Selva d'Irati. Nafarroa.
20 d'agost de 2024
Personalment una de les millors sensacions, i que tinc grabades a la retina i la pell, de entre les nombroses experiències entre valls i muntanyes que he viscut, és sense cap mena de dubte el fet de caminar tranquilament per un bosc de faig. El verd de les les fulles i capçades a l'estiu és indescriptible quan els rajos de sol malden per escapçar la massa arbòria, i l'esclat de daurats, ocres i granes de la tardor tampoc té cap altra estètica comparable. Un bany de bosc en majúscules!
Un dels millors exponents d'aquest bosc de faig i d'abets a nivell estatal i europeu, per extensió i conservació, el trobem al Pirineu de Navarra, entre França i Espanya. Concretament entre les valls d'Aezkoa i de Salazar: La Selva d'Irati.
Aproximació: La ruta proposada segueix el SL-NA 63A, que surt des de les Cases d'Irati, a les que podem accedir des del preciós poblet d'Ochagavia i remuntar per la NA-2012. 23 km. d' una estreta i revirada carretera de muntanya que creua la Serra d'Abodi, límit sud del bosc d'Irati. A les Cases d'Irati hi ha una gran zona de pàrquing. En temporada alta es paga una taxa d'aparcament que va destinada al manteniment de l'entorn natural.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 670m. acumulats.
Durada: 13,2km. Unes 5h 30' comptant parades
Itinerari. Com comentava es tracta d'una circular resseguint el SL-NA 63A pel bosc de Zabaleta i fins a l'embassament d'Irabia. Un altre cop al pàrquing de Cases d'Irati prenem el SL-NA62 A, el sender del riu Urbeltza per anar a visitar el Salt de Itsuosin o del Cubo, i de nou a les Cases d'Irati encara pugem a visitar les Cases del Rei i l'ermita de Nostra Senyora de les Neus.
Sortim del concorregut aparcament i prenem la pista forestal en direcció sud-oest per encetar la circular del SL-NA 63A, en tot moment perfectament abalisat. Visitem un apetita font a la dreta de la pista i tot seguit, en una corba, prenem el sender marcat per la dreta que remunta un petit barranquet i que ens deixa enmig del mar de faigs que configura el bosc de Zabaleta.
Un verd "tendre" infinit sustentat per infinits pilans de fusta platejada, entre un sotabosc net, i més verd de molsa... aquí l'expressió "bany de bosc" és absolutament tangible. Un regal per als sentits en un entorn màgic!
El sender planeja jugant amb la forma de muntanya trobant exemplars de faig monumentals i petites finestres entre les capçades que ens deixen entreveure el bosc en tota la seva majestuositat, clarianes i fosques boscúries dins d'aquesta particular selva de faigs i avets de 17.000Ha.
Creuant un dels principals barrancs de Zabaleta ens tornem a incorporar a la mateixa pista que haviem pres al principi i que resseguirem uns centenars de metres fins a un indicador que ens marca el sender de baixada cap a l'embassament d'Irabia.
Passada una vella casa forestal arribem a la riba de l'embassament on s'emmiralla el magnífic bosc d'Irati. La petita platja fluvial convida a seure i gaudir d'aquest espectacle de la natura.
Per l'esquerra i seguint un corriol entre l'aigua, el bosc i la molsa arribem a l'extrem d'una petita i allargassada península a la punta sud de l'embassament on reposen les restes d'un vell pont de pedra esfondrat que permetia en altres temps donar la volta sencera a Irabia.
Ara hem de tornar pel mateix sender fins a la casa forestal i prendre de nou el sender local, que passa just per davant de la façana del vell refugi.
Entre el dens bosc, però ara resseguint la traça del riu Irati aigües amunt, anem creuant tot un seguit de petits barrancs subsidiaris fins a retrobar novament la pista, que ara cal prendre i seguir per la dreta.
Un deliciós passeig pel bosc que ens torna a portar al punt d'inici, a les Cases d'Irati, on conflueixen els barrancs d'Urbeltza i d'Urtxúria per formar el riu Irati.
Ara prenem una nova variant i resseguim el barranc d'Urbeltza aigües amunt pel SL-NA 62A per anar a visitar el preciós salt d'aigua d'Itsuosin o del Cubo, on un nodrit grup de visitants gaudeix de l'espectacle, i els més valents fan una capbussada. Novament es fa palesa la massificació dels espais naturals...
L'aigua de l'Urbeltza baixa pels grans graons de roca configurant un dels racons més bonics de la Selva d'Irati. La màgia de la fotografia li dóna un efecte sedós a les aigües, tot i que mai arriba a ser comparable amb la vivència…
El mateix sender remunta fins a la fronterera collada d'Orgaté, però nosaltres desfem el camí per retornar novament a les Cases d'Irati, creuar el pont de l'aiguabarreig i remuntar el sender fins a la Casa dels Guardes, amb servei d'hosteleria, i més amunt encara per visitar les restes de les Cases del Rei.
Un punt de defensa fronterer bastit al S XVIII, curiosament per la Marina Reial, en ple Pirineu. L'explicació la trobem en el fet que dels boscos d'Irati s'extreien grans abets per fabricar els màstils que arborarien les naus de guerra de l’època. Encara es veuen les restes d'una vella casa fortificada amb quatre torres i diferents dependències. La Casa Forta va ser destruida el 1823 i amb les restes es van construir les vivendes dels guardes del bosc, conegudes des de llavors per les Cases d'Irati.
A un centenar de metres, en un petit turó al llindar del bosc s'aixeca l'ermita de Nostra Senyora de les Neus, bastida a meitat del segle passat i punt de partida d'altres interessants rutes per la vessant oriental de la Selva d'Irati.
Conten de l'existència d'un personatge amb atributs humans però de gran tamany i força desfermada, completament cobert de pel, amb un peu amb petjada humana però l'altre de petjada rodona com una gran peülla. LLuny de ser agressiu protegia els ramats i avisava als pastors de la presència de llops o de la imminència de tempestes...el Basajaun! Si ha de viure en algun indret ha de ser necessàriament a la Selva d'Irati.
Un itinerari màgic imprescindible.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada