L'Encanyissada. Delta de l'Ebre.
5 de maig de 2024
Enceto l'estiu del 24 amb una bona passejada pels plans del delta. Aquesta vegada em proposo donar una volta de 360º al voltant de la bassa més gran del delta: l'Encanyissada. Amb unes 880ha, i una profunditat mitjana d'un metre és una de les peces clau a nivell de biodiversitat del Parc Natural del delta de l'Ebre, tot i què darrerament i com a conseqüència del canvi climàtic, les basses estan patint un procés difícilment reversible de salinització, amb l'augment del nivell del mar, que afecta molt sensiblement a la població d'aus aqüàtiques i de peixos, i especialment a la vegetació autòctona... els immensos canyissars i senillars que li donen el topònim a la bassa estant sent progressivament substituïts per vegetació halòfila: salats, sosars o salicòrnies...
Una bona matinada, bon calcer, aigua i un bon barret són els ingredients fonamentals per gaudir d'una bonica matinal pel paisatge sempre singular del nostre delta. De la nostra ribera.
Ruta circular des de Mirador de l'Encanyissada passant per:
- Mirador del Carreté (0.9 km)
- Mirador de Patrau (4.8 km)
- Poble Nou del Delta (11.0 km)
- Mirador del Través (12.0 km)
Aproximació. La ruta proposada surt del pàrquing del restaurant l'Estany, al que podem arribar des d'Amposta o des del Poble Nou.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: inexistent
Durada: 13,8 km. Unes 3h incloent parades.
Itinerari. La ruta coincideix en bona part amb l'itinerari no.1 del Parc Natural. la Ruta de les Llacunes indicada amb cartells, tot i que jo la proposo estrictament al voltant de l'Encanyissada. Des de davant del pàrquing prenem el Camí de Circumval·lació, o Camí dels Bous, que ressegueix el contorn dret de la bassa, creuant diferents desaigües i passant pel mirador ornitològic del Carreté. Per la dreta deixem els preciosos masets d'Anguila i de Pica-rocs, els típics masos blancs amb "arbres grans i solitaris" enmig dels arrossars.
L'Estany
Camí dels Bous
El Montsià i la Bassa
Desaigüe de l'Encanyissada
Mas d'Anguila
Tores del Carreté
Flamenc jove al desaigüe de circumval·lació.
Mirador del Carreté
Desaigüe del Carreté
Mas de Pica-rocs
Deixem també enrere la confluència de desaigües de les Olles i el del Canal Curt, on les vaques es passegen entre el senill.
Aviat arribem als corrals del bous, on una tanca impedeix el pas a vehicles. Prenem el camí de l'esquerra, resseguint sempre el contorn de la bassa per sortir als ponts dels Tres Desaigües, d'on surt la Séquia Gran. A l'esquerra deixem el bonic Mas de Magí, amb la seva gran terrassa coronada per un gran rellotge de sol, que mira al Racó de la Mata.
Uns metres més endavant i també a l'esquerra s'aixeca el Mirador de Patrau, just a l'extrem oest de la bassa.
Ara el camí torna a girar cap al sud, passant a tocar del gran mas de Dario, per trobar la carretera de La Ràpita al Poble Nou. Coneguda com la carretera de la Vergonya, perquè tot i la gran quantitat de trànsit que hi circula: tractors, camions, cotxes, busos, turistes amunt i avall en bicicleta... i tot i ser un punt crític en quant a accidents, encara no hi ha hagut cap administració que s'hagi posat a deixar una carretera decent. Decent i segura.
Al punt de prendre la carretera cap a l'esquerra, deixem al davant el vell Mas de Laureano, i ens dirigim cap al Pont de l'Encanyissada, des d'on gaudim d'una vista privilegiada de la bassa i de l'ancestral Pantena. Un antic art de pesca que consisteix en una estructura en forma d'embut, que degudament revestida amb xarxes és un parany perfecte per capturar el peix que vol sortir de la bassa i anar cap a la badia, quan baixen les temperatures de les aigues somes de la bassa a l'hivern. Una veritable joia patrimonial gestionada per una de les confraries més antigues d'Europa, la Confraria de Sant Pere, que data del S XII.
Prenem el primer camí a l'esquerra , en direcció a la Casa de la Pesquera de l'Encanyissada, recentment renovada, on els pescadors fan les seves estades d'hivern.
Girem ara a la dreta i emprenem el llarg Camí de la Fortalesa, que es dirigeix en direcció nord-est, cap al Poble Nou. Ens acompanya a mig camí, la séquia a la dreta i a l'esquerra els arrossars que tanquen la bassa pel sud. Al final de la recta, al Racó de Cervera, un pontet ens ajuda a creuar el desaigüe de la Fortalesa. A l'altra banda, i en uns metres, prenem un camí que enfila directe cap al Poble Nou, pedania d'Amposta, que compta amb uns 180 habitants, però que en pèriodes vacacionals està absolutament ple de gent. Casa si, casa no, és un allotjament de turisme rural.
Lluny queda la década dels 50 del segle passat, quan l'Instituto Nacional de Colonización, promogut pel règim de la postguerra i inspirat en la colonització fascista de l'Agro Pontino Italià va aixecar el Poble Nou, llavors Villafranco del Delta, en poc més de dos anys, del no res a una nova població. Com a curiositat assenyalar que els aspirants a colons havien de tenir un passat "net" i sense antecedents, i es donava preferència a les famílies nombroses a les que s'adjudicava una casa i una parcel·la de terreny. Una concessió lligada a una hipoteca "tova" i a una tutela prèvia d'uns cinc anys, amb el dret de l'estat de cancelar en qualsevol moment la concessió… L'objectiu: frenar l’èxode rural i augmentar la producció agricola, en uns temps especialment difícils.
I avui els hotelets rurals i els restaurants es toquen... Paradoxes de la vida.
Sortim del Poble Nou per l'extrem nord, prenent el Camí del Través. Poc després arribem al Mirador del Través i al pont que separa la Bassa en una porció més petita que encara s'obre cap a llevant.
Carretera del Través
El Camí del Través s'acaba a una cruïlla que per la dreta ens portaria a l'Embut, però que seguim per l'esquerra, per una camí recentment habilitat per transitar còmodament en bicis, paral·lels a l'antiga carretera que porta a la Casa de Fusta.
Fem la gran corba de les tores de l'Agulla Vella i per la dreta ja veiem l'inconfusible silueta de la Casa de Fusta, una altra singularitat del nostre estimat delta. L'any 1926 un grup de gent adinerada de Barcelona, atrets per la riquesa cinegètica de l'Encanyissada van fundar una societat de caça. Van aconseguir una concessió de 10 anys per caçar i amb la necessitat de tenir un habitatge per a les seves estades al delta van fer construir una gran casa amb fusta portada des de Canadà. La concessió durà fins al 1966 per passar a mans del Ministeri d’Agricultura primer i després a la Generalitat. Amb la creació del Parc Natural del delta de l'Ebre, l'any 1986, la Casa de Fusta va passar a formar part del patrimoni d'aquesta entitat fent funcions tant diverses com habitatge, refugi, museu o punt d'informacióp del Parc, fins a l'actualitat.
Davant de la Casa de Fusta i de cara a la bassa trobem també el gran mirador de l'Encanyissada i al costat el sopluig de les puntones, els barquets de perxar, utilitzats des de sempre per a la pesca i la caça a la bassa.
Una preciosa aproximació al valuós patrimoni natural del delta de l'Ebre.
Salut i delta!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada