La Picossa. Ribera d'Ebre. 100 cims.
8 d'octubre de 2023
Just fa 10 anys que vaig pujar a la Picossa, un dels 100 cims essencials del llistat de la FEEC. Aquella vegada vaig fer la pujada normal al cim, pel barranc de Fraus i carenejant fins al cim. Aquesta vegada us presento una altra alternativa, per activar l'adrenalina i fer del cim una jornada d'aventura. La proposta passa per l'avenc de la Picossa, la Cova de la Porca, i la cresta de l'Estel de la Picossa, rematant la circular carenejant fins a Pena Roja i la cresta directa a Sant Jeroni. Us atreviu?
Aproximació: Des de Móra d'Ebre, en direcció a l'Hospital Comarcal, i prop del cementiri, prenem el Camí de Sant Jeroni que seguirem uns 6,5km fins a les ermites de Santa Madrona i Sant Jeroni, on podem deixar el cotxe.
Dificultat: la qualifico de difícil perquè el traçat plantejat inclou el pas per l'Avenc de la Picossa i la pujada pel crestall de l'Estel, tots dos delicats. L'avenc requereix frontal i una certa experiència en progressió fent espeleo. Tot i que no cal material específic de progressió, hi ha algún pas compromés. L'aresta de l'Estel és pòc recomanable si es pateix vertígen. Tots dos passos són evitables seguint el sender d'accés. Finalment la baixada des del crestall fins a Sant Jeroni és força empinat i el sender està bastant descompost.
Desnivell: Uns 600m. acumulats.
Durada: 5,3 Km. Unes 4h.
Itinerari: Des de l'esplanada de les ermites prenem una pista de terra, el camí de la Picossa, en direcció sud-est.
Anem trobant indicadors que ens marquen el camí, mantenint a la dreta la gran cinglera de la Cova de la Porca, fins a un cartell indicador de la Font del Tomo, d'on surt un corriol per la dreta que comença a remuntar. La font és un coconet tapat en una barraqueta de pedra en sec, que al meu pas està completament seca. El sender deixa a la dreta les restes d'una caseta i enfila cap al Racó dels Avencs. Un cartell indica que estem a zona ZEPA i per tant està limitat l'accés de gener a juny per nidificació d'aus protegides.
Cal estar atents a una petita fita de pedres a la dreta del sender que ens marca el pujador a la boca de baix de l'avenc. Si no es vol passar per l'avenc, que com he comentat és "delicat", es pot seguir remuntant pel sender que ens menaria al collet i al cim de la Picossa. Deixo el sender i per la dreta pujo fins a un gran bloc de roca que cal grimpar per accedir a la boca de baix de l'avenc. Un corriol ens porta a una primera boca, però cal encara avançar una mica més per trobar la boca propiament dita, senyalada amb una plaqueta d'alumini.
Aquí comença l'espectacle. Poso en marxa el frontal i m'endinso a l'escletxa. L'avenc és una gran fractura clàstica d'uns 35 m de fondària i amb un recorregut d'uns 180m. Només entrar trobo un festival de cables i cordes per evitar un petit pou entre grans blocs de roca. a l'altre costat del pou i per un pas "delicat" s'accedeix a una altra galeria formada per un caos de grans blocs i per sota d'aquesta s'allarga una altra estreta galeria. Per sobre d'aquesta i també entre grans blocs, amb varilles de ferro encastades a la roca es pot accedir a una estreta gatera que dóna a la sala superior on està la boca de sortida. Una petita dosi d'adrenalina de l'entretinguda visita a l'avenc.
Segueixo des de la boca superior per un sender que em porta directament als peus de la gran cinglera que fa de contrafort nord de la Picossa. A la base de la cinglera s'obre la gran Cova de la Porca, una gran balma en pendent que s'endinsa uns 15 metres al cingle i des de la que es pot gaudir d'una excel·lent panoràmica del Barranc de Sant Jeroni.
Des de la cova un sender ressegueix el peu de la cinglera en direcció sud-est. Passo a la vora d'una petita coveta protegida per un petit marge i segueixo en suau pendent remuntant fins al final del cingle on el corriol trenca ara en direcció nord-oest per arribar al collet de la Picossa. Aquí deixo el corriol i prenc el crestall, força aèri, que remunta "directe" als peus de l'Estel. No és difícil si s'està acostumbrat a grimpar. Amb compte i assegurant bé cada pas es pot fer bé. Si no es té experiència no ho aconsello en absolut, millor seguir el corriol.
Directament com deia surto als peus de l'Estel, un espectacular estel de ferro pintat de groc, que es veu des de molts quilòmetres a la rodona. Una inscipció diu que el van ubicar el 1988, any Marià, els Amics de Sant Jeroni de Móra d'Ebre.
Ara si, en la calma segueixo el sender carener que passa pel coll que separa l'Estel de la Picossa, amb dos passos equipats amb cordes, que després de l'avenc i el crestall em sonen a música celestial!
A l'altre costat del coll el sender remunta i a l'esquerra sobre un gran bloc de roca trobo un bonic pessebre de ferro. Sota del vértex que assenyala el cim, una petita cova arrodonida creua la punta cimera. Devia fer les funcions de trinxera a la guerra civil.
Damunt la cova i a 499m. s'aixeca el vértex geodèsic de la Picossa. El panoràma en totes direccions és brutal. En crida l'atenció al nord-est el recentment visitat Pic de l'Àguila, al final de la Serra de Cavalls, abans de baixar a trobar l'Ebre. Per sota i mirant al sud l'ermita de Santa Magdalena, col·lapsada per antenes de comunicacions...
A partir d'ara es tracta de no "amollar" la carena en cap moment i fer un cercle quasi perfecte que tanca per dalt tot el Barranc de Fraus.
Deixo enrera la Picossa i començo a carenejar. Deixo a la dreta la Punta i el Bosc de les Solanes, fins arribar a l'encreuament que baixa per la ruta normal fins a les ermites, i que no deixa de ser una opció per escurçar camí.
Si encara us queda corda, seguiu el cordal de la carena per un sender planer i plàcid que ens porta a girar en sentit horari tot el "circ" de Sant Jeroni. Aviat trobarem el ressalt de la punta de Pena Roja, que amb 453m. és el punt més alt de la carena. Per la cara de ponent s'estén Valldelladres, per on transcorre el GR 171. Segueixo carenejant en cercle per trobar un altre collet marcat amb fites, que assenyala l'empinada cresta en baixada, fins a les ermites.
El fort pendent i el camí molt descompost ens farà estar ben atents. A mitja baixada m'allunyo uns metres per l'esquerra fins a la base del que sembla un pal on devia onejar alguna senyera, i que em regala una preciosa panoràmica de tot el Barranc de Fraus, coronat pel cim de la Picossa. Uns metres més de baixada "loca" i arribo a les bancalades que envoltren l'ermita de Sant Jeroni, on em crida l'atenció un curiós cremador en forma de barraca cònica.
Els espectaculars xipresos de Sant Jeroni posen punt i final a aquesta entretinguda pujada a la Picossa.
Ni millor ni pitjor, diferent. Amb un "punch" d'aventureta que la fa xaladora.
Si també sou Geocatxers, durant "tot" el recorregut hi ha fins a 15 caixetes, molt ben "amagadetes" (La Picossa 360º), que em va animar a emprendre aquesta ruteta.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada