Serret del Cisa. Rocabruna. 100 cims.
28 d'octubre de 2023
Torno al Baix Camp per seguir visitant les noves incorporacions al llistat del repte dels 100 cims de la FEEC. Aquesta vegada l'ojectiu és Rocabruna,La Feredat o Serret del Cisa; humil en quan a desnivell o dificultat de la ruta però, com sovint descobreixo, força ric en panoràmiques, i al mig de molts altres cims que ja he visitat, ampliant així aquesta vivència paisatgística de descoberta de Catalunya des de les seues muntanyes. Som-hi!
Aproximació: La ruta surt i arriba al poble de l'Aleixar, al cor del Baix Camp. A la sortida nord del poble i a dalt a l'esquerra hi ha un gran aparcament.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 650m. acumulats
Durada: 9km. Unes 4h.
Itinerari: Sortim de l'Aleixar per la part nord del poble, seguint la T-704 i just abans de creuar pel pont trenquem per un camí a l'esquerra: el Camí d'Alforja a l'Aleixar, que ressegueix la Riera de la Vila. A la dreta deixem el Pont Vell dels Pouadors i la gran Bassa del Coll.
En direcció nord-oest seguim la riera fins als Joncars on la deixem per la seva dreta fent drecera entre camps de conreus i casetes. Aviat per l'esquerra ja veiem el perfil del turonet del Serret del Cisa. Poc més endavant deixem el traçat del Camí d'Alforja i trenquem per l'esquerra per un camí que ens porta a creuar la Riera de la Vila i a emprendre sempre en direcció oest el barranquet del Camp del Vent. De camí veiem nombrosos camps d'avellaners, el fruit emblemàtic del Baix Camp.
Al collet del Bosc de la Vicenta, punt d'inflexió cap als Servians i l'Alforja, trenquem per una pista a l'esquerra, barrada amb un cadenat que comença a remuntar suau cap al sud entre un dens bosc de pi i carrasques.
En un collet trobem l'accés senyalitzat a una finca particular. Deixem l'entrador i prenem un sender que remunta per l'esquerra prenent una mica més de pendent. Aviat s'obre el panorama de les muntanyes de Prades al nord i la Serra de la Mussara a l'est, amb les seves característiques cingleres acolorides.
A una bifurcació del sender, tenim a la dreta el dolmen de la Feredat, un curiós conjunt megalític orientat al sud-oest. Prenem l'opció del sender de la dreta que ens deixa al collet final.
La darrera pala pendent ens remunta als 542m. de Serret del Cisa. Un cartellet metàl·lic anuncia el cim de Rocabruna. Un altre cop la gran batalla dels topònims. Tot i que penso que si el cartell l'han posat els grups excursionistes locals és perquè així es deu conèixer el cim a la zona. A Maspujols aquest cim es coneix com La Feredat! Embolica que fa fort.
Des del seu vértex geodèsic podem gaudir d'una panoràmica de 360º espectacular. Des dels poblets que l'envolten: l'Alforja, Maspujols, L'aleixar, Vilaplana, i les Borges del Camp, a les serres i muntanyes que el bressolen: La Mussara, Muntanyes de Prades, Miranda de Puigcerver, Puig d'en Cama, el Bres... i la mar resplendent a llevant.
Un petit pessebre també fa els honors a la tradició muntanyenca als cims de casa nostra.
Comencem a baixar pel sender de la cara sud, després de passar un petit avantcim amb una banderola metàl.lica. El sender força pendent i a trams descompost arriba a l'ampli mirador. de les Muntanyes de Prades. Un collet arranjat amb banquets que ofereix una bona balconada, més de la part costanera que de la de ponent.
Des del mirador un altre sender ens porta a tallar camí de la pista d'accés al mirador, retrobant-la una metres més avall. Ara el camí ens deixa a una colladeta. Prenem el ramal de pista de la dreta, en baixada, i aviat un sender a l'esquerra deixant la pista que baixa per situar-nos a la punta del crestallet de la Torre de la Perruca, que ara prenem en direcció nord i remuntem novament per visitar les puntes de les Roques Barrufet. Un altre preciós mirador de tot el Baix Camp que s'estén cap a la costa.
Tanquem el bucle de les Roques Barrufet per un sender que baixa per la seva cara nord i enfila ara un sender en direcció nord-est resseguint el barranquet de Roquesbrunes en suau baixada. Al final del sender prenem la pista cap a l'esquerra i la resseguim, atents a alguna altra bifurcació que anirem trobant. Després d'un pla que creua vells bancals perduts creuem el Collet de les Forques, i emprenem el fort pendent que ens baixa decidit cap al poble.
A l'esquerra destaca a tocar de la carretera la silueta de l'ermita de Sant Blai. Un darrer pendent per les Vinyasses, deixant a la dreta el camp de fútbol, ens porta a visitar les restes de l'ermita de Sant Antoni, de la que es té constància des de l'any 1671. Després de patir tot tipus de vicissituds com les Carlinades o la Guerra del Francés, només queden en peu les parets laterals i la del fons de la maltreta ermita.
El camí, que passa a tocar del pàrquing que esmentava, ens tornen a deixar a l'avinguda Joaquim Mir, al mig de l'Aleixar. No volem marxar sense visitar el nucli antic, a la seva Plaça de la Vila, on s'aixeca l'imponent parròquia de Sant Martí Bisbe, que data del 1704, i on a les seves parets exteriors, del carrer del Pont de l'Abadia, destaquen algunes esteles funeràries insertades als murs de l'esglèsia... detalls ben curiosos.
Una curta i fàcil proposta per visitar Rocabruna, o el Serret del Cisa, al cor del Baix Camp.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada