Barranc de l'Avellanar del Coratxà. Tinença.
29 de març de 2024
A la curta o a la llarga acabo tornant a la Tinença de Benifassà. Aquesta vegada l'objectiu, pendent des de feia molt de temps, era visitar el barranc de l'Avellanar. Allí s'amaguen alguns exemplars de til·ler molt interessants, i tot i que he esperat a trobar l'ocasió de visitar-los en primavera per veure com esclaten de vida, per aquestes raconades i a finals de març els arbres caducifolis encara estan completament pelats. Haurem de tornar en plena primavera o a principis d'estiu per veure'ls ufanosos. De tota manera i a part de visitar aquests arbres monumentals resseguir el barranc de l'Avellanar és tot un espectacle.
Aproximació: la ruta proposada comença i acaba al Coratxà.
Dificultat: Moderada. Remuntar el barranc implica haver de fer alguna grimpada i saber llegir el barranc per veure el traçat menys exposat. Hi ha alguns ressalts importants. La pala final, molt pendent, és força exigent.
Desnivell: Uns 700m. acumulats.
Durada: 8,2Km. Unes 3h 30’ comptant parades.
Itinerari: Després de fer un caferet i de reservar taula per dinar a la sempre recomanable Hostatgeria Sant Jaume del Coratxà prenem la pista que surt per darrera del restaurant en direcció nord-oest, cap a la Solaneta. A la primera bifurcació seguim la pista de la dreta que comença a baixar, donant la volta en sentit horari a la Mola del Coratxà, cap al barranc dels Racons. A la següent bifurcació prenem momentàniament la pista de l'esquerra que puja a la Tossa de la Mola i on visitem la Bassa i el Mas de la Mola. De camí i a l'esquerra hi ha un petit abeurador completament sec.
De tornada pel mateix camí i abans d’arribar a l’encreuament de pistes, trenquem per un corriol a l'esquerra que ens torna a deixar a la pista principal, passant pel costat d'una petita bassa d'argila.
La pista transcorre aferrada a les cingleres de la Mola i per la dreta veiem la capçalera del barranc dels Racons, equipat per fer descensos. Passem una portera i ens endinsem a un bosc per on la pista comença a fer ziga-zagues buscant el fons de la vall. Per l'esquerra deixem, amagat pel propi bosc, el Mas del Racionà. Només arribem a veure totes les bancalades del mas que en fort pendent també van a trobar el fons del barranc.
Al final de la pista de la llarga baixada i entre grans pollancres visitem les restes del Molí de Joaquín.
Tot i estar molt enderrocat encara conserva els llindars de portes i finestres amb el característic blavet dels masos de la zona, que segons diuen té la capacitat tant d'allunyar tant els insectes com els mals esperits.
Creuem la llera del barranc de l'Avellanar que en aquest punt porta una mica d'aigua i per un bancalet de prat a l'altra riba el comencem a remuntar per un sender paral·lel. Les vaques pasturen al seu aire en aquesta part baixa del barranc aprofitant els bancals desbroçats i plens d'herba fresca d'aquesta primavera primerenca. A l'esquerra deixem un petit bassal que s'alimenta d'una font.
El sender comença a guanyar alçada respecte al barranc i el seguim fins a una bifurcació. Per l'esquerra el sender remunta cap a les Albardes i el Maset de Josep. Nosaltres seguim el ramal de la dreta que ara va planejant. Més endavant a la dreta trobem un petit replà que fa de mirador del Barranc de l'Avellanar, davant de les cingleres dels Racons.
Poc més endavant trobem el til·ler monumental. Un exemplar ben singular per les seves dimensions, que just ara en sortir de l'hivern encara trobem sense fulla, però no per això deixa de ser impressionant. Una bonica raconada per gaudir d'aquest regal de la natura i on aprofitem per fer una parada i recuperar forces.
Seguim uns metres pel mateix sender fins a un altre til·ler de bones dimensions, i on sembla que mor el camí. Sense contemplacions, però amb molt de compte ens despengem per una pronunciada pendent que des del til·ler baixa a trobar la llera del barranc. L'alternativa és desfer camí en direcció al Molí i incorporar-se al barranc per anar remuntant-lo des de baix de tot.
Un cop dins al barranc comença la diversió. Anar remuntant, desxifrant els millors passos, els menys exposats, però amb unes quantes grimpades inevitables, que tot i no exigir molta tècnica si que cal parar molt de compte per haver algun pas una mica exposat. Compte de fer aquest tarçat amb pluja, perquè pot ser perillós. Algunes cadolles encara tenen aigua però molt estancada. Cap a la meitat es va estretint i cal remuntar entre grans blocs i alguna gran soca d'arbre encallada entre les roques.
Cap al final de l'engorjat, destaca una gran paret bastant vertical per la dreta, on hi ha un ràpel d'uns 45 m. (el barranc està instal·lat per als barranquistes), però seguim recte per una pronunciada canal entre un dens bosc d'avellaners, d'aquí el topònim. La canal és força empinada i exigent i torna a guanyar la llera de la part superior del barranc, encara força estreta els primers metres però que poc a poc es va obrint per arribar a la zona dels Horts, sota el poble del Coratxà.
Podriem seguir uns metres fins a trobar el PR-CV-75.11, o GR 311.1, però optem per anar remuntant entre les bancalades desarbrades dels Horts fins a la Font de Baix, que acull també els bonics safareigs del poble. A un dels abeuradors es pot llegir la inscripció del 1906.
Ara sí, pugem per l'escalinata de la Font que puja al poble no sense fer la vista endarrere i gaudir de les grans cingleres de la Mola que acullen la font. Un cop dalt i entre les primeres cases del poble accedim a la plaça de l'ajuntament i la font de la plaça. Al costat de l'hostatgeria, que ens espera amb un bon dinar, s'aixeca un altre gran til·ler, quasi un símbol vivent d'aquest preciós poble de la Tinença a 1231m. d'alçada.
El poble més alt de la Tinença i un dels més elevats de tot el País Valencià.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada