L'Ull d'Aitzulo i Orkatzategi. Araotz. Gipuzkoa
19 d'agost de 2024.
Decidim passar uns dies a Euskal Herria a la recerca del "verd" i d'una climatologia més suau. Aquesta vegada però l'objectiu és conèixer l'interior del Pais Basc i ens quedem a Gipuzkoa. De les nombroses possibilitats optem pel Parc Natural de Aizkorri-Aratz, a les Valls d'Oñati. Un destí espectacular on encara es respira la ruralitat del País Basc entre les seves engorjades valls verdes i turons arrodonits on els ramats pasturen amb calma entre els prats i baserris, tot resseguint el PR GI 3003, la Senda de l'Aigua.
Som-hi!
Aproximació: Des d'Oñati prenem la carretera GI-3591 en direcció a Arantzazu. Poc després prenem per la dreta la GI-3592 que puja cap al disseminat d'Araotz-Zubia. Seguim pujant per la carretera fins al pàrquing de l'església de Sant Miquel on podem deixar el cotxe.
Desnivell: Uns 1200m. acumulats.
Dificultat: fàcil
Durada: 9,7km. Unes 3h30’
Itinerari: Visitem la curiosa església de Sant Miquel, tota envoltada d'un porxo cobert de fusta. Al davant hi ha el frontó d'Araotz. Prenem un empinat camí de baixada que ens retorna a la carretera per on hem accedit, a l'alçada de preciosos baserris, les tipiques masades del País Basc amb noms impronunciables però d'una estètica que transpira autenticitat.
Seguim carretera avall fins a un entrador assenyalat a la nostra esquerra, just passat un barranquet. Les marques del PR- GI 3003 en acompanyen en pujada cap a una altra zona de baserris: Zubia. Creuem entre les masades amb alguna font que alimenta els petits rentadors i entrem a la preciosa zona de prats de Lugorri.
Poc després ja creuem una portera per al bestiar amb cartells que ens informen que entrem al Parc Natural d' Aizkorri-Aratz. Ara per sender anem remuntant el suau pendent entre denses mates d'aranyoners curulles de fruits a punt per a elaborar uns bons patxarans.
Deixem a l'esquerra una vella paridora i el sender, més estret i recargolat ens porta a trobar la joia d'aquesta bonica ruta: l'espectacular Ull d'Aitzulo. Un caprici de la geologia que obre un monumental forat a les cingleres orientals de la muntanya d'Orkatzategi, com un ull gegantí que mira cap a Oñati i la Vall d'Arantzazu. Una meravellosa catedral de la natura oberta a la roca.
Ara el sender comença a remuntar entre els verd prats d'Argain en suau pendent. Al final de la llarga costera assolim el collet d'Aizgain des d'on ja veiem l'arrodonit cim de l'Orkatzategi.
Passem a tocar de la gran bassa artificial d'Aitzgain que deu subministrar l'aigua a la zona d'Araotz. Una gran colònia de voltors ens dona la benvinguda en les darreres pales d'aproximació al cim d'Orkatzategi. Un cim modest de 869m. però un mirador natural de primer ordre de Gipuzkoa. Cap al nord i en primer terme tenim als peus l'estètic embassament d'Urkulu, i més enllà a l'esquerra el mític cim d'Anboto i a la dreta el de Udalaitz, dos dels cims més preuats del País Basc. Cap al sud-est arrenca la llarga carena del Parc Natural d'Aizkorri-Aratz, on es troben les puntes cimeres de Gipuzkoa: l'Aitxurri de 1551m i el Aizkorri de 1528m. i on també , segons la llegenda, habita la deesa Mari, la divinitat suprema de la mitologia basca que representa la mare terra, a les coves d'Aizkorri. Més terrenal però no menys mítica, aquí també es fa la famosa cursa de muntanya de Zegama.
Cap a l'oest també s'aixeca imponent la punta del Kurutzeberri.
El cim d’Orkatzategi està assenyalat amb una destral enclavada a un cilindre de ferro. Autèntica simbologia basca!
Comecem a davallar resseguint el sender cap a ponent, seguint el traçat de la pròpia carena, fins al coll d'Urtapoloueta on també trobem una vella paridora. Més avall, cap al sud-oest, i després de visitar el Túmul de Linatza, un dels nombrosos monuments funeraris megalítics que esquitxen tota la carena, i per l'esquerra, empalmem amb el conducte d'aigua que dóna nom al PR que seguim, "La senda de l'aigua", que per una sèquia tapada porta aigua fins a la bassa d'Aitzgain que ja hem visitat.
El sender-sèquia ens porta entre prats i caballs fins a la collada de Santakutzeko. Encreuament de camins que cap al sud ens portaria a la propera ermita de Santikurutz.
Nosaltres prenem la pista de baixada per tal de tancar la circular del PR GI-3003. Una pista força empinada de baixada que ens portarà fins a al baserri d'Agerre Etxeoste, la que sembla casa natal del general Francisco de Elorza i Aguirre. Aquí deixem la pista i per la dreta prenem un preciós sender entre el dens bosc fins a Unzueta, una altra barriada d'Araotz on també destaquen els preciosos baserris, amb els seus petits rentadors. Pista avall retornem al pàrquing de l'església de Sant Miquel Arcàngel.
Un bany de País Basc, indispensable!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada