La Tancada. Delta de l'Ebre
21 de juliol de 2024
L'estiu s'imposa i cal cercar rutes alternatives per evitar la canícula, tot i que de moment l'estiu no és tant rigorós com altres anys. Si fa uns dies vaig donar la volta a l'Encanyissada, la bassa més gran del delta de l'Ebre, ara és el torn de la bassa veïna: La Tancada.
La segona del delta en extensió, amb 250 Ha. Una veritable joia de biodiversitat, amb grans extensions de salobrar on hi nidifiquen espècies tant valuoses com la gavina capblanca, xatracs, becs d’alena, territs, xivitones i valones, limícoles de totes mides... i s'hi poden veure quasi sempre grans concentracions dels elegants flamencs, símbol indiscutible del delta de l'Ebre. Pel que fa a vegetació s'hi troben espècies de gran valor biològic com la sosa de flor, melgons, bufalagues, raves de mar, panicals, donzells... un espectacle que qualsevol mirada encuriosida pot gaudir fàcilment si es para una mica d'atenció.
Anem a donar-li la volta!
Aproximació: un bon lloc per emprendre la ruta pot ser la zona d'estacionament del costat del pont del Camí de Baladres.
Dificultat: fàcil
Desnivell: inexistent, completament pla. Som al delta!
Durada: 10,7 km. 2h 30’.
Itinerari: Una bona matinada em porta a veure sortir el sol des del pont del Camí de Baladres, entre l'estació de bombeig de Baladres i el començament del carril bici de la Tancada.
Primer però em dirigeixo cap al sud, seguint la carretera. Aviat a la dreta s'aixeca un dels tres miradors de la Tancada que trobarem al llarg del camí. Un bon punt d'observació de l'extrem més oriental de la bassa. Em surten al pas cridaners cames llargues i becs d'alena, protegint d'aquesta manera els seus nius ben propers a la mateixa carretera de Baladres. Uns metres després i també a la dreta, a l'altre costat del desaigüe del Port, s’aixeca la preciosa barraca del Racó de Valero, una de les més antigues i boniques que conec del delta, de reduides dimensions però que a la vegada transpira l'autenticitat del delta.
Poc més endavant ja trobo la carretera que uneix el Poble Nou amb l'entrada a l’Aluet, el Trabucador. La segueixo per la dreta per remuntar el costat sud de la bassa. Un bon lloc per gaudir de la panoràmica que ens ofereixen les Salines de la Trinitat, que destaquen sobre l'horitzó amb la seva muntanya blanca de sal, just al començament de la Punta de la Banya.
Els flamencs pasturen les aigues somes entre sosars i salicòrnies amb el seu "ball" característic, calcigant ritmicament el fang, cercant incansables els petits custàcis per omplir el pap. Entre els peus els hi corren les gambes roges i verdes, i algún corriol fent camí pel salobrar.
Aviat arribo al segon dels miradors, situat també vora la carretera. En aquest punt hi havia les Salines de Sant Antoni o Salines Velles, una de les principals explotacions del delta juntament amb les de la Trinitat. Posteriorment a la decada dels 80-90 s'hi va instal·lar una piscifactoria i en l'actualitat hi té la seu la fundació Catalunya La Pedrera, amb el seu espai Món Natura Delta, que ha estat capaç de rescuperar i preservar l'essència del delta, posant en valor els seus principals actius: les aus, la pesca, les basses, la sal. De visita molt recomanable!
Segueixo camí fins a l'entrada del camí de món Natura, per una pista a la dreta, que em portarà també a visitar la pesquera de la Tancada, la casa dels pescadors on hi fan les seves estades d'hivern. Tal i com explicava de la pesquera de l'Encanyissada, la de la Tancada també forma part d'aquest veritable tresor etnografic i patrimonial gestionat per una de les confraries més antigues d'Europa, la Confraria de Sant Pere, que data del S XII, i que té la seu a la Ràpita. Al costat de la casa dels pescadors també trobem una "Pantena", a la Séquia de la Capitana, i unes velles comportes per regular l'entrada i sortida d'aigues de la bassa cap al mar.
Un altre cop a la carretera la segueixo en la mateixa direcció deixant a l'esquerra la Caseta del Canalot, les barraques d'Àngel d'Isidro i el maset de Parra, i per la dreta, després de la caseta d'Ignaci, ja prenc el Camí de la Séquia Nova, de nou en direcció a la bassa.
Quasi al final, i a l'esquerra, uns tubs que m'obliguen a posar a prova l'equilibri, em permeten creuar el canal i prendre el Camí de l'Huguet, resseguint la cara sud de la bassa, pel racó del Carboner. Just creuar el canal i a la dreta hi ha una caseta baixa amb torre de guaita del Parc Natural del delta, amb un bonic "Hide" a la vora d'un arrossar. De camí, i a dreta i esquerra, vaig deixant enrera masos i casetes que s'aixequen en mig dels arrossars, normalment aparellats a grans arbres solitaris.
Arribo a un altre camí perpendicular al que porto i el prenc per la dreta a l'alçada del Mas del Passiego. Paral·lel a la séquia de les Magdalenes em porta fins a una altra gran estació de bombeig on el camí gira a l'esquerra. Després d'un tram de recta de carretera trobo l'entrada al carril bici de la Tancada que tanca la bassa pel seu costat nord.
A l'esquerra una mar d'arrossars ben verds que onegen les esveltes tiges al compàs del vent de dalt, un mestral que avui és ben viu i que com sempre es fa present visualment per la gran "cella" de núvols que tapa els Ports. La particular simbologia del nostre delta.
Passat l'entrador del Racó de Colàs, un pontet elevat per damunt d'un desaigüe ens permet navegar amb la mirada per damunt les onades de l'arròs del Ranxo Gran. Un espectacle visual!
Aviat arribo al tercer i més gran mirador de la Tancada. Un gran hide que s'aixeca a la cara nord de la bassa, just enfront de la pesquera que queda a la riba oposta, al que s’accedeix per una llarga pasarel·la. Un excel·lent mirador des d'on gaudir del vol dels flamecs i les evolucions dels xatracs, gavines rialleres, martinets blancs i rossos... un destí ornitològic de primer ordre al cor d'un dels aiguamolls més importants del sud d'Europa. I quina poca importància li donem al que tenim prop de casa...
El tram final, entre bassa i arrossars amaga encara boniques postals de la "ribera": la Caseta de Guindales i petits desaigües com el de Llagonets, abans de tornar al Camí de Baladres on tinc el cotxe.
Una altra preciosa aproximació al valuós patrimoni natural del delta de l'Ebre.
Salut i delta!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada