Tomb a la Dòvia per la Cresta de la Seda. Pratdip.
1 d'abril de 2024
Una d'aquelles sortides que sempre deixen un bon regust muntanyenc: el Tomb a la Dòvia per la Cresta de la Seda. Una espectacular aproximació a la Serra de Llaberia resseguint per la part alta les extraordinàries cingleres que tanquen la Vall closa de la Dòvia, al nord de Partdip.
Aproximació: la proposta surt i arriba a la població de Pratdip, al Baix Camp. Es pot deixar el cotxe a l'avinguda Catalunya, davant de les instal·lacions esportives
Dificultat: Moderada/alta. La cresta de la Seda és exigent i una mica exposada si no s'està acostumat a itineraris aèris, amb algun tram equipat. La baixada pel Portell del Carreter també és força dret.
Desnivell: Uns 1600m. acumulats.
Durada: 13,3 km. Unes 5 h. comptant parades
Itinerari: Des de l'aparcament sortim a la carretera T-310 d'accés a la població, on des del monument als Dips i mirant cap al poble es pot apreciar el castell encinglerat que domina tota la població. Prenem la vorera de la T- 310 en direcció a Vandellós, amb el barranc de la Dòvia a la nostra esquerra. Ja s'albira al nord la vall closa per immenses cingleres, que resseguirem per la part superior i cap al nord-est també s'entreveu el perfil abrupte de la Cresta de la Seda. Creuem el barranc de les Valls i al següent entrador de Pratdip prenem per la dreta el Camí de Colldejou. Seguim en suau pujada per la pista asfaltada fins a un indicador que ens assenyala un sender a l'esquerra, PR, que ja ens indica el Mont-redon i la Cresta de la Seda. Uns 400 metres més amunt i just a l'entrador d'un maset, prenem el sender que surt per l'esquerra i comença a remuntar cap al Pla dels Marinons i la Carabassa, amb les marques grogues i vermelles dels senders dels Dips. Els Dips, uns éssers llegendaris representats com a gossos llop endimoniats, habiten la Serra de Llaberia, i conten que a les fosques nits encara es poden veure, aterrint als vilatans i atacant als ramats desprevinguts… Per tant cal anar en compte!
El sender retroba la pista d'accés al Pla dels Marinons, el Camí de les Carabasses, que seguirem uns metres fins a un altre sender indicat que també surt per l'esquerra.
Ara el sender remunta, a trams fort, l'obaga de les Carabasses, fins al Coll de la Seda. Davant ja se'ns obre l'espectacular traçat de la cresta.
No té cap pas tècnic ni dificil, però en algun punt es bastant exposat i força aèri. Aquests trams estan equipats amb corda o algun tram de flanqueig amb cable, que ens permeten arribar sense ensurts fins al Pi de la Seda, un pi solitari enmig del sender, on ens sentim observats per una cabra que apareix entre el rocam i ens mira encuriosida. Des del pi podem gaudir d'unes magnífiques panoràmiques del poble de Pratdip i del Puig de la Cabrafiga al sud. La cresta va perdent inclinació a mesura que pugem. Per l'esquerra un corriol va a trobar l'avenc de l'Estel que deixem per una altra ocasió.
Seguim, ara ja carenejant fins a un gran bloc de roca molt característic amb una potent fisura al mig per on hem de remuntar amb l'ajuda d'unes cadenes travesseres instal·lades: el Pas del Siscus.
Per dalt la carena ja ens mostra el potent promontori de roca del Morral de la Seda, i per l'esquerra els grans cingles clavillats del Portell de les Canals. Seguim recte cap a un portell molt evident a l'esquerra del morral: el Pas del Senglar. Un cop superat, la carena perd pendent i es converteix en una gran esplanada: el Balcó de Mont-redon primer i el Pla de Mont-redon després. Des del Pla i cap a la dreta ja tenim una fabulosa panoràmica del proper Cavall Bernat de Llaberia.
Un indicador ens mostra el sender que per l'esquerra va a cercar la Font de Mont-redon, i per la dreta la Font de l'Àliga. Ni l'una ni l'altra, seguim recte per un sender que no perd el fil carener fins a assolir el cim de Mont-redon, de 864m. d'alçada i sostre de l'itinerari d'avui. Des de la creu del cim es pot gaudir dels 360º que ens envolten: Cavall Bernat, la Cabrafiga, Els Dedalts, la Serra de Güena, la de Santa Marina, tota la Vall closa de la Dòvia als nostres peus, el Tossal Gran de Llaberia, la Miranda amb el seu característic radar meteorològic, La Creu, la Punta de Fornells... Brutal!
Comencem a baixar del cim cap al Coll de Mont-redon, on canviem al vessant esquerra de la Punta de Fornells i resseguim el sender fins al Coll de Madrocs des d'on s'albira al fons de la vall el poble de Colldejou. Baixem cap al Portell de l'Heura on un altre indicador ens dirigeix cap al sender que ressegueix tot el contorn de les cingleres que tanquen la Dòvia pel nord: Portell de la Llenya, Font Bonic...
Arribem al Collet dels Colivassos, des d'on es pot accedir a la Miranda, però prenem el camí de l'esquerra, sempre a tocar de les cingleres, fins al mirador del Mont-redon, des d'on es pot gaudir de la panoràmica de les potents cingleres que sostenen el cim del Mont-redon, per la seva cara oest.
El camí es fa sender i passa a tocar de les basses seques de la Font dels Amares, i es va separant de les cingleres prenent direcció sud-oest.
Un indicador ens fa girar de nou a l'esquerra, i baixar al llit d'un petit barranquet on s'amaga la Font del Ferro, malauradament també completament seca. Retrobem les cingleres que tanquen la Dòvia per ponent i avancem fins al Portell de la Dòvia, que es despenja per una empinada canal cap al fons de la vall.
No hi baixem i seguim recte per un sender que segueix en direcció sud cap al següent portell. De camí i al Pla de la Roca de l'Àliga un altre indicador ens desvia també cap a l'esquerra per guanyar metres de nou cap als penya-segats que s'obren a la vall. Uns metres més endavant i a un reclau del cingle s'obre el Portell del Carreter, que ara sí emprenem en molta pendent per l'esquerra. Algun tram de corda ajuda en el vertiginós descens, que sense ser excessivament difícil, si que cal extremar precaucions.
Despres de salvar el primer tram de cingleres trobem el Camí de la Forestal, un preciós traçat entre les cingleres de la Dòvia, que prenem per la dreta, just a peu de paret.
Com deia, un tram preciós de sender sempre sota les cingleres de la Brancana a la nostra dreta. Deixem per l'esquerra el sender que baixa al Portell del Sisquet i aviat passem per la Rasa de Cal Salsa, on a la dreta els cingles amaguen la Font del Cucó, que degut a la sequera no he sigut capaç de veure, cingles on s'obren algunes vies d'escalada, i alguna escletxa pregona.
Seguim el Camí de la Forestal, deixant més tard a l'esquerra la drecera de Cal Zenon i sota la punta del Grau trobem la cuïlla del Pla de Zenon on prenem el ramal de l'esquerra que baixa al Portell i Grauets de l'Estudiant, un altre pas empinat i força aèri on trobem una altra corda per ajudar a superar el pas.
Ara el sender careneja en pendent clarament cap a Partdip que ja tenim als nostres peus. Abans i per la dreta un corriol ens porta a visitar una prciosa barraca de pedra en sec, al Claper del Nolla. Des del Mirador dels Solans podem apreciar a vista d'ocell Pratdip i més a l'esquerra el perfil retallat de la Cresta de la Seda. Espectacular!
El sender baixa fort per la part baixa dels Solans fins a retrovar la T-311 que creuem empalmant amb el carrer de la Creu de Pratdip. Al final del carrer la petita creu de ferro , del Terme, sobre un pedestal de pedra tallada ens obre els carrers del poble que val la pena visitar: L'esglèsia de Sta. Maria, les Torres del Capet i de la Torre, el Castell, i als seus peus els vells safarejos de Pratdip. Compte amb els Dips!
Una aproximació en majúscules a la Serra de Llaberia, entre les crestes, graus, portells i cingleres que embolcallen la vall de la Dòvia. Un ambient muntanyenc imprescindible!
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada