Puig d'Arques i d'Aiguabona. Les Gavarres. 100 cims
22 de juny de 2024
Enceto l'inici d'estiu amb una aproximació al Baix Empordà. Són diversos els cims i els racons amb encant que amaga aquesta comarca i es fa difícil triar, però posem el focus al massís de les Gavarres, a cavall entre el Gironès i el Baix Empordà, amb l'objectiu de coronar el seu cim comarcal: El Puig d'Aiguabona, de 533,10 m. d'alçada. Fins fa poc es considerava el proper Puig d'Arques o de la Gavarra el sostre comarcal però s'ha comprobat que té 40 cm menys que l'Aiguabona. En definitiva, una petita corona de tres cims propers: el Nonell, l'Aiguabona i la Gavarra formarien aquest cim comarcal del Baix Empordà, i ja posats, sumem el Puig d'Arques o de la Gavarra, al llistat de cims assolits del repte dels 100 cims de la FEEC. i als 100 cims de l'ICGC.
Ruta circular des de Sant Cebrià dels Alls passant per:
- Puig Nonell (0.8 km)
- Puig Gavarres (1.1 km)
- Puig d'Aiguabona (1.5 km)
- L'Hostalet (2.0 km)
- Can Sitges (3.0 km)
- Can Genoer (7.6 km)
- Arboç de Can Genoer (8.0 km)
- Castanyeda d'en Genoer (9.9 km)
Aproximació: Accedim fins als Plans de Can Sabater per una pista forestal des de Romanyà de la Selva. Al coll hi ha una gran esplanada on deixar els vehicles.
Dificultat: fàcil, tret d’algun tram una mica perdedor al barranc dels Aiguals de Can Genoer.
Desnivell: Uns 800m. acumulats.
Durada: 10,76 km. Unes 30h 30’.
Itinerari: des del Pla de Can Sabater, prenem una pista que surt en direcció est. Després trenquem a l'esquerra per una altra pista indicada que en pujada ens deixa a l'accés barrat per una tanca del radar meteorològic del Puig d'Arques. Poc més endavant trobem la silueta característica del radar: una gran torre coronada per la gran esfera que allotja el radar.
En realitat i segons l'ICGC estem al Puig Nonell, de 527,6 m. tot i que segons la font consultada hi ha discrepàncies amb els topònims d'aquests turonets propers que configuren el cim comarcal. Prenc per tant l'ICGC com a referent i assolim el Nonell. A tocar de la torre del radar hi ha un elevat mirador de fusta que ens permet passejar l'esguard per tot el massís de les Gavarres: amb la Muntanya dels Àngels al nord-oest, la inconfusible silueta de les Illes Medes a l'extrem del Massís del Montgrí al nord-est, i la gran serra arbrada del Massís de les Cadiretes al sud.
Uns metres al nord, per sota del mirador, visitem el dolmen restaurat del Puig d'Arques. Va ser excavat per primera vegada el 1964 i es calcula que la seva construcció data del tercer mil·lenni abans de Crist. És un sepulcre de corredor on es van trobar restes humanes, fragments de ceràmica i puntes de sageta i un ganivet de sílex entre d'altres elements.
Un altre cop als peus de la torre del radar, prenem un sender que careneja cap a ponent per coronar el segon puig: el d'Arques o de la Gavarra, de 532,7 m. (ICGC, 100 cims de la FEEC), tot i que al vèrtex geodèsic una inscripció parla de 537 m.
El sender baixa ara fins al marcat coll de les Arrabassades, gran cruïlla de pistes, on prenem un corriol marcat amb fites que segueix carenejant fins a la cota 533,1 m. El Puig d'Aiguabona, sostre comarcal del Baix Empordà. Tant sols una gran fita de pedres i la placa de l'Agrupació Excursionista de Catalunya marca l'indret, que per altra part no té cap altre encant al ser al mig d'un petit bosquet que cobreix el turó i amaga la panoràmica
Seguim pel corriol, una mica perdedor en aquest punt, trencant cap a la dreta en baixada per retrobar una pista que ens deixarà, en sentit contrari, a la cruïlla amb el camí de Can Sitges, que prenem cap a l'esquerra.
Un bon tram de camí per pista ampla i còmoda que va planejant pels turons. En primer terme deixem a la dreta les restes del l’Hostal d’Aiguabona, o Parada dels dos rals, segurament alguna mena d’hostatgeria per als traginers que creuaven les Gavarres per aquest punt.
La pista en lleugera baixada ens porta fins al coll de Can Sitges, una important cruïlla de pistes a l’alçada d’un maset. Prenem la pista de la dreta i seguim carenejant pels suaus turons de les Gavarres canviant lleugerament a direcció nord. Ens crida molt l’atenció la presencia de nombrosos eucaliptus, segurament plantats, a un terreny on predomina l’alzinar. Superat l’entrador de Can Noguer, la pista ens porta fins a Can Tibau, una vella masada parcialment enrunada sobre un turó que domina la vall dels Aiguals de Genoer, on hem de baixar. Sortint del mas i a la dreta de la pista ens crida també l’atenció el gran pou de Can Tibau. La part més profunda semba tallada a la roca, literalment.
Enllaçant ziga-zagues de la pista anem baixant cap al fons de la vall. El tram final ens pot confondre una mica perque passa per una vella pista pràcticament envaïda per la vegetació, cal estar alerta al track. Finalment arriben a la llera del barranc i, atenció!, ja que el camí/sender segueix barranc avall en direcció nord. Cal trobar un corriol molt tapat per la vegetació que en direcció sud ens porta a creuar el barranc. Abans trobarem un petit cartell avisant d’una cadena al camí, ja que és una propietat privada. Creuem el barranc i a l’altre costat una costeruda i “bruta” pista ens remunta fins a la pista d’accés a Can Genoer, on trobem la cadena que barra el pas als vehicles.
Uns metres més endavant ja trobem les edificacions del mas. Una de molt gran i en procés de restauració i unes altres de més petites amb la solera i l’encant dels vells masos de les Gavarres. Al mig dels edificis destaca també el pou que devia abastir al mas.
Seguim pista amunt per anar a descobrir una de les petites joies que amaga la serralada: l’arboç de Genoer. Un magnífic exemplar d’Arbutus unedo, cirerer de pastor com en diem a la nostra terra, declarat arbre monumental l’any 2000 i pertanyent a Can Genoer. Espectacular!
Deixem la pista principal i remuntem per una de secundària a la dreta, en fort pendent, per anar guanyant terreny cap a la carena un altre cop. De camí trobarem la Castanyeda de Genoer, una magnífica raconada on els castanyers han trobat les condicions òptimes per formar un petit però dens bosc. Ens bé de gust remuntar al recte per entre el bosc per retrobar, a la capçalera de la barrancada, la collada de les Arrabassades, des d’on prenem la pista que ara en baixada ens deixarà un altre cop als Plans de Can Sabater on tenim el cotxe.
De tornada a Romanyà de la Selva no deixem passar l’oportunitat de visitar l’espectacular dolmen de la Cova d’en Daina, un dels megàlits més complets i ben conservats de Catalunya, datat entre el 2700 i 2200 AC. Una joia del neolític a casa nostra!
I ja per acabar no podem marxar sense visitar el petit nucli de Romanyà, una antiga parròquia de Santa Crsitina d’Aro, documentada des del segle XI, on destaquen les velles cases pairals i la preciosa església romànica de Sant Martí de Romanyà. Aquí hi feia estades Mercè Rodoreda després de tornar de l’exili, i aquí va escriure part de la seva obra.
Una preciosa descoberta de terres gironines: el massís de les Gavarres.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada