Charco Azul. El Risco. Gran Canaria
8 de desembre de 2023
Fent de turistes en familia per Gran Canaria, dediquem el dia a conèixer la part oest de l'illa, la més escarpada i espectacular, que compta entre d'altres coses amb la reviradíssima carretera GC-200 que surt d'Agaete i transcorre cap al sud-oest en direcció a Mogan. Prop d'Agaete passem per sota del Risco de Faneque, que amb 1027 és el penya-segat més alt d'Europa. A mig camí passem pel poblet del Risco on ens crida l'atenció una possible ruteta de muntanya per veure el Charco Azul.
Aproximació: La ruta parteix del petit poble del Risco. A l'alçada del poble i a la mateixa GC-200 hi ha un pàrquing enganxat a la carretera on podem deixar el cotxe.
Dificultat: Fàcil. Itinerari lineal.
Desnivell: 280m acumulats
Durada: 3,4 km. Una hora aproximadament.
Itinerari: A peu de carretera i al costat del bar Perdomo prenem unes escales que ens remunten al carrer que creua el petit disseminat del Risco. Per la dreta anem remuntant el carrer i deixem a la dreta l'ermita de Nuestra Señora la Milagrosa. Seguim pujant pel carrer empinat fins a creuar un petit pont que guanya el barranc que baixa de Risco Faneque. Estem al Risco de arriba d'on ja tenim ina interessant perspectiva del Barranc del Risco que s'endinsa cap al sud. A la vora d'un indicador del sender local que ens portarà al Charco Azul, veiem entre els petits hortets de les cases el tipus de vegetació illenc al que estem tan poc avesats: plataners, alvocaters, o guaiabers amb fulles molt semblants als nostres nesprers.
Seguim el sender que creua la llera del barranc, amagat entre ufanosos brots de cua de rabosa i entrem de ple al barranc, en un entorn geologic plenament volcànic i on creixen també diferents espècies ben curioses com diferents tipus de cactus com el cardón o el bejeque. Em crida l'atenció una planta anomenada verol, que sembla el mític drago canari en petit. Planta medicinal canaria molt apreciada per a fer mel.
Tornem a creuar el llit del barranc i anem trobant diferents cadolles però plenes d'aigua estancada. Les cingleres volcàniques del Majorro tanquen el barranc i el sender pren direcció oest uns metres més fins al Charco Azul.
Més aviat negre perquè l'aigua estancada per damunt de la roca volcànica pren un fort color ennegrit. Ha de ser ben bonic veure baixar aquest barranc en época de pluges perquè de fet el Charco és la base d'una petit salt d'aigua entre la roca basàltica.
Una raconada ben bonica on es barregen els diferents tons de la roca volcànica. Una delicia.
Tornem cap al poblet del Risco pel mateix sender però ara al davant s'aixeca imponent el Risco de Faneque, que amb 1027 és el penya-segat més alt d'Europa i entre els més alts del món, per la seva cara sud.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada