Tossal de Montagut. Baix Ebre. 100 cims
18 de febrer de 2024
Segueixo sumant cims del repte de la FEEC. Aquesta vegada l'objectiu és a tocar de casa, al Baix Ebre, entre el Perelló i Rasquera: el Tossal de Montagut. Cercant rutes per les xarxes per accedir veig que hi ha certa polèmica pel que fa als itineraris, ja que molts tenen en comú el fet de passar per dins de finques privades: El Mas de l'Estanquer, on sembla que el propietari no veu en bons ulls el pas de senderistes per casa seva. A l'itinerari proposat es segueix el camí que passa per la finca del Mas del Guixo, creuant un petit bancal de vinya, tancat en porteres per evitar l'accés d'animals, però que sembla que és camí públic, el camí vell de l'Ametlla a Rasquera. S'ha d'evitar pujar al Mas del Guixo des d'on un corriol també puja cap al Tossal, citat en algunes propostes a les xarxes, també ens posaríem dins d'una finca privada, i lògicament s'ha d'evitar.
Investigant em cau a les mans una petita joia: "A
peu per la Serra de Cardó" de Rafel López Monné, un llibre d'itineraris de
l'editorial Arola dins la col·lecció "de ferradura". L'autor proposa
passejades i excursions aportant les dades de l'itinerari i una aproximació
exquisida a la zona mitjançant fotografies i apunts històrics i anecdòtics de
cada indret. Imprescindible!
Al llibre hi trobo la clau de volta per pujar al
Tossal de Montagut, resseguint l'itinerari que ell anomena la "Memòria del
peix de la Cala", ja que bona part del camí que proposa és un vell camí de
ferradura que empraven els traginers per pujar el peix de l'Ametlla cap a
l'interior: Rasquera, Cardó... El seguiré fil per randa, enllaçant un tram del
traçat del GR 192 amb el "Camí dels Arriers" que proposa Rafel, i des
del Coll del Guixo, pujaré al Tossal de Montagut. Problema resolt. Som-hi!
Aproximació: Seguint la TV-3022, entre el Perelló i
Rasquera, aproximadament entre els km. 6 i 7 cal prendre un camí en direcció
est indicat com a Bassa d'en Ferrà. Passada la bassa segueixo el camí principal
asfaltat uns 2 km més fins a l'alçada del Mas de Curto, un establiment de
turisme rural, que deixo a l'esquerra. A la propera corba hi ha un apartador on
poder deixar el cotxe.
Dificultat: Moderada.
Desnivell: Uns 850m. acumulats
Durada: 15,5 km. Unes 5 hores,
comptant parades.
Itinerari: Des de l'aparcament segueixo la mateixa pista que portava uns metres més, fins a una bifurcació on prenc el ramal de pista de la dreta. Poc més endavant veig el bonic mas de Joan d'en Cervera a l'esquerra. El camí acaba a l'entrada al Mas de Jaume de Moles, barrat amb un cadenat, però just abans i per la dreta surt el sender que s'interna al Barranc de l'Aiguardenter que resseguiré en suau pujada i en direcció sud.
El barranc surt al Fondo del Pradet, punt on enllaça amb el GR 192, al cor del Burgar. Segueixo el traçat del GR per l'esquerra, remuntant fins al collet del Lligallo de la Bassa d'en Ferrà. Surto uns metres del GR per un corriol a la dreta per visitar el vértex geodèsic de la Barra. Cap a ponent destaca el Parc eòlic de les Colladetes amb el teló de fons de la Serra del Boix i Cardó, i amb la omnipresent fita del Morral de Cabrafeixet. A l'altra banda ja despunta, encara lluny, l'objectiu d'avui el Tossal de Montagut.
Cal resseguir ara la carena de la Barra. En un punt on
el GR deixa la carena per la dreta es podria seguir recte per un corriol que
ens portaria directament al Coll del Guixo, retallant considerablement la ruta,
però posats a fer segueixo descobrint territori. Baixo cap al sud-est
resseguint una altra carena i deixant a la dreta el racó del Forn. Passat un
petit altiplà el sender em deixa sobre un ressalt rocós amb vistes a la fondalada
de la Bassa Nova. Cal cercar el baixador seguint el ressalt uns metres cap a la
dreta.
Una pronunciada baixada em deixa a la Bassa Nova, un gran bassal argiler que recull aigua de pluja i que fa les delícies dels animals de la serra com posa de manifest el festival de petjades i rastres que l'envolten.
El sender baixa pel barranquet de l'esquerra de la
bassa per trobar poc més avall la caseta de Patacó, enclavada dins d'un racó ombriu
força perdut. Segueixo el traçat del barranquet aigües avall. Aviat s'obre cap
a les Planes i l'Espinal. Per la dreta s'aixeca la punta de la Roca del Llaner,
i als seus peus s'entreveu el Maset de Roca Vilaró. Cal estar atents perquè el
sender més evident segueix barranc avall, però tot just visible el GR trenca en
direcció esquerra, mantenint la cota,cap al Coll del Tormo.
Passats uns xiprers que marquen la colladeta, trobo a
la dreta les restes de la corralissa de Manuelet de Ponç, amb una petita
vivenda adossada a la seva part dreta, amb una gran llar de foc.
De cop el sender s'obre a bancals d'ametllers i
oliveres que em deixen a un camí perpendicular, camí d'accés a les diferents
finques de la zona. Aquí cal només creuar aquest camí i prendre un corriolet que travessa un petit
bosc i ens deixa a la llera del Barranc de l'Hereu.
Remunto l'altre vessant i per l'esquerra un sender em
porta a la cruïlla de pistes del Coll de Tormo. Aquí cal parar compte amb el
comentari que feia al principi: per la dreta accediríem al Mas de l'Estanquer,
finca privada. Per l'esquerra una altra pista creua novament la llera del
barranc per accedir a les finques properes, cal seguir la que també gira a
l'esquerra però uns metres més amunt: el camí del Mas del Guixo, o Vell camí de
l'Ametlla a Rasquera.
Aquest camí pren direcció nord-oest i deixa poc més
endavant la caseta de Mateu a la dreta. Barranc amunt arribaré a l'entrada de la
finca del Guixo, on també hi ha una cadena que ens adverteix que estem accedint
a una altra finca privada. Uns metres més endavant, i a la dreta, una preciosa
barraca de marge, i darrera retallant el cel el proper cim de Montagut.
Creuo el preciós bancalet de vinya, deixant les
porteres perfectament tancades per
evitar l'accés als porcs senglars o els cabirols, i encaro l'entrada a la
capçalera del barranc de l'Hereu per un preciós sender que remunta suau,
deixant darrera un tancat per evitar el pas motoritzat, i fins al Coll de
Guixo.
En aquest punt deixo el sender dels Traginers i prenc
un corriol que per la dreta em portarà al Montagut. Aquest tram és una mica
perdedor i poc definit, però alguna fita de pedres, i l'inestimable ajut d'un
GPS, ens portaran sense pèrdua a la carena del Coll de Montagut. Cal resseguir
quasi pel crestall aquesta carena i després de dos petits avantcims arribo al
capdamunt del Tossal de Montagut, de 393m.
No hi ha cap vèrtex ni senyal evident, només una punta
rocosa que conforma el cim. Les vistes són excepcionals, de la línia de costa,
de les properes Muntanyes de Tivissa i Vandellós i de les Serres del Boix i
Cardó.
A la petita cinglera de la cara nord del Tossal una coveta pot servir de recer en cas de mal temps.
Per tornar cal refer el camí de la carena fins al Coll del Guixo, on prendré ara la baixada de la banda nord. El sender baixa suau cap al Coll de Llumeners i conflueix
a una pista de terra. Aviat deixo a la dreta la Caseta de Recader i uns metres
més endavant deixo el camí principal, que segueix cap a Rasquera, i prenc un
vell camí carreter per l'esquerra que, entre finques, entra a un petit bosquet
i deixa també a la dreta la caseta del Ventrero. Una marcada corba a l'esquerra
em porta a la cruïlla entre els masos de Manalí i de Batistet de Lluc. Uns
metres per sota hi ha el bonic cocó d'aquest darrer mas.
El camí planeja ara cap al Burgar de Borrell. També
uns metres a l'esquerra de la pista podem visita una bonica barraca de pedra en sec.
Aviat ens sortirà al pas la bassa i el corral de
Joaquino, abans d'accedir a un camí més ample.
El segueixo uns metres per la dreta fins a un revolt a
l'esquerra, on prenc un corriol per la dreta que baixa al barranquet. Cal seguir la llera d'aquest barranc fins a
una pronunciada corba d'aquest cap a la dreta. Al racó, amagada darrera d'una
cortina d'heura i tancat per un petit mur de pedra en sec, hi ha la cova d'en Canader.
Una balma excavada al material sedimentari del barranc, on algú ha posat una mica
de decoració i l'ha convertit en un racó ben bonic.
Un altre cop al camí, desfaig uns metres fins a
l'entrador del Corral de Joaquino i segueixo ara per la pista principal, deixant primer a la dreta un preciosa caseta
al Coll de la Cova, i per l'esquerra la gran masada del Mut.
Aviat retrobo el cotxe, a tocar del Mas de Curto. De camí encara paro a visitar la Bassa d'en Ferrà, recuperada i reservori de fauna, especialment d'amfibis.
Una bonica volta pels Burgars del Perelló, per seguir
descobrint territori.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada