Serra de Pàndols i Fontcalda. Terra Alta.

 10 de març de 2024 

Remenant per la safata de pendents trobo aquest ruta planificada des de casa, des de fa molt temps, ajuntant diferents rutes que vaig trobant per les xarxes, per donar forma a una llarga passejada per la natura salvatge i abrupta de la Serra de Pàndols i a la vegada per un episodi funest de la nostra història recent, visitant alguns dels escenaris de la guerra civil. Un llegat patrimonial que cal preservar i cal també no oblidar, donada la deriva política que estem vivint darrerament. 

Monument a la Pau. Cota 705.

Aproximació. Des de Prat de Comte cal prendre la T-361, a la part nord del poble, que ens portarà fins a l'antiga estació de la Val de Zafan, a la Via Verda de la Terra Alta, on podem deixar el cotxe, just als peus de l'emblemàtica i estètica Agulla de Bot. 

Dificultat: moderada.

Desnivell: Uns 1600 m. acumulats. 

Durada: uns 17 km. Unes 5h 30'.

Itinerari: des de la mateixa estació prenem una pista indicada cap a l'àrea interpretativa de la Vall de la Jepa. Encara prop de l'estació i a la dreta visito les restes d'una antiga corralissa. La pista s'acaba en uns 400 metres a l'àrea de la Vall de Jepa, i al vell mig de l'esplanada es pot veure una vella olivera. Un sender baixa a creuar la llera del Canaletes i a prendre la llarga pista que s'enfila per la Vall del Frare. 

Túnel de l'estació de Prat de Comte

Estació de Prat de Comte

Agulla de Bot

Corralissa de Jepa


Olivera de l'àrea interpretativa de la Vall de Jepa

Pont al Canaletes.

Poc després ens surt al pas un monument als peregrins del Camí de Sant Jaume de l'Ebre, amb una bonica inscripció amb lletres de ferro forjat sobre un gran bloc de roca. Més endavant i resseguint la pista de la vall, deixo a la dreta un exemplar monumental d'olivera, arrapada al camí, testimoni del pas dels homes i el temps per aquest racó de la Serra de Pàndols. A l'esquerra comença a destacar la impressionant cresta de Volendins, una immensa cinglera que en algun punt frega els 200 metres d'alçada i que m'acompanyarà bona part de la meva "peregrinació". La primavera comença a esclatar a la Vall del Frare mentre de camí deixo endarrere velles casetes de camp i una curiosa coveta, a la dreta de la pista, dins d'una escletxa d'una gran roca, mig tapiada i amb una curiosa inscripció tallada a la roca que sembla un calvari medieval. 

Monument al peregrí del Camí de Sant Jaume de l'Ebre


Cresta de Volendins

l'Agulla de Bot, la Falconera o Roca Plana i la Roca de Migdia o Rocamala

Olivera monumental a la Vall del Frare


Casetes de la Vall del Frare


Coveta de la Vall del Frare

La pista s'enfila en pendent cap a un coll intermedi de la vall des d'on es pot gaudir d'una preciosa panoràmica d'aquesta, tancada per la dreta pel gran crestall de Volendins, que segueix cap a l'horitzó pel crestall que també conformen l'Agulla de Bot, la Falconera o Roca Plana i la Roca de Migdia o Rocamala, i a l'esquerra de la vall: la Tossa. 

En aquest tram superior de la Vall del Frare destaca la singular agulla de roca que dóna nom a la vall: la Roca del Frare, a la dreta del camí. La seva afilada silueta i una bona dosi d'imaginació ens poden recordar la imatge d'un frare penitent... 

Més amunt hi ha una mena de mirador, a tocar de les restes d'una vella caseta o corral, que ens dóna una altra perspectiva de la capçalera de la vall, amb la serra del Crestall enfront, per on navegaré més endavant. 

Coll intermedi Vall del Frare

Vall del Frare

Roca del Frare


Mirador Roca del Frare

La Vall del Frare acaba a la Collada d'en Torner. A l'esquerra el mas que dóna nom al coll i per la dreta la carretera d'accés a la Fontcalda i a la Punta Alta, on hi ha una altra escultura de ferro que fa referència als peregrins del camí de Sant Jaume. A l'encreuament prenc la pista de terra de l'esquerra que puja cap a la Punta Alta, la Cota 705. 

Mas d'en Torner

Coll d'en Torner

Pau als peregrins...

Cingleres Racó de l'Abadejo

Arç blanc

La pista s'enfila al redòs de les cingleres del Racó de l'Abadejo. Al coll següent trobo una altra bifurcació on prenc també la pista de l'esquerra que comença a baixar cercant l'ermita de Santa Magdalena. Un bon mirador de les Serres de Pàndols i Cavalls més cap a llevant. 

L'ermita original data del segle XVII però la que veiem en l'actualitat va ser bastida a mitjans del segle passat. 


Serres de Pàndols i Cavalls

Ermita de Santa Magdalena


Per la part de sota de l'ermita i entre una zona de taules i torradors transcorre el GR 171, corresponent a l'etapa 13 del recorregut de la FEEC. El segueixo en direcció sud-oest i em remunta fins al collet d'accés a la Punta Alta on retrobo la pista i diferents panells dels Espais de Memòria que situen els diferents escenaris de la guerra civil de la Serra de Pàndols. 

GR 171

Pista a la Punta Alta

Pujo cap al turó de la Cota 705, anomenada també la Punta Alta, on destaca en primer terme una torre de guaita forestal i el gran mirador del Monument a la Pau. Excel·lents panoràmiques de Pàndols, Cavalls, Cardó i el Boix, el Montsià i Els Ports. 

"La Cota 705 va ser un dels espais clau de la batalla, ja que des de la seva situació privilegiada es podien controlar i batre els altres punts elevats que l'envoltaven: el nucli del Pinell de Brai i part de la serra de Cavalls. És per aquest motiu que, a l'inici de l'ofensiva, el 25 de juliol del 38, les forces republicanes van ocupar les principals alçades de la serra de Pàndols. Al principi d'agost, l'exèrcit franquista va intentar sense èxit, després d'intensos combats, desallotjar els republicans de Pàndols, els quals hi van romandre fins al 3 de novembre, tot just abans de retirar-se definitivament a l'altre costat de l'Ebre" (font Viquipèdia). 

Al Cub de la Pau, aixecat per l'associació de supervivents de la Lleva del Biberó, es pot llegir un emotiu missatge del poeta Antoni Correig Massó. 

Guaita forestal cota 705

Monument a la Pau


Serres de Cardó i el Boix

Montsià

Els Ports

Pel costat del Mirador i a la seva dreta, unes escales em baixen a una petita cinglera de roca on hi ha la boca d'unes petites coves, potser en part excavades com a trinxeres, que també degueren tenir el seu paper en la contesa bèlica. A l'interior de la més gran em crida l'atenció un bonic exemplar de Porcellio expansus, un curiós crustaci isòpode endèmic del sud de Catalunya amb costums cavernícoles, que es pot trobar en balmes i a l'entrada de coves calcàries de la zona. 

Coves Punta Alta

Porcellio expansus




Pinell de Brai

Mirador de la cota 705

Baixo novament a l'encreuament de pistes sota la Punta Alta seguint ara un corriolet carener. Prenc el traçat del GR en direcció sud-oest, carenejant per Pàndols. En un punt s'ha de baixar per la dreta de la carena, ja que aquesta queda tallada per diferents collades, fins a trobar la pista carenera cap a la Serra del Crestall. De camí, una bassa d'argila a l'esquerra de la pista i un mirador a la dreta em regala una preciosa panoràmica del Crestall de Volendins. 


Carena de Pàndols


Carena de Pàndols

Pista  cap a  la Serra del Crestall

Bassa a la pista

Panoràmica de Volendins

S'ha estar atent a un corriol que per l'esquerra ens porta a retallar la pista i anar cap a una altra collada des d'on mirant endarrere podem veure una altra perspectiva de la Punta Alta. Els voltors, a desenes, sobrevolen les cingleres abans del Coll de Canar, i just abans de retrobar la carretera i al cingle de la dreta, s'obren dos grans boques de coves. La de la dreta, tancada per un muret amb porta és una gran balma que devia ser recer de ramats, o de soldats, en altres temps. 

Punta Alta


Cingleres

Coves del Coll d'en Canar




El sender surt a la carretera de la Fontcalda al Coll de Canar. Cal resseguir la carretera carenera fins al Cap de la Costa, on torna a canviar de vessant de la serra i entra a l'empinat barranc de la Fontcalda. Uns 3 km de carretera molt revirada i estreta, en una interminable successió de ziga-zagues, em davallen fins al Santuari de la Fontcalda, amb l'espectacular i afilada cresta de la part final de la Serra del Crestall, tancant el barranc per la dreta. 

Coll d'en Canar

Coll del Cap de la Costa

Cap de la Costa

Barranc de la Fontcalda

Afilada cresta final de la Serra del Crestall

El Santuari de la Fontcalda, al terme municipal de Gandesa està inclós a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església fundada pels trinitaris al segle XIII ha viscut fins a tres modificacions. L'actual data del 1776. Al costat de l'església, diversos edificis van albergar instal·lacions de balneri per aprofitar les aigües termals que brollen a tocar del Canaletes, d'aquí el topònim.


La Fontcalda



Font de la Mare de Déu

Per sota del santuari baixo al llit del riu Canaletes i pel costat de la font termal prenc el sender habilitat amb passarel·les i escales que creua els preciosos Estrets de Dalt de la Fontcalda. Després d'un bon xàfec que he passat al recer dels edificis de la Fontcalda, ara els estrets ben amarats presenten un aspecte especialment ferèstec. 

Font termal de la Fontcalda i Canaletes

Estrets de Dalt



A la sortida dels estrets creuo novament el Canaletes a l'alçada d'una "casilla" i remunto per sender fins a l'Àrea interpretativa de la Jepa. Abans de deixar-la encara m'apropo  a veure la preciosa masada reconstruïda de la Vall de la Jepa. 

Creuar el Canaletes

Mas de la Jepa

La pista em retorna a l'estació de Prat de Comte on tinc el cotxe. 

Com deia en començar, la Serra de Pàndols esdevé un bany de natura i d'història de primer ordre, imprescindible! 

 Salut i muntanya!!! 

              
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Teixeda de Cosp. Cardó

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.