15a Marxa senderista a la Tinença. Castell de Cabres- Boixar
19 de maig de 2024
Fa just dos anys que ens aplegavem a la plaça de Castell de Cabres, m'atreviria a dir que la mateixa gent, per emprendre la XIII Marxa a la Tinença, prop de 450 persones. Avui ens tornem a trobar per celebrar la XV, aquesta vegada en direcció al Boixar.
Sempre és un goig retrobar a la gent amb forts lligams amb el territori i amb qui compartim la passió pel senderisme i per aquesta terra tant especial de la Tinença, amb els seus paisatges i les seves històries amagades per tots els seus racons.
Vull agraïr des d'aquí a l'Associació per la Recuperació de la Tinença, a l'Aula de Natura de Vinarós i al Centre Excursionista Refalgarí de la Sénia, la gran tasca que fan per fer possibles aquestes trobades, ja per a molts un clàssic del senderisme a casa nostra.
Som hi!
Aproximació: La sortida es fa des de Castell de Cabres, a la Tinença de Benifassà, Baix Maestrat.
Desnivell: 1270m. acumulats.
Dificultat: Moderada.
Durada: 21,5 km. Unes 5h 30' comptant parades.
Itinerari: Un cop donades les instruccions pertinents des de la plaça lateral de l'esglèsia de Sant Llorenç per part del Víctor, es dóna la sortida a la XV Marxa Senderista per la Tinença.
Així definia Pascual Madoz al seu "Diccionario geográfico-estadístico-històrico", del 1845, el poble de Castell de Cabres: "Villa con ayuntamiento de la provincia de Castellón de la Plana (a 15 1/2 leguas). Partido judicial de Morella (a 3 leguas), audiencia territorial y capitanía general de Valencia (a 25 1/2 leguas), diócesis de Tortosa (a 10 leguas).
Situación: en la parte más occidental de la antigua tenencia de Benifasá, sobre la cúspide de un monte, donde le azotan continuamente los vientos del norte.
Clima: frío y algo propenso a inflamaciones, catarros, y pulmonías, por las continuas nieves que cubren aquel país.
Tiene unas 30 casas de mezquina fábrica, que se distribuyen en 2 calles y una plaza, una escuela de niños a la que concurren 10, dotada con 180 reales. Una iglesia parroquial (San Cristóbal), servida por un cura y un dependiente, y un cementerio en paraje ventilado.
El termino confina por el norte con el Bojar; por el este con Puebla de Benifazá; por el sur con Vallibona, y por el oeste con Herbeset, anejo de Morella.
En su radio se encuentran muchos montes, poblados de pinos y encinas, y cubiertos cuasi todo el año de nieves.
El terreno es secano, desigual, todo lleno de barrancadas y muy poco fértil; de modo que nunca recompensa los trabajos de aquellos infelices que viven en la mayor miseria.
Los caminos son escabrosos, y casi intransitables.
La correspondencia se recibe de Morella dos veces a la semana.
Producción: trigo, patatas y miel, sostiene algún poco ganado lanar, y hay alguna caza de conejos y perdices.
Población: 40 vecinos, 188 almas".
Deiexem en pau "les ànimes que patien inflamacions i pulmonies, vivint en cases mesquines”... estava inspirat el Madoz, i emprenem el camí...
Enguany creuem la CV-105 i enfilem cap als Tossalets en direcció sud, des d'on tenim una preciosa perspectiva del poble, als peus de la moleta on encara hi ha algunes restes del vell castell que dóna nom al poble.
Sempre en direcció sud ja podem gaudir de bones vistes del proper bosc del Boveral, on a la seva part alta hi ha l'observatori d'aus del Muladar de Vallibona. deixem a la dreta el camí que va a la Creu de Ferré, a la Nevereta, i seguim recte.
Després d'una estona per dins del bosc dens del Boveral sortim a la pista que dóna accés al Muladar, prop de la Font del Camí.
Prenem la pista cap a l'esquerra per anar a trobar la Bassa del Mas del Boix, i l'entrador de la pista que baixa cap a Vallibona. Seguim recte fins a una corba de 90 graus a l'esquerra on a l'ombra del monumental ginebre de Marc hi ha un pal indicador del GR-331. Entrem per la portera de la dreta en direcció als Plans de Bel i Les Rases, resseguint el PR-CV-75.13.
Avui no fa un dia radiant, de fet fa un dia molt rònec. Dolent per als que com jo també gaudim de la fotografia. A estones una boira densa, o un lleuger plugim, sempre amb una temperatura molt agradable. El reportatge fotogràfic serà justet, però fa un dia perfecte per caminar...
Deixem enrera el collet de Les Rases, punt de confluència de diferents lligallos de la zona, i més endavant una basseta seca i la Font de l'Espinosa.
Poc més endavant trobem el GR-7 i el Camí de la Rogativa, que en aquest punt comparteixen sender.
Al Collet del Molló dels Tres Termes deixem a l'esquerra el Camí de la Rogativa i resseguim el GR-7 que passa aviat pel Coll de l'Àguila, i deixa a la dreta la bassa del Tossal de n'Aguilar.
Poc més endavant val la pena deixar el sender principal i anar uns metres cap a l'esquerra a visitar la preciosa barraca de pedra en sec del Cuixonet, una petita obra d'art, que aguanta ferma el pas del temps. De nou al camí passem sota el monumental Pi del Cuixonet, al Collet del Llop, i seguim pel GR que ja no deixarem fins al Boixar.
Deixem també a la dreta el sender que baixa cap al Corral de l'Obaga, "ruta dels Maquis", i deixant també a la dreta la Moleta de Sant Pere Màrtir baixem fins a la caseta de Pau.
Abans em desvio uns metres per la dreta per visitar un altre pi monumental, el de Pau, en mig d'un petit bosquet al sud de la caseta.
Una caseta que en aquest punt la densa boira no ens deixa ni veure a pesar de passar-hi a tocar.
Creuem la CV-105 i enfilem un curt tram pendent que ens deixa al capdamunt de la Moleta del Boixar: una zona planera i amb poca vegetació que enfila cap al poble. La boira apenes ens deixa veure uns metres de sender al nostre davant.
Entrem al Boixar per la seva part oest, uns metres per sobre de la carretera d'accés, entre el carrer Major i el Carrer del Sol. Baixem fins a la carreta del Coratxar on l'organització ens ha preparat un bon àpat per recuperar forces i protegir-nos una estona del plugim que amenitza la jornada al local sociocultural del Boixar.
Ho tornem a emprendre amb forces renovades per un carreronet on un pas sota les cases ens permet anar pujant cap al carrer Major, que prendrem per l'esquerra per anar a sortir del poble per les Graves, a les eres de la seva part alta, on un parell de "rulos", rodets de batre a l'era, donen testimoni d'altres temps.
Un sender paral·lel a la carretera del Coratxar ens permet avançar metres fins a coincidir amb aquesta, que seguirem encara uns metres fins a una tancada corba cap a la dreta, on la deixem i prenem el camí de la Planeta del Soldat per l'esquerra.
Creuem el barranc dels Anoguers i pugem per una preciosa sendera resseguint la zona de l'Ombria. A la capçalera del barranquet trobem les restes de la Caseta del Peiró, i ben proper el també monumental Pi del Peiró, de visita obligada. Espectacular!
Creuem un collet i pugem a la carena de la Serra de les Albardes, que per l'esquerra resseguirem fins al Molló de Bel, on un parell de vaques ens miren amb una barreja de curiositat i d'indiferència. Deixem la carena i baixem pel costat d'una altra bassa seca fins a la cruïlla on retrobem el Camí de la Rogativa, que segueix cap al Pou de les Mongies. Nosaltres seguim per l'esquerra.
L'indicador ens marca el PR-CV-75.10 que puja fins al collet del Mosquiter, des d’on tenim una excel·lent panoràmica del proper Solà del Rei. El sender ara en direcció sud ens deixa a la vora del gran Corral Nou. Una petita esplanada ens separa del Coll de Sant Isidre, des d'on, en baixada, prenem el sender que ens deixa al Mas d'en Segures.
Important masada del terme de Castell de Cabres, a 1180m d'alçada. Quatre cases amb quatre unitats familiars diferents: Cal Sort, Rei, Racioner i Bort, amb els seus respectius forns de pa, tres pallisses amb les eres corresponents i nombrosos corrals. Un petit nucli de població rural, lligada i adaptada al territori, bastant habitual en terres de la Tinença i del Maestrat.
Seguim el sender que ara baixa cap a la llera del Barranc de les Rambletes i el creua per tornar a remuntar uns metres fins al Corral de Prades, just al Coll del Cap de la Cingla.
Novament en baixada passem a tocar del vell povet de Martí i poc més endavant, i des de la cruïlla del Pla de les Formiganes, amb el seu "peculiar" indicador a l'estil del "Far-West", prenem per la drta el darrer tram de camí, que remunta el barranquet dels Pins de la Coveta, i després de passar pel Peiró dels Sants Abdó i Senén, tornem a entrar a Castell de Cabres, donant per finalitzada aquesta quinzena edició.
Cap de la Cingla
Corral de Prades
Povet de Martí
Esperem amb il·lusió l'edició del 2025.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada