La Cova dels Prats i fageda de Serrassoles. Ports
9 d'agost de 2023
Segueixo amb els itineraris de descoberta dels Ports, a la recerca de racons amagats i a la vegada emblemàtics del massís. Aquesta vegada ha estat el company Paco Rochet, gran coneixedor dels Ports, qui m'ha acompanyat en la descoberta de la zona del Marturi, la Mola del Boix i Serrassoles. Coves, fonts, povets, fagedes...
No n'hi ha prou amb una vida per descobrir a fons tots els racons que amaguen els Ports.
Som-hi!
Aproximació: des del reutaurant del Port prenem la pista de Fredes fins a l'àrea recreativa de
Cova Avellanes on hi ha un bon pàrquing per deixar el cotxe. Pujant pel Caragol parem al mirador del Portell per contemplar una espectacular sortida de sol per damunt del Coll de l'Alba!
Dificultat: Moderada, algun tram es fa per corriols i senders perdedors.
Desnivell:Uns 1160m. acumulats.
Durada: 12,4km. Unes 6 hores. Comptant parades i visita cova.
Itinerari: Des del pàrquing de Cova Avellanes, creuem la pista de Fredes i enfilem pel curt tram de pista que puja a l’àrea recreativa de la Font de Cova Avellanes. Allí prenem el sender que s’enfila empinat cap als Bassis del Marturi. De camí prenem un corriol per l'esquerra que ens deixa a la bonica cova dels Bassis del Marturi, que pot ser un bon aixopluc en cas de necessitat. A l'ampli interior s'obre una petita galeria que s'obre com una finestra a l'exterior.
El sender arriba fins als Bassis del Marturi alimentats per un fil d'aigua que encara manté un lleuger nivell, suficient per poder abeurar els animals boscans.
Prenem ara el sender de l'esquerra que remunta fins als Erms de Caguitos, el collet que ens permet passar al costat litoral del massís. Segueixo uns metres el crestall per l'esquerra fins a una punta que fa d'excel·lent mirador de tota la cresta del Marturi fins als Pallers i al cim de Caro, i per l'altre costat també ens regala unes bones vistes de la Mola del Boix, el proper objectiu, i més enllà les Mirandes i la Joca.
Des del collet dels Erms de Caguitos prenem uns metres el sender cap als teixos del Marturi, però el deixem poc més endavant per trencar per la dreta, entre boixos i fora sender, cap a la base del cingle que configura la punta de la Mola del Boix. Als peus de la cinglera, atents al track del GPS, cercarem un pas evident que ens permet fer una grimpada senzilla entre els blocs de roca per guanyar la part superior del cingle on hi trobem una petita fita de pedres que ens assenyala el punt més elevat del Marturi, a 1347m. d'alçada. D'aqui s’obre la llarga cresta de la Mola del Boix que en direcció sud-oest s'allarga fins a l'Embarronat de Carlares.
Crestegem la preciosa carena, a trams força empinada per la part esquerra i absolutament vertical per la dreta, que tot i donar la sensació de ser força aèria en alguns trams, és de bon trescar. Cap a mitja carena s'obre un curiós forat per on davalla un corriol que ens permetria, grimpant o desgrimpant, superar la cinglera.
Arribem al collet on, per la dreta, el sender enfila l'Embarronat però seguim rectes per encarar ara el crestall de Serrassoles, la continuació del pronunciat plec geològic que conforma el del Marturi.
El sender ressegueix com fins ara el caient del cingle que ens queda a la dreta. En un punt estret a recer d'una gran roca deixem enrera una tanca per evitar que els ramats de Casetes Velles passin a la part de Carlares, i poc més endavant, a un petit pla trobem la cruïlla on el sender per l'esquerra segueix cap a Casetes Velles. Nosaltres trenquem per la dreta per tornar a cercar el crestall i resseguir-lo en direcció oest, per un corriol molt poc definit però bó de seguir.
Arribats a una punta prominent del crestall, marcat amb una gran fita de pedres a la dreta i just a la vora de la cinglera, prenem una petita i empinada canal que baixa fort en direcció est, i que ens deixarà aviat als peus de l'impressionant Teix de Serrassoles. Un formidable exemplar de teix que malauradament ja és mort, però segueix en peus suportant una gran heura i fent equilibris en mig del fort pendent de la canal.
Un altre cop a la fita de la carena, la resseguim en la mateixa direcció fins a un petit pla on després d'una breu recerca acabem per trobar el vell Pou de la Pileta.
A la vora del pou aprofitem l'ombra del pinar per fer una petita parada per recuperar forces i seguir amb l'itinerari.
Tornem al fil de la carena per avançar fins a un altre replà de terreny on després de bones pluges s'hi acumula aigua formant una bassa, però que avui trobem seca. També voltem una bona estona per mirar de trobar el Povet de la Col, però no aconseguim localitzar-lo. Val a dir que tampoc he trobat cap tipus de referència d'aquest pou, tret del topònim, però si que es parla de la bassa en diferents publicacions a les xarxes.
Trenquem ara, fora sender però per terreny transitable cap als Prats, en direcció sud. Ara cal estar pendents d'un gran pi sec que hi ha a la pendent de la lloma perquè és una bona referència per trobar el proper objectiu: La Cova dels Prats. No cal arribar fins al gran pi, cal baixar cap a la dreta d'aquest, cercant un petit rogle de rocam, envoltat de boixos alts, que amaguen la boca de la cova.
La boca de la Cova dels Prats s'obre sota d'una de les grans roques i baixa amb bon pendent fins a una sala de grans dimensions partida a dos nivells, on sembla que es pot acumular aigua a la inferior, mentre que la superior hi ha un petit caos de blocs que amaguen diferents formacions. Tots dos nivells desemboquen a un estret passadís que es va internant cap al nord fent curioses ziga-zagues, en àngles de 90 graus, pel que sembla una séquia de desguàs d'aigua, per la plana capa de sediment que cobreix el sòl. El conducte es va estretint més fins a desembocar a una altra sala de bones dimensions a la que no hi arribem. En total s'estimen uns 117m. de recorregut segons l'Espeleo Club Tortosa. Tot i no ser molt vistosa en formacions aquest recorregut estret i lineal és força curiós i a les parets es veu el meticulós treball de l'aigua al llarg dels segles.
Sortim de la cavitat i seguim baixant fins als Prats, que ara còmodament resseguim en direcció sud-oest en direcció als Masos de Caguitos. De camí anem deixant enrera les restes de les casetes i corrals dels Prats. Just abans d'arribar als masos trenquem per la dreta i superem la pendent que ens separa del proper Maset de Tres Pins. Les quatre parets en peu allotgen un petit sopluig on hi ha sal per als ramats. Gaudim una estona de la bonica panoràmica cap a Casetes Velles abans de seguir la vella pista que ens porta cap a Tres Pins. Deixem enrera una bassa per al bestiar i pugem a trobar el Coll de Tres Pins on prenem el sender que baixa cap a la pista de Capatx.
En pocs metres també deixem aquest clar sender i prenem un corriol més desdibuixat per la dreta que ens portarà sense perdre alçada, i ara en direcció nord-est, a transitar per la preciosa fageda de Serrassoles. De camí arbres espectaculars ens surten al pas. Sota la seva ombra de totes les tonalitats del verd avancem com immersos en un conte de fades.
Cal estar ben atents al traçat d'aquest corriol que en ocasions, tot i que prou evident, sembla que ens convide a dubtar de per on seguir. La màgia del bosc...
Trobem més tard, el trencall, marcat a la dreta, per on pujariem per la canal del Teix de Serrassoles, però baixem en tendència a l'esquerra per guanyar la zona més planera dels Clots d'en Pastor. En un punt determinat el company m'assegura que per un corriol, que amb prou feines es veu, es baixa fins a la Font d'en Pastor. No ho dubto, aquest es coneix el Port a pams, però ho deixem per una altra ocasió i ja tenim excusa per tornar...
El sender ens baixa fins a la cruïlla amb la vella pista que remunta cap a l'Embarronat, però no la seguim, la creuem.
Ara per sender més definit anem guanyant terreny fins a creuar els petits estrets del Grau de Carlares i sortir de nou a la pista de Fredes, just a la cruïlla amb la pista del Regatxol.
Seguim uns metres la pista per la dreta, fins a retrobar el pàrquing de la caseta dels forestals de Cova Avellanes.
Una matinal espectacular de descoberta del Port de la mà de l'amic Paco, amb qui com sol passar quan es troben dos "malalts" dels Ports com nosaltres, tot caminant i enraonant, hem obert un "meló" important de propostes de descoberta que anirem materialitzant en un futur.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada