. Des de la part més alta de la tartera, i en direcció sud, supero un collet encinglerat i d'allí pujo al coll, sota la cinglera, per on transcorre el sender original. El sender encara s'aguanta molt net, gràcies a la poca aigua que malauradament està caient darrerament, i només calen quatre "estisorades" per deixar-lo perfectament transitable. Ja torno a ser a la Cova del Gall.
El tram que transcorre paral·lel al crestall de serra per sota de les cingleres de la Portella Alta, en direcció sud-oest, es bó de seguir i no implica molta feina deixar un bon pas. Els corriols dels porcs senglars ajuden. Arribo a una punta, entre les faixes de cingles des d'on ja veig l'objectiu: el Coll de la Portella Alta. Ara però comença l'espectacle, perquè el sender en algun punt està molt emboscat i cal "dedicació". Unes dos hores més tard i després d'una encesa lluita amb el coscoll, l'aritjol i l'arçot, xafo el coll i dóno per acabada la recuperació del sender.
Des d'aquí es poden plantejar mil batalles circulars: tornar per la Cova Bonica, per Molacima, pel crestall, pel Mas de Comú... el que us demani el cos!
Faig un mos al Coll de la Portella, decidint si si o si no, i finalment m'acabo d'engrescar perquè tinc al cap la consulta que em va fer un seguidor del Wikiloc sobre la Cova del Pi.
Remarcar que si heu arribat fins al coll "còmodament" pel sender reeixit i com acabo de comentar, hi ha opcions per acabar una ruta xula i assequible. Si opteu per seguir el track heu de saber que aquí comença el "calvari". Els senders estan perduts i en algun tram, per ser més exactes, no estan. Per tant a partir d'aquí passem de moderat a dificil o "infumable" en algun moment (als voltants de la Cova del Pi). Ànims!
Emprenc la baixada, completament desdibuixada del sender a la Font de Pi, que com comentava, antigament ens servia per baixar al Mas de Comú directament. Mil viaranys, entre densa vegetació, però que encara es pot considerar mig decent, tot i l'estat tant perdut del sender. De lluny veig la font, que afortunadamanet encara conserva una mica d'aigua i s'ha convertit en un parc aqüatic per als senglars. Feia anys i panys que no visitava la font. Em ronda pel cap recuperar el sender del Coll de la Portella al Mas? Ja posats a fer...
Un cop a la Font del Pi cal prendre un insignificant corriol que mantenint l'alçada va en direcció sud-oest. El corriol dibuixa la forma de la serra entre dos cingles. Cal estar molt atents a la cinglera que tenim dalt, a l'esquerra, per un costat i al Mas de Comú per l'altre. Just al punt on es talla la cinglera superior per una petita canal, i coincidint en que estem "enfilats" a la paret de darrera del Mas, cal pujar a la base del cinglet de dalt. No hi ha cap sender, literalment. Els astres s'alineen i en sortir de l'espessor de "malesa" ensopego amb la boca de la cova. Els deus del Montsià avui han estat complaents!
Per la petita boca baixa m'endinso a una ampla primera sala, amb un sostre curiosament pla, com una immensa llosa que la cobreix. Pel fons a l'esquerra ja s'entreveu molta formació, i entre ella una estreta gatera que s'endisa cap al cor de la muntanya. No és molt llarga fins al fons però el precari accés i la quantitat de concrecions que t'envolten la fan especialment bonica. Arribat al final de l'estreta galeria, aquesta fa una corba de 180º a la dreta que per una altra gatera més estreta encara, surt novament a la primera sala. Fa anys a la primera visita a la cova vaig fer tota la volta, aquesta vegada però dono mitja volta i torno a sortir per la mateixa gatera, una mica més ampla i còmoda. Coses de l'edat! Una cova poc coneguda i força bonica per la quantitat de formacions que hi amaga.
Un cop fora, la feina es teva per arribar a la sendera que puja des del Mas de Comú i va cap a la Torreta, el punt més alt de la serra. La densa vegetació fa complicat, molt, avançar i s'ha de buscar el pas entre la malesa i els petits cingles.
Una vegada al sender la cosa es relaxa i nomès cal baixar a l'alçada del Mas de Comú on trobo la cruïlla del GR 92.
Ara cal seguir en direcció a la Foradada. De camí encara tinc forces per fer una visita a la Font i Basses de Panxablanca, just a la cruïlla del Barranc de l'Astor. Més enllà, retrobo la Portella de la Foradada i m'hi apropo per tancar el cercle. Com sempre, a qualsevol hora del dia, nombrosos excursionistes s'hi apleguen per gaudir de la preciosa panoràmica sobre la badia dels Alfacs i sobre la Ràpita.
Passo a tocar del forat de la Foradada i per la banda de la mar envolto el cim de la Foradada. Ara prenc el sender de les Faixes, passant per davant de Cova fumeral, visitant de nou el Pantà de la Sardina i la Font de la Piqueta, i baixant de nou fins a la cruïlla dela Campana, tancant el cercle.
Només cal baixar pel mateix sender que hem pujat, però abans d'arribar a la Campana, trenco uns metres per l'esquerra del sender per visitar el que anomeno la Campana de Dalt. Un altre gran "badall" invertit de roca, molt semblant a la Campana, però que queda a la punta d'una cinglera per sobre d'aquesta.
Objectiu assolit: el sender de la Cova del Gall recuperat!, amb la cirereta de la visita a la cova del Pi i diferents fonts de la serra que tanquen un itinerari molt atractiu per als "adictes" al Montsià.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada