Barranc d'Aiguadonzella i Mola Porquera. Els Ports.
16 d'agost de 2024
Encetem una nova aventura de descoberta pels Ports amb el company Paco, prenent com a referència alguna de les rutes d'un altre crack dels Ports: Josep Panisello. L'objectiu d'avui es troba al barranc d'Aiguadonzella, un barranc que es forma als Clots d'en Pastor i creua la zona de Carlares per arribar a la part alta del Regatxol en ser un dels seus principals afluents. De camí fem prospecció per diferents coves, balmes, estrets i fins i tot pugem a la punta de la Mola Porquera.
Un dia genial de descobertes, però m'emporto a casa el mal sabor de boca de veure que la nefasta plaga de palometa del boix, que a hores d'ara ja ha acabat amb bona part d'aquests arbustos tant característics del Port a la zona sud-oest del massís: Barranc de la Fou i del Salt, malauradament ha arribat a la zona de Carlares... molt mala notícia.
Només comentar que com altres rutes de les que proposo, aquesta és una d'aquelles que anomeno de descoberta, on sovint es perd el sender o és inexistent, i on cal tirar d'intuïció, experiència... i d'un bon GPS, per seguir fil per randa els tracks per tal d'evitar sorpreses desagradables. És per això que la qualifico com a difícil, tot i que no té cap pas tècnic, ni especialment delicat. Per a gent aventurera i amb experiència es pot qualificar com a moderada, i fins i tot fàcil.
Som-hi!
Aproximació: des del restaurant del Port prenem la pista de Fredes fins a l'àrea recreativa de Cova Avellanes on hi ha un bon pàrquing per deixar el cotxe.
Dificultat: difícil.
Desnivell: uns 400m. acumulats.
Durada: 9,3km. unes 5h. comptant parades.
Itinerari: prenem la pista de Fredes, en direcció oest, deixant aviat per la dreta l’entrador de la pista del Regatxol. Més endavant deixem la pista principal i per l’esquerra remuntem pel camí de l’Embarronat de Carlares, un 200 metres. Deixem el camí per un corriol que costa de veure a la nostra dreta i que ens baixa fins al llit del barranc d’Aiguadonzella, just al punt on aquest creua la cinglera de roca per un forat molt característic anomenat l’Ull del cel. Un curt passadís excabat a la roca pel pas de l’aigua, d’uns 12 o 15 m. d’amplada per uns dos metres d’alçada que s’aboca a una alta cinglera formant un bonic salt d’aigua en temps de pluges. Creuem el forat per gaudir de la panoràmica que s’obre cap a Carlares. Es podria baixar però el pas és una mica exposat i pot ser perillós si la roca és humida. Optem per tornar a la pista pel mateix camí i visitar la part de sota del salt de l’Ull del Cel, remuntant uns metres el barranc des de la pista.
Un altre cop a la pista de Fredes tornem uns metres endarrera per prendre el barranc d’Aiguadonzella i resseguir-lo aigües avall, en direcció nord. A estones obert i a trams més engorjat, el barranc s’obre pas per la zona de Carlares en el seu camí cap al Barranc del Regatxol. Prenem ara un ramal de barranc que s’obre cap a l’esquerra per visitar unes curioses balmes que s’obren a la cinglera de l’esquerra, uns metres més endavant. Aquí ja es comença a notar la maleïda presència de l’eruga del boix, Cydalima perspectalis, en el seu implacable progrés pel Port. Lamentablement ja s’està instaurant a la ratlla dels mil metres d’alçada. Males notícies.
En aquest barranquet subsidiari visitem primer una petita balma que precedeix a una altra de grans dimensions.
Intuïm que el corriol deu avançar cap a Carlares però tornem sobre els nostres passos cap al barranc d’Aiguadonzella. Seguim el seu traçat fins a convergir a un marcat sender que també deu seguir cap a Carlares creuant el llit del barranc. Nosaltres no el seguim i en aquest punt seguim per la dreta la llera del barranc que s’interna a una preciosa zona molt encaixonada formant una mena de vistoses gúbies.
Poc més endavant el barranc s’obre una mica deixant entreveure una gran cinglera per l’esquerra. Una fita de pedres a l’esquerra ens mostra el corriol que remunta cap a la base d’aquesta cinglera, per un gran clar de precioses falgueres i eixerides bleneres. Dalt s’obre una gran balma, com una balconada sobre el barranc. A la cova que es foma hi trobem una piqueta per recollir els degotalls del sostre i una pedra de sal per a les cabres.
Un altre cop a la llera la seguim en la mateixa direcció que portavem fins a trobar un petit pantanet o assut del que desconeixem la seva utilitat, en una zona tant tancada i inaccessible del barranc. Poc més endavant i a l’esquerra trobem una altra curiositat de la natura. Un altre gran forat a la roca a l’aiguabarreig dels barranc de Carlares i el d’Aiguadonzella, un altre bonic engorjat on aprofitem per fer una breu parada per reposar forces.
Un metres més endavant del barranc es forma una gran cadolla on es fa impossible passar a no ser que et poses a remull, i on caldria instal·lar un ràpel per baixar amb seguretat.
Per evitar-lo tornem fins al pantanet i prenem un corriol molt desdibuixat per la dreta del barranc que remunta primer uns metres, i entre el bosc planeja fins a un gran pi que ens pot servir de referència per emprendre novament la baixada fins a retrobar la llera del barranc, havent deixat enrera el gran gorg del barranc.
Sense deixar la llera, però cercant sempre els passos més accessibles, seguim baixant pel barranc que poc a poc es torna a obrir.
Aviat trobem la pista que baixa cap al barranc del Regatxol, just al punt on es troben els dos barrancs. La seguim uns metres per la dreta, en pujada, fins a la boca de la Cova dels Ossos, a peu de camí.
Desconec la història d’aquesta cavitat perquè no he trobat pràcticament cap referència, però la seva situació fa pensar en que potser es va trobar al moment d’obrir la pista que baixa cap al Regatxol. La boca està just al talús de roca que delimita el camí. Una boca triangular d’uns dos metres d’alçada per 1’5 d’amplada dóna pas a una primera sala bastant àmplia d’es d’on surten diferents ramals. Un símbol de l’Espeleo Club Tortosa a la paret de l’esquerra ens diu que no està completament prospeccionada.
Al seu interior trobem algunes formacions però bastant fossilitzades. Em crida especialment l’atenció la variada coloració de la roca, a la sala principal. Es mereix una bona topo!
Tornem uns metres cap endarrera fins a la forta corba de la pista, i ara per l’esquerra, a un apartador i a tocar d’una gran roca surt un corriol que ens deixarà a la base de l’empinada canal que haurem de superar per fer el cim de la Mola Porquera.
A mitja canal hi ha una enorme mola de roca que podem superar per la dreta o per l’esquerra i que convida a pujar, des de la seva cara de llevant. Més amunt la canal s’acaba a un collet, on trenquem cap a la dreta i on trobarem una curta cinglera de roca que ens obliga a fer una grimpada un pel exposada, per assolir la part alta de Mola Porquera. A uns metres per la dreta trobem una gran fita de pedres que assenyala el cim de la mola, a 1068m. Les vistes són espectaculars, especialment de la capçalera del Regatxol, les puntes del Polit i la Mola de Catí cap al nord.
Ara cal estar atents al gps perquè no hi ha cap sender ni corriol evident. Cal anar baixant per les llomes de la Mola Porquera fins a retrobar el camí vell del Regatxol, més o menys en direcció sud-est, entre el bosc i evitant alguna petita barrancada, però per terreny prou còmode tot i anar camp a través.
Un cop retrobat el camí el resseguirem per l’esquerra fins a la cruïlla amb la pista actual del Regatxol. Aquí deixarem la pista i prendrem un sender marcat a la dreta que talla una gran llaçada de la mateixa pista. La tornem a trobar prop de la cruïlla d’aquesta amb la de Fredes.
Ara per la dreta tornem fins a la casa forestal i el pàrquing de Cova Avellanes. Aquesta vegada no volem marxar sense revisitar Cova Avellanes, on arribem des d’una vella pista que surt del mateix pàrquing. A uns 200 metres deixem la pista i remuntem per la dreta per veure el “forat” i la Cova Avellanes, arrecerada a una cinglera de roca i que darrerament ha fet de corral acollint algun ramat.
Una altra bonica ruta de descoberta dels Ports. Gràcies al Josep Panisello per les ressenyes i a Paco pel seu guiatge. Així dóna gust!
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada