Valllibona, circular GR-7. Els Ports.
24 de febrer de 2024
Una data important a la nostra agenda. La teniem reservada des de fa temps: la Santantonà de Vallibona! Tot un espectacle que s'ha de veure i de viure.
Per tant i com ja hem fet en altres ocasions aprofitem el dia per fer alguna de les nombroses rutes que parteixen de Vallibona, amb l'objectiu de ser al poble a mitja tarda i poder seguir tot el programa de la foguera de Sant Antoni. Aquest any la ruta elegida és la circular pel Camí Vell de Morella (GR-7) fins al Peiró Trencat i tornar per l'altra variant del GR-7.
Aproximació: Des del mateix poble de Vallibona.
Dificultat: Moderada per la llargada i el desnivell acumulat.
Desnivell: 1120m. acumulats
Durada: Uns 15 km. 4h 40’ comptant parades.
Itinerari: A la sortida oest del poble, just passades les darreres cases i abans de prendre la carretera de Morella, a la dreta trobem l'indicador del GR 7 que ens assenyala el camí a seguir. Resseguirem aquesta vaiant del GR7, el Camí Vell de Morella. Un preciós traçat pels peus de la Mola de l'Escala en direcció oest. Passem pel Prigó, creu de terme que potser data del S XVI. Evidentment d'aquella època es conserva només la base de graderia, i curiosament no es té cap constància de com devia ser la creu i el capitell, posteriorment es va col·locar aquesta gran creu de ferro clarament contemporània. Més endavant ens surt al pas la bonica capelleta de Santa Àgueda i poc més endavant comencem a baixar cap al riu. A l'esquerra veiem el que sembla un vell pantanet per recollir aigua de les cingleres properes, a la Vinya del Sord.
Creuem la llera del Cervol i el sender ens porta a trobar el vell Maset de l'Ollet, on encara hi penja una aixada a la façana... El traçat del GR entre sinuosos marges enormes és espectacular. La perfecta conjunció antròpica entre la natura i la ma de l'home. Aviat arribem a la cruïlla amb el sender que per la vora del riu remunta cap al Molí Rico. Nosaltres trenquem per l'esquerra seguint el traçat del GR-7, que ara remunta fins a l'encreuament amb el camí del Mas de Susanna, a l'esquerra. Seguim per la dreta i aviat deixem la pista per prendre un corriolet senyalitzat per dins d'un barranquet. Més endavant creuem per primera vegada el Barranc de les Ortigues, que resseguirem una bona estona en direcció sud-oest tenint sempre a la dreta i en alt la cinglera de Mola Espessa. Barranc amunt trobem la Font dels Bassiets: un llarg bassi de fusta deixa anar l'aigua que vessa a una basseta argilenca que la recull. Sempre que la font ragi! en aquesta sequera persistent trobem aigua al bassi però la bassa és ben buida. Uns metres passada la font i a ma esquerra hi ha un preciós exemplar de ginebre aferrat a la base d'una gran roca.
Seguim amunt, creuant novament el barranquet i una portera per als ramats. Ara a ma dreta i al recer de la cinglera s'obre la balma de la Cova de la Basseta.
El barranc s'obre deixant endarrere els cingles de Mola Espessa que es converteixen en les grans bancalades del Mas de La Basseta. El sender que portem es converteix en un potent assegador delimitat per marges de pedra en sec que ens parlen de la importància ramadera d'aquest mas. Ara el traçat del GR deixa enrera els camins i es reconverteix en sender que passa a tocar d'imponents ginebres fins a retrobar una altra pista. passem una portera d'aquesta i pocs metres més endavant la deixem per un sender que trenca per l'esquerra, remuntant cap a la roureda de la Solsida.
Retrobem la pista que ja no deixarem fins al Peiró Trencat, i que ara remunta suau cap al nord-oest.
Per la dreta em crida l'atenció un enorme roure solitari a la Mola de Jovani. Val la pena visitar-lo!
Dos porteres més per als ramats tanquen la pista abans d'arribar a l'objectiu principal de la jornada: El Peiró Trencat. Una preciosa collada al terme municipal de Morella, a 1123m d’alçada, a la Dena de la Roca. Des del Peiró o Prigó, s'observa el canvi de vessant de la collada des d'on ja s'albira imponent Morella. Cruïlla de camins important, aqui es troben les dos variants del GR7 que pugen de Vallibona i conflueixen per baixar cap a Morella.
Hem pujat per la variant del Camí Vell de Morella i ara toca a baixar per l'altra variant que aquesta vegada es dibuixa per la carena en lloc de remuntar el barranc com hem fet fins aquí.
Prenem el camí que surt del Peiró en direcció sud-est per la carena que puja cap al Galaio, un turó proper de 1155m. El deixarem a la dreta i seguim carenejant cap a la preciosa roureda de la Basseta, a l'obaga del Tossal Gros. Passem una estreta portera i deixem a l'esquerra les restes d'una barraca de pedra en sec amb dos compartiments.
Un petit pas canadenc ens deixa a la roureda, que en aquesta época de l'any està completament pelada però amb un encant especial. Avui el dia ha estat molt variable i hem tingut en pocs quilòmetres tota mena climatologia. Pel sender de la roureda ens comença a nevar amb generosos flocs que no arriben a cuallar en tocar el terra. Gaudim també de precioses panoràmiques cap al nord des d’on veiem a vista d’ocell els propers masos de la Basseta i de Jovaní.
Passat el bonic bosc de roure valencià trobem a la dreta del sender la Font de les Roques, als peus de la cinglera que ens separa de la carena del Tossal Gros. Dos grans dipòsits de plàstics recullen l'aigua sobrant del petit povet cobert de la font.
Poc després enllacem amb la pista del Camí de la Font de l'Heura que seguirem uns metres en direcció est. Aviat el GR trenca ara cap al nord en lleugera pendent de baixada en una zona de vegetació esclarissada que ens deixarà a l'entrada del camí del Maset de Julio, tot just després de passar una altra portera.
Ara el sender baixa per la dreta pel Grau de la Fonteta de l'Abella. A l’esquerra trobarem l'imponent Pi Gros de Cap d'Ombria, una gran pinassa a la vora del sender.
A recer d'una cinglera per la dreta avancem fins al bonic Mas de Cap d'Ombria.
Ens dóna la benvinguda un safareig a tocar d'un maset i a la dreta els edificis principals del mas, amb potents contraforts al nord per sostenir ferm l'edifici en el desnivell del terreny. Orientades al sud-est les portes dels habitatges del mas sota un bonic sopluig. Un preciós i ben conservat exemple d'arquitectura rural.
Seguim baixant per trobar el proper Mas de baix de Santa Àgueda. Una altra cruïlla de camins des d'on surt una ruta que puja a l'ermita de Santa Àgueda resseguint la capçalera del barranc de Pançana.
Uns metres més avall creuem la CV-111 perpendicularment i baixem fins a la llera del barranc de Pançana per creuar-lo. Si abans havia nevat ara es posa a ploure... seguim barranc avall a recer de grans margenades fins a creuar ara el barranc de l'Arna, just abans de tornar a trobar la CV-111, la carretera d'accés a Vallibona. La prenem per la dreta i creuem el vell pont, que salva el Cervol abans de pujar pel ramal de carretera de l'esquerra cap a l'entrada de Vallibona.
Arribem al poble en plena festa de Sant Antoni, amb la espectacular actuació de la xaranga a la Carbonera, i la posterior cremada de la foguera. Caldrà integrar-se a la festa i passar per sota el foc purificador…
Una altra jornada de muntanya espectacular per l'estimada Vallibona.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada