L'Àliga i la Talaia. Terra Alta. 100 cims.
30 de desembre de 2023
Començava l'any 2023 en l'ascensió al Pic de l'Àguila, a la Ribera d'Ebre, i el tanco pujant a l'Àliga, un cim vehí de la Terra Alta. Passo de l'Àguila a l'Àliga, cosa dels topònims, i suposo que de les diferents maneres de parlar del nostre territori, ric en paisatges i en variants dialectals. El repte dels 100 cims em porta aquesta ocasió a les voltes del Pinell de Brai, i miro d'enriquir la visita al cim de l'Àliga, o del Broi, amb l'ascensió a una altra punta de la zona que m'ha sorprés molt gratament: la Talaia. Per mi, paisatgísticament, molt més bonica que la primera.
Aproximació: des del Pinell de Brai, surto del poble per una pista al seu extrem est . A la bifurcació del camí de les Bassetes i del camí de cementiri, prenc el ramal de l'esquerra, el de les Bassetes que segueixo uns 450m. Trenco per la pista de la dreta, el Camí d'Estolls que baixa fins a la llera del barranc, el creua i puja fins al camí dels Brois, que pren ara direcció est. El segueixo aproximadament 1km i a una bifurcació amb un indicador, trenco a l'esquerra i dexo el cotxe a un apartador a la dreta de la pista, sota un bosquet de pins.
Dificultat: fàcil
Desnivell: 520m. acumulats.
Durada: 8,7 Km, unes 3h.
Itinerari: Des del cotxe torno a la bifurcació i prenc el Camí de les Murtes, per l’esquerra, en suau pujada, deixant també a l'esquerra una petita caseta de camp. El Camí comença a remuntar més fort, una bifurcació que deixem a la dreta va al Mas de Bernabé, pujo per l'esquerra fent petits revolts fins a guanyar la carena on hi ha una caseta de camp que té al bancal de sota una bonica cisterna amb sostre de volta. Aviat el camí esdevé sender que planeja cap a l'est.
A la mateixa carena i de cara a sol trobo les restes d'un maset encarat a la propera serra de Cardó, a l'altra banda del riu, a l'alçada de la remarcada corba que fa el riu al Pas de Barrufemes, sota la Roca Folletera.
Just al costat dret del camí d'accés al maset, prenc un sender que comença a remuntar, també en direcció est. El sender trenca cap al sud i s'empina per passar el Coll de la Talaia de LLígem, remuntant cap a la mateixa carena. Uns metres cap a l'esquerra em deixa a un privilegiat mirador sobre l'Ebre i entre la broma l'imponent castell templer de Miravet. Per la dreta, uns metres més enllà arribo a la Talaia, de 391m. entre els municipis del Pinell i de Miravet. El topònim és encertat, és una veritable talaia on hi ha les restes del que devia ser una torre fusellera possiblement bastida durant les guerres carlines del segle XIX, encara conserva alguna espitllera entre les restes dels seus murs. Preciosa balconada a la propera serra de Cardó al sud, on la mirada cerca el Caramull, una altra talaia privilegia a l'altra banda del riu. Cap al nord-oest les serres de Cavalls i Pàndols, i en primer terme el següent objectiu de la jornada, l'Àliga.
Baixo pel mateix sender que he pujat fins al maset enrunat i ara prenc el vell camí d'accés que planeja cap a l'est. La pista creua un cadenat i deixa dos basses a l'esquerra, una primera feta artificialment i la segona un gran forat argiler, totes dues absolutament seques. La pista va baixant fins a un fort revolt a l'esquerra, on per un corriol a la dreta trenco la pista i segueixo la de sota en la mateixa direcció que portava.
A l'alçada de la Caseta de Zigzet, una vella corralissa, trenco per un sender a l'esquerra que ressegueix la lloma de la carena en direcció nord. A la vall que em queda a l'esquerra destaquen les restes de la Caseta de Llorenç. A una punta fitada de la carena, a 312m. tinc una bona panoràmica a la dreta de la vall de les Àrgoles, les cingleres de la Covalta.
El sender careneja planer cap al coll de les Àrgoles o de l'Àliga. De camí em barra el pas l'estructura d'una gran torre d'alta tensió caiguda, talment semblen les restes d'una gran bèstia abatuda.
Al coll creuo la pista encimentada i prenc un terraplé que puja per la dreta d'una gran bassa de reg.
Prenc un sender marcat per la dreta que comença a remuntar en fort pendent. Unes fites al sender a l'alçada de les restes d'una vella caseta em fan prendre el corriol de l'esquerra que puja fort cap a la base de les cingleres de la cara sud de l'Àliga, evitant-les per la dreta i guanyant finalment el vértex geodèsic del cim de l'Àliga, de 383 m. Una altra de les noves incorporacions del llistat dels 100 cims de la FEEC. Un turó pelat que també compta amb una excel·lent panoràmica a 360º, però que paisatgísticament situaria molt per sota del recent visitat cim de la Talaia.
Ara prenc el sender que baixa per la cara oest del cim, entre vegetació arbustiva baixa. Una llarga i suau baixada per la carena del Solà de Marcela, amb bones perspectives per la dreta de la serra de Cavalls. Al bancals més baixos trobo el llit d'un petit barranc que baixa per la dreta. M'endinso per un corriol a la dreta molt tapat de vegetació, que amaga el bonic Povet. Amb brocal i vell travesser de fusta per a la corriola, és un pou força profund, i tot i que es veu una mica d'aigua està molts metres per baix del nivell de terra. La sequera sempre present. Ara el sender arriba a uns bancals d'oliveres i ametllers, i a la dreta, a la punta d'un bancal hi ha la caseta del que hauria de ser la font dels Brois.
El camí baixa fins a una bassa de reg i allí trenco per un sender a la dreta que porta a la casa del Broi.
Una imponent masada de dos pisos d'alçada, amb tot l'aspecte de ser una vella torre fortificada, sota la finestra del segon pis de la façana hi ha les restes del que sembla un matacà. Destaca la treballada cornisa de ceràmica i la portalada també de maons és un arc de mig punt.
A l'entrada hi ha una vella menjadora per als animals i una curiosa inscripció de l'any 1852 amb una figura dibuixada i un escrit a llàpis, en castellà, que m'ha semblat que està datat del 1891, i que no he sigut capaç de desxifrar. Les desgastades escales, la vella cuina amb una gran xemeneia, els sostres de canyís… Com en tantes altres ocasions, un ric patrimoni que el pas del temps s'encarregarà d'esborrar sense deixar rastre.
Per l'esquerra de la façana de la casa prenc un corriol que va en direcció sud-oest carenejant planer fins a la confuència amb la pista que marca l'inici del barranc de les Gargantes. A la cruïlla amb la pista principal del camí dels Brois i per l'esquerra faig el tram final fins a retrobar el Camí de les Murtes i la bifurcació on he deixat el cotxe.
Una bonica passejada per les serres de la Talaia i de l'Àliga, raconades amb encant de la Terra Alta!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada