Lo Teix de la Cova, Pi de Casserres i Cova d'Arnau. Mola de Catí. Port.
3 d'agost de 2024
Una interessant ruta de descoberta a la zona de la Mola de Catí dels Ports. L'amic Camilo del CCEF em convida a compartir una sortideta amb altres membres del club, per visitar algunes de les petites joies amagades del Port. De les que no surten als mapes!
De camí descobrirem un parell d'arbres monumentals i dos o tres coves que no destaquen per la seva riquesa en espeleotemes però que són força interessants i ens ajuden a ampliar la rica toponímia de la Mola de Catí als que, com jo, ens agrada descobrir racons amb encant del Port.
Som-hi !
Aproximació: la ruta parteix del Racó del Cucut. Un petit prat al mig del bosc, a la pista que des del Mascar puja cap a LLinars i les Foies.
Dificultat: Moderada. L’accés al Mas de Quelo des del Barranc de Casserres es fa fora sender tot i no presentar cap dificultat.
Desnivell: Uns 600 m. acumulats.
Durada: Uns 10 km. i unes 5 h. comptant parades.
Itinerari: Deixem el cotxe al Racó del Cucut i abans d'emprendre el sender anem a visitar el vell Povet del Cucut. Completament sec al seu costat es pot veure un petit abeurador.
Ara si, avancem uns metres per la pista en la mateixa direcció que ens ha portat fins aquí, i a una corba suau cap a la dreta cal estar atents a una fita de pedres que a l'esquerra ens marca el sender que hem d'emprendre. Un sender que podem definir com a alternativa al GR-7, que podem trobar uns metres més endavant i per on farem el retorn. Per al meu gust és millor aquest sender perquè no està tant descarnat i és més còmode de transitar. A trams en pronunciada pendent ens porta com el GR a un collet que ens aboca a la zona de Llinars. Les vistes cap a Caro i la Barcina, just al despuntar el sol, són encantadores. Des d'aquest coll i sense deixar la carena, per l'esquerra arribariem en pocs metres a la Cova d'en Gerret, força espectacular. Deixem el collet enrera i una suau pendent ens porta a retrobar l'autèntic GR-7, que ara seguirem per l'esquerra.
Poc més endavant ja creuem els prats de Llinars. Algun d'aquests prats són aprofitats per deixar ruscs d'abelles.
Tot i estar a principis d'agost dóna gust passejar a primera hora per sota l'ombra de les pinedes de la Mola. Una fresca revitalitzant en ple agost!
Prenem la pista del Camí de la Gabarda en direcció sud-oest. A la nostra dreta deixem la pista de les Foies, que més tard remunta cap a Terranyes. Destaca de passada la caseta del Corral Termar a la vora de la pista. Més endavant deixem la pista principal i prenem un ramal de pista mig perduda per la dreta, que ens permet resseguir uns metres la capsalera del barranc de Casserres.
A una petita cruïlla de barranquets, es desdibuixa el sender però cal remuntar la lloma en direcció oest, entre boixos i pins rojals per guanyar la carena que tenim al davant. Al capdamunt trobem les restes del Mas de Quelo que ens han de servir de referència ja que des del mas i en direcció nord trobem fites que ens marquen el corriol per accedir a una feixa de roca on s'amaga la Cova del Teix, o el Teix de la Cova.
Quasi que em decanto per aquesta segona opció, ja que la cova no és més que un gran forat que creua la cinglera i surt per la seva part de darrera a un nivell superior. La boca de la cova està dins un recinte tancat per un muret de pedra en sec. La singularitat la trobem en un gran exemplar de Teix que ha crescut arrapat a les roques dins d'aquest forat i les seves branques han pujat cap a la part superior a la recerca del preuat sol que li dóna vida. Una troballa espectacular!
Després de la sessió fotogràfica de l'arbre des de tots el angles possibles, perquè se la mereix com pocs altres arbres del Port, tornem pel mateix corriol fins a les restes del Mas de Quelo, i des d'allí prenem ara un corriol bastant clar i fitat que ens baixa en poca estona fins a la pista de Casserres.
La prenem per l'esquerra després de creuar el barranquet i l'anem resseguint mentre gaudim d'alguns exemplars de teix que han anat creixent arrapats al traçat del vell camí. En una pronunciada corba en destaca un de bon tamany que ens convida a gaudir una estona de la seva densa ombra.
Al punt on la pista de Casserres retroba el Camí de Gabarda, just passada la cadena que tanca aquesta primera pista, trobem un altre dels gegants del port: El pi de Casseres, com un enorme tità que vigila l'entrada als seus dominis. Arbre monumental AM 09.008.04, un magnífic exemplar de pi roig, Pinus sylvestris, de 17,35m. d'alçaria total, 2,72m. de volta de canó i 13,6m. de capçada mitjana. Espectacular!! Conten que si ha sobreviscut tants anys és perquè és la fita natural de dos finques privades i sempre s'ha respectat. Així sigui per molts anys més.
A l'altre costat de l'entrada de la pista de Casseres, i a una petita cinglera s'obre una altra cavitat, que per la part de darrera es va tapiar amb paret de maçoneria, convertint l'escletxa al cingle en un petit refugi per als pastors i bosquetans que feinejaven per la Mola.
Retornem per la pista fins al Prats de Llinars i reprenem de nou del GR-7 en sentit contrari, fins quasi bé el lloc on l'hem trobat a la pujada. Aquí, atents als track, cal deixar el GR i per un entrador molt desdibuixat a l'esquerra entrem cap al bosc per un corriol perdedor que ens porta fins a la Bassa de la Vicenta. Una petita bassa artificial aprofitant una capçalera de barranquet per acumular aigua. Tot i la sequera persistent dels darrers temps em sorprén trobar-la quasi plena.
Evitem la bassa per la seva esquerra i seguim un corriol que ens baixa uns metres més per l'esquerra també del que sembla un petit congost engorjat. Una pronunciada pendent ens porta a la boca de la que més tard he descobert que s'anomena Cova d'Arnau. Un vistós forat que l'aigua ha anat excavant a la llera del barranquet formant un curiós pas subterrani que desemboca a un petit corredor ple d'exuberant vegetació que creix desfermada aprofitant la humitat de l'indret. A la capçalera del corredor un petit cingle el tanca però una estreta gatera permet sortir a la part superior del mateix corredor que acaba morint als peus mateix de la Bassa de la Vicenta.
Un altre espectacular raconet de pel·lícula que bé es mereix una visita a fons.
Sortim novament al GR-7 que ara resseguirem en suau pujada fins al Coll de Llinars. A la vora del sender, a l'esquerra, també veiem la boca de l'Avenc de Florema o dels Estels del Sud. Qui diria que sota aquesta petita i estreta boca s'amaguen fins a tres sales de bones dimensions carregades de formacions, amb uns 100m. de recorregut que baixen fins a la cota -23.
Seguim GR avall per un traçat molt descarnat i incòmode fins arribar a una interessant balma d'un ressalt rocós que ens surt al pas per la dreta. El recinte estava tancat amb un mur de pedra en sec i devia servir per guardar ramats.
Més avall encara i just passada una línia elèctrica trobem les restes del Mas de la Patuda, i poc més endavant retrobem la pista que puja cap a LLinars i les Foies des del Mascar.
La seguim uns metres per l'esquerra per visitar el Mas de Fabra, on destaquen els grans càrreus que tanquen la finca arran de pista.
Retornem per la pista en direcció contrària fins al Racó del Cucut, on tenim el cotxe.
Una fantàstica ruta de descoberta de la mà de Camilo, un bon coneixedor del Port.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada