La Carbonera i l'Astor. Serra de Montsià.
4 de maig de 2024
Després de molt temps torno a la serra del Montsià a redescobrir velles raconades que amb el pas dels anys van perdent la seva antiga fisonomia: les fonts i cocós estan secs, les casetes i masets més assolades, i els vells senders més perduts entre una mar de "malea" (entrada del barranc de la Carnonera de 2014). Tot i aixó l'essència de la serra segueix intacta. Com sempre, del Montsià no espereu senders plàcids, ni aneu en pantaló curt per més estiu que sigui. El Montsià requereix esperit de descoberta... Som-hi?
Ruta circular des de Les Ventalles, passant per:
- Casetes d’Ursula (2.8 km)
- Coco Xaparro (3.2 km)
- Castanyers de l'Astor (5.3 km)
- Corral de Mançanera (6.0 km)
- Refugi Enric Aguadé (7.3 km)
Aproximació: Des de les Ventalles, a la cara oest de la serra, i després de visitar la seva interessant bassa, refugi de biodiversitat, prenem el Lligallo Major, que creua l'AP-7 i la via del tren i puja perpendicular cap a la serra, fins a l'entrada del Barranc de l'Astor. Allí seguint la pista principal, el Camí de la Carbonera, arribem a l'entrador del Barranc de la Carbonera, on podem deixar el cotxe a un apartador del camí.
Dificultat: Moderada. El sender a la capçalera de la Carbonera es perd entre el dens coscoll, cal tirar d'intuició, i amb sort, anar retrobant alguna vella marca. L'aproximació a la Cova del Xufero és, per dir-ho suau, incòmoda.
Desnivell: 850m. acumulats
Durada: 9,4 Km. 5 h 30 min, comptant parades.
Itinerari: just a l'entrador de la Carbonera trobo el primer canvi, una cadena que barra el pas als vehicles. Segueixo la pista que s'interna al barranc pel seu vessant dret, deixant a l'esquerra velles casetes i alguna de més moderna. Retrobo com deia abans el Cocó de Cansalada, cobert per una gran barraca de pedra en sec. Completament sec i amb algun preocupant despreniment de l'estructura que augura un trist desenllaç...
Al costat del cocó les restes d'un maset. Pista amunt deixem un parell de masets més per esquerra, al segon enmig d'uns bancals treballats amb carinyo, s'entreveu un rellotge de sol enmig dels dos caents de la teulada.
Més amunt encara trobo la gran esplanada on s'acaba la pista, un gran maset que encara s'aguanta en peus, a tocar de la bassa de bombers. Cap al final del bancal desbrossat les restes d'una barraca amb piqueta de filat, que deu abastir d'aigua durant uns dies, si plou, a les bèsties de la Carbonera.
Just a la dreta de la pista surt el sender que remunta barranc amunt cap a la capçalera. Tot i estar força perdut encara conserva l'encant i la frescor, a primera hora del matí, d'una sendera ombrívola i montsianenca.
Creuo per primera vegada el llit del barranc, canviant de vessant per anar a visitar, poc més endavant, el cocó de Cocul, al costat de les restes d'un vell maset. Com l'anterior, absolutament sec... els estralls d'una sequera pertinaç.
Més amunt passo a tocar d'un altre maset amb una gran cisterna excavada a la roca a l'exterior. Entre perduts bancals arribo a la caseta d'Úrsula: absolutament desconeguda, molt més ensorrada que la darrera visita, fa deu anys...
Uns metres més endavant trobo la cruïlla del Mas de Guasch: el sender que remunta per l'esquerra per trobar aquest vell maset i més amunt el Corral de Cabassers i el Cocó del Rosellà, a la carena de Lletí. Segueixo recte per tornar a creuar el barranc i remuntar per la sendera fins al Cocó del Xaparro. Una petita balma a una feixa de roca que recull l'aigua que s'esmuny des dels bancals dels Mas de Comú. Més aviat recollia, ara, com tot, és absolutament sec.
Passada la cruïlla del cocó Xaparro, trobo una marca de l'amic Agustí que assenyala el pujador cap al Mas de Comú, però el deixo per a una altra ocasió i segueixo el traçat de l'antic sender que remunta tot el barranc, tot i que intueixo encertadament que més endavant la cosa es complicarà.
El sender és encara prou clar, i passo pel costat d'una gran balma engorjada que va formar el propi barranc, arribant fins a un collet que em separa de la capçalera del barranc. L’alçada ja es prou gran per poder tenir una bona vista del proper Mas de Comú, que deixo més al sud. Com ja es veia venir, es perden les fites i molt de tard en tard retrobo alguna vella marca del sender, entre un mar de coscoll tancat. Intueixo el pas resseguint una estreta feixa de roca que va remuntant i que ajuda a superar la densa vegetació, en direcció nord-est, seguint el traçat del barranc en la seva part més alta.
Superat l'entrebanc guanyo el sender que careneja en direcció oest cap a la Mola de Lletí. A pocs metres per la dreta transcorre el traçat del GR 92 que va des del Portell de la Foradada cap al Mas de Comú, a l'alçada de les fonts de Panxablanca.
Segueixo en direcció oest per trobar més endavant la cruïlla que per la dreta em porta a la capçalera del barranc de l'Astor.
Just sota la carena visito l'atrotinada corralissa, que també envaïda per la vegetació, costa fins i tot de veure. Aprofito l'ombra del cinglet que la tanca per fer un respir i recuperar forces.
Ara si, enfilo l'empinat sender que en forta baixada em regala boniques panoràmiques de l'Astor.
Més avall faig una parada tècnica per visitar els castanyers de l'Astor, tot un referent arbori del barranc, possiblement els únics castanyers de tota la serra.
Més avall encara també faig una marrada per retrobar la Font de Mançanera, amb el seu trist aspecte ressec.
Segueixo sender avall, encara em sorprén que el camí éstà prou transitable, tot i no ser un camí dels més habituals de la serra. Baix de tot retrobo la llera del barranc, deixant abans a la dreta, i entre la vegetació que el fa imperceptible, el vell corral de Mançanera.
Uns metres més avall i per la dreta prenc un corriol molt perdut que em porta a les restes del maset del Xufero. Per darrera del maset hi passa un tub d'aigua que abastia fa uns anys els abeuradors del Portell de la Foradada. El tub serveix de referència per guanyar encara uns metres més en direcció oest, per damunt d'un potent i "perillós" pendent que queda a l'esquerra i que s'aboca cap al fons del barranc. Prop del tub, unes petites fites de pedres em marquen l'empinat corriol que baixa cap al llit del barranc per anar a trobar la Cova del Xufero. Una vella balma excavada a un cinglet de materials sedimentaris, i tancada amb una porta, sevia de recer i vivenda ocasinal al Xufero. A l'interior hi ha una petita cisterneta per recollir l'aigua. Un bonic racó que encara conserva les restes d'haver estat un eficaç refugi.
Torno fins al sender principal de l'Astor pel mateix corriol del tub.
Més avall, just on s'acaba el sender i comença la pista s'aixeca el reugi Enric Aguadé, l'únic de tota la serra. Tot i estar tancat, i regentat pel Centre Excursionista d'Ulldecona, el seu sopluig ens pot servir de recer en cas de necessitat.
A la dreta i enmig d'una esplanada deixem la bassa de bombers i per la pista retorno fins als plans on arriba el Lligallo Major.
Pel Camí de la Carbonera, a l'esquerra, retorno fins al cotxe.
Retrobament dels interessants barrancs de la Carbonera i l'Astor al Montsià d'Ulldecona, plens de patrimoni natural i d'història de la serra.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada