Barraques de Mont-roig del Camp
17 de març de 2024
El novembre de 2018 la tècnica de la Pedra en Sec va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, una tècnica constructiva ancestral ben mereixedora d'aquest reconeixement.
Em confeso un fervent admirador d'aquesta temàtica i de les moltes mostres que en podem trobar tot fent rutes per muntanya: marges, pous, cocós, barraques, corralisses, camins... tot un món. Un món que els nostres avantpassats van saber treballar ajuntant filades de pedres encaixades sense cap tipus de material d'unió, i a la vegada que despedregaven els bancals de conreu, podien construir petits habitatges, corrals per al bestiar o delimitar i aplanar les finques.
Remenant per internet em va caure a les mans informació sobre la pedra en sec a Mont-roig del Camp, on s'han catalogat prop de 140 barraques, la majoria d'elles en bon estat de conservació i d'una tipologia variada però amb trets característics comuns. I concretament 5 d'elles han estat declarades Bé Cultural d'interès nacional.
Em decideixo a fer una visita a una part d'aquest veritable Parc Temàtic, resseguint una ruta proposada i marcada des del mateix ajuntament de Mont-roig on es localitzen fins a 11 barraques destacables, que inclouern les 5 que han estat declarades Bé Cultural, concretament la B3, la B4, la B6, la B9 i la B11 (veureu la numeració als waypoints). A part i de camí n'he localitzat fins a 11 més. En total 22 barraques que ens donen una idea de la importància patrimonial de la Pedra en Sec a Mont-Roig. Si com jo sou uns apasionats de la pedra en sec us convido a fer una passejada per aquesta veritable joia de l’arquitectura rural.
Aproximació: Al Km. 18,7 aproximadament de la T-310, des de Mont-roig del Camp en direcció sud-oest, i a la dreta de la carretera cal estar atents a un entrador de pista de terra amb un indicador negre que assenyala la barraca B1. Podem deixar el cotxe a la dreta, a un tros perdut a tocar de l'entrador.
Dificultat: fàcil
Desnivell: Uns 200 metres acumulats.
Durada: Uns 15km. 3h 30’
Itinerari: Des d'el cotxe prenem la pista de terra en direcció nord-oest, de fet ja veiem al davant la primera d'aquesta llarga llista de barraques que ens sortiran al pas del nostre itinerari.
La B1 és la barraca del Tutu. De planta circular i amb dos paravents laterals, i amb la llinda d'entrada d'arc apuntat, primitiu o d'ametlla. Aquesta tipologia es repetirà en bona part de les barraques que visitarem, donant-los entitat pròpia del territori on s'ubiquen, i molt probablement, fruit del treball d'un mateix mestre "barraquer". La coberta és de falsa cúpula recoberta de reble. De tamany mitjà l’interior té uns dos metres d'alçada.
Seguim la pista fins a l'encreuament amb el Camí de les Rabassades que seguirem per l'esquerra, per anar a trobar el barranc de la Porquerola que ens acompanyarà en bona part del recorregut. De camí s'albira imponent el Puig de la Cabrafiga, que tanca pel sud la Serra de Llaberia.
Aviat deixem la pista un moment, després d'una corba de 90 º a la dreta, i decantem a l'esquerra per un corriol que ens portarà a la Barraca d'en Morell, que tot i no estar al tríptic de l'ajuntament, també és ben curiosa i singular. De planta circular, i amb la llinda d'ametlla, per accedir a la porta es passa per un primer recinte circular obert de sostre, amb diferents fornícules als laterals. L'interior de la barraca de mida mitjana també presenta una fornícula i un precís entramat de la falsa cúpula. Tot i que la vegetació l'està absorvint presenta un bon estat de conservació.
Un altre cop a la pista segueixo uns 100 metres per tornar-la a deixar també per un corriol a l'esquerra que comença a baixar entre un dens bosquet de pins per trobar una altra barraca al vessant del barranc de la Porquerola. Aquesta, de bones dimensions, i amb la llinda d'arc de mig punt, presenta un interior ampli amb una treballada fornícula d'arc apuntat.
Seguim la pista que es va desviant cap a la dreta deixant momentàniament el barranc. A la primera bifurcació prenc el ramal de l'esquerra i a la següent corba de la pista cap a la dreta, una petita fita de pedres a l'esquerra ens marca el corriol perdut que porta a la Barraca del Nan. De bones dimensions i inserida a una margenada, presenta la façana parcialment arrebossada amb algun tipus de morter. La llinda compleix amb la tipologia ametllada donant pas a un interior ampli, amb un altre bon rebost rebaixat dins d'una pared.
Surto novament a la pista del Camí de les Guixeres i passo pel costat d'una gran llosa de roca amb una eixerida fita de pedres. A la següent bifurcació prenc el ramal de l'esquerra que torna a guanyar terreny cap al Barranc de la Porquerola, a trams tallat en grans cingleres de pedra sedimentària.
Em desplaçp uns metres a la dreta de la pista per visitar un maset a la partida de les Rabassades, darrera com a teló de fons, s'aixeca la Muntanya Blanca: una curiosa formació geològica on el cap del tossal és una gran feixa de roca calcàrea blanca assentada sobre una base de gresos vermells, tant característica d'aquesta zona, que dóna fins i tot el nom al poble.
Un altre cop a la pista trobo la confluència amb el GR 192, i poc més endavant creuaré la llera del barranc. Prenent ara el Camí de les Rotes en direcció sud-est i paral·lel un altre cop al Barranc de la Porquerola.
Aviat deixo la pista per un corriol a l'esquerra que em porta a visitar la Barraca 1 de les Arenes. De mida mitjana, amb llinda de pig punt.
De nou a la pista trenco ara per un camí a la dreta fins a un vell maset. Al costat una altra barraca de bones dimensions, la que anomeno de les Arenes 2, de mides i formes molt similars a l'anterior.
Des de davant de la barraca, per entre un bosquet esclarissat trenco fins a un camp "arrencat" on trobo una petita barraca de marge i uns metres més a l'esquerra una petita joia de pedra en sec: la Barraca doble (B8), o de Can Rabosa, que malauradament han cremat. La de la dreta, de coberta plana, és més antiga. la de l'esquerra de falsa cúpula i coberta de grans lloses també té la llinda d'arc d'ametlla, es va construïr adosada a la primera. No puc entendre com hi ha algú amb tant poca sensibilitat com per a pegar-li foc...
Segueixo la meva particular peregrinació a la recerca de barraques... la següent la trobo entrant per un camí a la dreta de la pista que porta a la Caseta de Rabosa. Abans i dins d'un bosquet una petita barraca amb un lateral de l'entrada parcialment enderrocat.
Al següent trencall de pista per la dreta, el camí accedeix a una finca privada, i decideixo no entrar per respectar la propietat, però em consta que n'hi ha una altra barraqueta.
Més endavant, ara a l'esquerra, un corriol em deixa davant de la Barraca del Ventanes (B7). De grans dimensions i parcialment reconstruïda amb grans blocs de pedra. L'entrada conserva la fesomia de les barraques de la zona amb un rebaix a l'entrada que fa de paravent. De planta circular i llinda de mig punt.
La pista principal segueix avall en la mateixa direcció. Ara i també a l'esquerra, una gran finca vallada m'impedeix visitar la Barraca de Pedro Vaquero.
Poc més endavant un altre camí a la dreta em porta ara a un vell maset que té al costat la Barraca dels Comuns de Pellicer (B6), o de l'Assumpció. Imponent, amb una alçada gens habitual d'uns 4 o 5 metres bons, de planta rodona i rematada amb falsa cúpula, a l'interior trobem dos fornícules. La porta de llinda d'arc de mig punt, i de bona alçada.
A la mateixa alçada, uns metres més avall trobem una altra preciositat: la Barraca de l'Aiguader (B5), de planta rodona i adosada a un marge. El sostre presenta una reparació amb morter però la seva planta és excel·lent. Destaquen dos llindes de lloses encavallades formant un angle, i a l'interior dos fornícules i el que sembla un cocó.
Més endavant el camí es talla per una línia d'alta tensió. Seguim per la dreta resseguint el tallafoc de la línia i uns metres més endavant i a l'esquerra em surt al pas una altra barraca petita, amb llinda plana i escalonada.
El camí gira ara a l'esquerra cercant la carretera T-310, però abans d'arribar i a la dreta podem visitar una altra gran barraca: La de Miquel de Tena (B9). També de bones dimensions, destaca pel rebaix de les parets donant forma a l'entrada amb llinda de mig punt. Dins, s'aprofita una llosa de roca rebaixada per recollir aigua, i fins i tot el que sembla una menjadora per als animals.
Creuem la carretera i la seguim uns metres per la vorera, en direcció sud-oest, fins a un entrador a l'esquerra on torno a trobar l'idicador de més barraques. Aixó és un no parar.
Es tracta del Camí de les Terres Noves que baixa en direcció sud-est, fent alguna forta revirada. A un 800 metres de la carretera, seguint el camí principal i a ma esquerra deixem les restes del Corral de Terres Noves. A uns 150 metres d'aquí trobo una cruïlla, important perquè hi tornaré a passar després de visitar les barraques de la part de sota. Segueixo en la mateixa direcció fins a trobar l'indicador de la bonica Barraca de les Atzavares (B10) amagada al mig d'un petit bosc de pins. Com el seu nom indica, el sostre està ple d'atzavares. De pedres grans i arrodonides, presenta una preocupant solsida a la part esquerra. Com l'anterior té els muntants de l'entrada arrodonits cap a l'interior, i un voladís de lloses damunt la llinda de mig punt. A l'interior destaquen quatre grans fornícules arran de terra.
Torno al camí principal per guanyar els pocs metres que em separen de la Barraca de Jaume de Cota (B11), possiblement la més espectacular de tota la sèrie. Crida l'atenció la perfecció de l'esglaonat que la conforma, i les proporcions: uns quatre metres de diàmetre i d'alçada. Espectacular! Els muntants verticals de l'entrada acaban en una llinda de mig punt. La falsa cúpula acaba en cúpula i es remata en una llosa o pedra clau. A l'interior quatre fornícules, dos d'elles arran de terra. La mires com la mires és una autèntica obra d'art.
Deixo enrera la gran barraca per visitar-ne una de més humil, creuant un tros perdut. La que anomeno Barraca de Terres Noves és de petites dimensions, i comparada amb les altres, de construcció poc acurada.
Torno fins a la cruïlla del Camí de Terres Noves i trenco ara per la dreta per anar a trobar la Barraca de l'Espiral (B4). La construcció exterior és com diu el topònim en espiral. Segueix els paràmetres de la resta amb muntants verticals i arquejats al costat de l'entrada. A l'interior s'aprecia la falsa cúpula i té dos fornícules.
Torno al camí i trenco uns metres per la dreta per visitar la Barraca dels Lliris (B3), de planta circular i llinda d'entrada de mig punt. Té una estètica impecable i es conseva en perfecte estat, amb la particularitat de tenir el sostre completament cobert de lliris.
Ara prenc el camí que remunta en direcció nord-oest per retrobar la T-310 i que encara ens regalarà alguns altres exemples de barraques. Passada la bifurcació d'un sender i per la dreta visito la Barraca 2 del Camí de Terres Noves, de tamany mitjà i arc de mig punt fent de llinda. Més amunt i enganxada a un marge a l'esquerra del camí trobo la Barraca del Camí de Terres Noves (B2), que feta amb roques grans i irregulars és de mida mitjana. L'entrada presenta una àmplia placeta resguardada amb marges i la façana està parcialment arrebossada amb morter.
Pocs metres després i ara a la dreta del camí, al mig d'un bancal perdut hi ha la Barraca de Miquel Blanch "Miquelo". De formes força irregulars i amb un arc de mig punt, a l'exterior té una petita jardinera feta amb lloses clavades al terra.
Segueixo recte i per un sender a l'esquerra creuo la carretra per sota, per un túnel. Un cop a l'altra banda segueixo el mateix tallafoc de la línia d'alta tensió però en sentit contrari que em torna a deixar a la carretera. Uns metres pel voral em deixen al punt de partida.
Fins a 22 barraques de pedra en sec en una zona relativament petita del terme municipal de Mont-roig del Camp ens donen una idea clara de la importància d'aquesta tècnica ancestral de construcció al Baix Camp. Com deia, moltes amb una tipologia molt similar que em fa pensar que són obra d'un mateix mestre d'obra, o si més no, són fidels a un estil determinat, bastant diferent de les que podem trobar en alstres zones de les Terres de l'Ebre o del Maestrat. Una meravella!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada