GR 331. Camí de Conquesta. Etapa 6. Todolella - Forcall
12 de febrer de 2024
Poc a poc ens apropem a aconseguir el repte del GR 331, Camí de Conquesta. Aquesta etapa de tant sols 9 km. i que es pot considerar com a fàcil l'enllacem amb l'anterior, d'Olocau del Rei a la Todolella, sumant en total 21 km. que la fan moderada per la distància recorreguda i el desnivell acumulat. També ens ha cridat l'atenció que possiblement és l'etapa més mal senyalitzada de totes, acostumats com ens tenien a un marcatge impecable a tota la resta del recorregut, hem trobat a faltar alguna indicació més en algun encreuament, tot i què en conjunt no presenta cap dificultat d'orientació.
L'etapa 6, de la Todolella al Forcall, i dedicada a la guia a l'Arqueologia, ens torna a convidar a recorrer vells camins ramaders i a la descoberta de les grans masades que esquitxen tot el territori dels Ports, i en aquesta etapa, a més, passem pel costat de la Moleta dels Frares, considerat el jaciment més important d'orígen iberoromà de la província de Castelló. Al capdamunt de la Moleta hi ha les restes de la ciutat romana de Lesera, punt de connexió de la Via Augusta. L'indret mereix una visita exclusiva que deixem per una altra ocasió. Som-hi!
Aproximació: Al ser un recorregut lineal, cal fer una combinació de cotxes, deixant-ne un al principi i l'altre al final de cada etapa de l'itinerari.
Dificultat: fàcil. (Etapes 5 i 6 juntes: moderat)
Desnivell: 310m. positius, 390m. negatius.
Itinerari: Sortim per la part alta de Todolella no sense haver visitat els sues carrerons d'orígen musulmà. La població fou conquerida per Jaume I i la seva carta pobla data del 1242. A la placeta de Sant Bartomeu veiem l'entrada de l'església i un bonic peiró coronat amb una creu. Més amunt encara, a la part més alta del poble s'aixeca el seu característic castell. Construït al segle XVI sobre les restes d'un altre castell del segle XIII, on destaquen les torres i les seves finestres gòtiques orientades al sud. El castell és de propietat privada i no es pot visitar… una llàstima
Per un camí a l'esquerra del castell sortim de la població i passem per davant del poliesportiu on retrovem el traçat del GR 331.
Uns metres més amunt el camí ens deixa a una cruïlla amb el peiró de Santa Caterina, als peus de la Mola Sebastiana. Prenem el camí de la dreta que circumval.la la Mola. Aviat per la dreta tenim una bona panoràmica del Barranc del riu Cantavella al seu pas sota la immensa arcada del pont gòtic de 13 metres d'amplada.
A l'altre costat de la mola, passat un collet, ja tenim unes bones vistes de la moleta dels Frares i d'un petit mas al seu vessant sud. El camí deixa la seva amplada i segueix per sender per la dreta. Ja tenim també una bona panoràmica de la imponent façana sud del Mas de Sebastiana, amb els característics llindars de porta i finestres pintats en "blavet".
El sender baixa a creuar el petit barranc del Mas de Marianet. Al fons hi ha un petit salt d'aigua provocat per una gran roca. Remuntem per l'altra vessant i el sender ens porta fins a la façana nord del Mas de Sebastiana. Corrals i pallises es superposen amb la vivenda per formar la gran masada.
Un indicador ens marca el camí carreter que en direcció nord-est ens deixarà a l'ampla collada que separa la Mola dels Frares del Tossal de Marianet. Al coll trobem uns panells d'informació que expliquen la situació de l'antiga ciutat romana de Lesera al capdamunt de la Mola. Ocupava pràcticament la totalitat de la Mola i estava enmurallada. Va ser habitada fins al segle III d.C. Ja portem molts quilòmetres a les cames i encara ens en queden uns quants per fer, per tant deixem la visita a Lesera per una altra ocasió.
Ara el camí baixa a trobar el llit del Barranc de Torre de Selló. A la cruïlla creuem el barranc i seguim per l'esquerra en suau pujada. Passat un camí a la dreta cal estar alerta per prendre un corriol també a la dreta que deixa la pista que portàvem i pren un camí que voreja els camps de conreu a la dreta i el barranc a l'esquerra, durant uns metres fins a trobar el llit del barranc de Torre Folch, que seguirem per la seva llera, és l'antic camí de Villores a la Todolella.
Poc més endavant un sender apenes visible a la dreta ens remunta fins a les mateixes parets i corrals del Mas de Parra, que deixarem per l'esquerra.
Ara el sender, també pobrament senyalitzat, remunta creuant els camps cap a la cara nord de la Mola de la Vila, deixant una prominent feixa horitzontal de roca a la nostra esquerra. El sender fa una gran ziga-zaga, per sobre d'una immensa llosa de roca per guanyar, uns metres més endavant la pista de la Mola de la Vila, que seguirem en direcció sud.
Deixem un petit recer de pastors de pedra en sec a la nostra dreta i aviat, a l'esquerra trobem el llit de la gran bassa de la Mola de la Vila, completament seca.
Som a una cruïlla de pistes, per la dreta, cap a ponent aniriem al Peiró de Sant Pere, per la pista de l'esquerra cap al Peiró de Sant Marc, al cim de la Mola de la Vila. Prenem aquesta pista però als pocs metres un altre indicador ens fa prendre un sender a la dreta, el PR-CV 322.
El sender dona la volta a la Mola de la Vila per estretes faixes entre cingleres, uns metres per sota de la carena de la Mola.
Les vistes ja són espectaculars de les altres tres Moles que envolten el Forcall: Garumba, Sant Roc i Camaràs, i al mig el poble a la confluència dels rius Cantavella, Calders i Morella que formaran en unir-se el Bergantes. Una espectacular cruïlla geogràfica.
Aviat el sender ens porta als peus de la no menys espectacular Cova de la Carn: una inmensa balma de roca, tancada totalment per un marge de pedra en sec per arrecerar el bestiar. En aquesta zona són nombroses les balmes i petites coves obertes a les cingleres als peus de Sant Marc, cim de la Mola de la Vila. Per l'esquerra de la Cova de la Carn, un sender remunta fins a dalt a la carena, nosaltres prenem l'opció contraria, el sender marcat que baixa sense contemplacions el potent pendent que ens separa del llit del riu Cantavella, als peus del poble.
Un cop al riu el creuem per una passera amb grans blocs de roca per poder superar-lo en cas de portar aigua, però malauradament no és el cas.
A l'altra riba ens espera un camí que en fort pendent ens deixa al poble, a la carretera CV-120, o Carrer Carretera, que surt en direcció a la Todolella.
Entrem al poble per un estret carrer entre velles cases amb contrafortrs que ens deixa al carrer Sant Víctor. El seguim uns metres per l'esquerra fins a la gran plaça Major, on gaudim dels seus porxos, del seu ajuntament o Palau de les Escaletes, o el Palau dels Osset, típic exemple del renaixement aragonès (S. XVI-XVII)
Baixem pel carrer del Carme per trobar l'església de l'Assumpció on donem per acabada l'etapa 6.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada