Roque Nublo. Gran Canaria.
7 de desembre de 2023
Les voltes de la vida m'han portat a visitar l'illa de Gran Canaria aquest desembre passat. Com no podia ser d'altra manera, aprofitem per visitar les altures de l'illa accedint al que possiblement és el seu cim més emblemàtic : el Roque Nublo, de 1814 m. d'alçada. No és el més alt de l'illa, aquesta distinció la té el Pico de la Nieves, de 1948m. I afinant més encara hem de cercar el sostre de Gran Canaria al Morro de la Agujerada de 1957m, una punta rocosa situada pocs metres més al sud del Pico de las Nieves.
El Roque Nublo com deia no és el més alt però sí el més emblemàtic, tot un símbol de l' illa, a més de ser considerat com a monument natural.
Aproximació: Pugem per la carretera CG 60 des del sud de l'illa fins al poble d'Ayacata, on prenem la GC 600 i remuntem fins a la degollada (coll) de la Goleta on trobem un gran pàrquing on poder deixar el cotxe.
Desnivell: Uns 900 m acumulats
Dificultat: fàcil
Durada: 6,5 km. Unes 3 hores comptant les parades.
Itinerari: Des del pàrquing creuem la carretera i prenem el marcat sender d'accés al Roque de San José i al Nublo. Per fer la volteta més atractiva la plantegem circular visitant primer una punta rocosa al nord del Nublo, la Fogalera, dalt del municipi de Tejeda.
El freqüentat sender comença a remuntar cap al Roque de San José, però al primer indicador prenem l'opció de sender de la dreta per tal de fer una circumval·lació al Nublo en sentit anti-horari. Creuem un barranc que baixa fort cap a la Culata mentre per l'esquerra veiem petites ullades de la cara est del Nublo entre un dens bosc de pi canari. Acostumats a veure els boscos peninsulars de pi blanc, roig o pinassa, sorprèn veure aquesta varietat de pi endèmic de les illes Canaries, d'escorça grisenca i amb la principal peculiaritat de tenir tres acícules, fulles, per beina, a diferència dels de casa nostra que en tenen només dos. Curiosament el pi més semblant al canari l'hauriem de cercar a l'Himàlaia.
Deixem enrere, seguint la mateixa direcció que portem, un altre pal indicador que ens diu que enllacem amb el GR-138 Patrimoni Mundial de Gran Canaria. Un GR amb un traçat d'uns 80 km, dividid en 6 etapes. Concretament natros transitem un tros de la segona etapa: de Llanos de la Pez a Tejeda. Just al punt més al nord de la volta que estem donant, sota la cara nord de l'afilat Nublo, prenem un corriol marcat amb fites que ressegueix una ampla carena cap al nord fins a creuar un petit coll que ens separa de la gran mole de roca de la Fogalera (topònim que confesso no tenir gens clar perquè l'he trobat citat en alguna web excursionista però cap referència en webs cartogràfiques, que situen aquest topònim en una lloma de l'illa de Tenerife).
El "roque" com anomenen a l'illa és una resta erosiva de colada piroclàstica que té l'origen el la formació volcànica de les illes Canaries. La punta rocosa de 1554m. mostra alguna canal per on es pot grimpar, però no portem cap tipus d'equipament i preferim gaudir de l'espectacular panoràmica que ens ofereix la base de tota la cinglera, junt al cor exacte de l'illa. Destaca la vista cap al'est dels sostres més alts: el Pico de las Nieves, inconfusible amb la seva enorme bola del radar meteorològic, com la cirereta d'un pastís, i el Morro de l'Agujerada just al costat. Al sud el preciós perfil afilat de la cara nord del Nublo.
Resseguint la base de la paret cap a ponent trobem una petita balma que ofereix una balconada espectacular del mar de núvols que ens separa de la propera illa de Tenerife, on treu el cap entre les bromes l'imponent Teide, de 3715m. Als nostres peus també a ponent una altra punta ben singular: el Roque Bentayga.
Desfem el camí fet fins a retrobar el GR 138, just sota l'agulla del Nublo i seguim girant per la seva base. Aviat podem gaudir d'una nova panoràmica del cim, completament diferent en totes les seves cares. Aquí ja veiem el Nublo i la Rana, una agulla secundària als peus del gran "roque".
A la següent cruïlla deixem el GR i pugem per l'esquerra cap a la degollada de San José. A mesura que passa el temps el mar de núvols que envolta tota la zona cimera de l'illa és més evident. També es fa més evident el moviment de gent, una gernació de turistes que malden per agafar una bona localitat al Nublo per gaudir d'una incomparable posta de sol. Cap al sud-oest treu el cap entre la nuvolada el Montañón. Al coll un indicador ens mostra, tot i que se l'haguessin pogut estalviar, el petit pas que ens puja al curiós altiplà, rematat a l'extrem nord per les puntes de la Rana i del Roque Nublo. Desde la collada i mirant cap a llevant veiem la curiosa agulla del Fraile, talment com un monjo amb la caputxa ben calada.
Realment aquesta mole de roca és un veritable monument natural, "tal qual". El Nublo s'aixeca uns 80 metres per damunt de l'altiplà en una sorprenent verticalitat. Les seves parets estan solcades de vies d'escalada clàssica, on un ulls entrenats poden distingir alguna reunió o fraccionament a mitja paret.
Ens entaforem a la collada entre el Nublo i la Rana per gaudir de la mar de núvols amb el gran Teide de teló de fons...
Finalment ens situem al recer de la cara de ponent de la Rana i ens triem uns bons seients per assistir a l'espectacle de la posta del sol... nosaltres i desenes de turistes que com natros no s'han volgut perdre aquest preciós moment. "Possiblement la posta de sol més bonica que hem vist mai..." Despedim el dia entre tots amb un fort aplaudiment!
Tornem cap a la degollada, amb el característic Roque de San José que el tanca i en processó baixem cap a la degollada de la Goleta on tenim el cotxe, amb unes precioses darreres vistes del barranc d'Ayacata.
Una bonica sortida en familia, cercant nous horitzons per descobrir.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada