Ermites de Cinctorres. Els Ports.
11 de setembre de 2024
No està del tot clar l'origen del topònim de Cinctorres, possiblement al nucli urbà hi van haver fins a cinc torres de defensa de la vila però també es parla del prefix "cinc" que pot voler dir "envoltada". Sigue com sigue dins al poble només hi ha les restes de la torre del Cortillo o Torre de la Vila. El que si hi ha, i es poden visitar, són fins a cinc ermites pels voltants del poble, una a l'interior del nucli la de Sant Lluís i una altra més dificil de veure des de l'exterior, dins del Calvari, la resta: les de Sant Pere, Sant Marc i el Pilar, que visitarem tot fent camí, i anant cap al nord la de la Verge de Gràcia que ja vam visitar al fer la 3a etapa del GR-331, el Camí de Conquesta.
Per tant ens disposem a visitar aquestes 4 ermites fent una circular prenent com a referència el Sender Local CV 35, que surt i arriba a Cinctorres.
Aproximació: Es pot deixar el cotxe a la plaça que hi ha a la confluència del Carrer Iglesuela i el Sant Lluís, al costat de la popular estatua del Faixero.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: 570m. acumulats
Durada: 10,7km. Unes 3h.
Itinerari: Per darrera de l'estatua del Faixero ja veiem la primera de les ermites que comentava, la que es troba dins el nucli urbà: la de Sant Lluís Beltrán. S'aixeca sobre les restes d'una altra ermita d'època medieval i data del S XVII, i en aquell moment estava fora de la vila closa, de petites dimensions s'hi accedeix per una porta de mig punt d'es d'un porxo obert a tres fronts.
El carrer ens porta a la plaça del Pou, des d'on prenem el carrer Verge de Gràcia que ens deixa al lateral nord de la imponent parròquia de Sant Pere Apòstol, una espectacular mostra d'arquitectura religiosa neoclàssica del S XVIII. Des de qualsevol punt del terme es poden veure les seves imponents torres bessones i el preciós cimbori de rajola vidriada. Es pot considerar l'església de major maduresa i esplendorositat del barroc a la comarca dels Ports.
A la petita plaça del costat hi ha el preciós peiró de Cap de Vila, antigament situat a la cruïlla de camins entre Castellfort i Portell i enderrocat durant la guerra civil, va ser restaurat per Benjamin Moles i ressituat a la plaça de l'església.
Baixem pel carrer Abadia fins a la cruïlla amb el carrer Sant Joaquim on veiem els indicadors del SL-CV35. Seguim carrer avall per un preciós tram empedrat que ens transporta a l'origen medieval de la població, fins a la mateixa llera del barranc de la Font que seguirem per un sender que baixa per l'esquerra.
De camí i a la dreta del barranquet veurem la Font de de la Vila, protegida per una caseta de pedra amb un arc apuntat.
Aigües avall passem també a tocar d'un abeurador.
Més endavant el sender puja per la dreta del barranc per guanyar una cota més elevada, sempre per dins d'un estret assagador. A una cruïlla del sender, després de creuar el barranquet dels Freixos, deixem el ramal de l'esquerra que va també a l'ermita de Sant Pere però passant pel Mas de Gassulla, i pugem per la dreta per un altre preciós assagador que aprofita una interminable llosa de roca inclinada. Per la dreta ja tenim una bona panoràmica de Cinctorres.
Poc més endavant coincidim amb la pista, que des del poble remunta fins a l'ermita, i passada la cruïlla, sobre la cota 960 i sortint per l'esquerra, m'apropo a veure una bonica barraca de pedra en sec, a un vell bancal perdut.
Al final de recta del camí arribem al tossalet que acull la vella torre defensiva de Navalles, possiblement una de les cinc torres que comentàvem. Són les restes d'una gran torre circular en molt mal estat però amb una situació estratègica excel·lent que justifica plenament la seva construcció dominant bona part del terme municipal. A la part de dalt de la torre trobem la segona de les ermites de la jornada: Sant Pere Màrtir, de principis del S. XVII i restaurada a finals del segle passat.
Pel costat de la torre baixem cap als bancals de sota, seguint el traçat del SL-CV35 i prenem un altre bonic assagador que en poca estona ens deixa a l’alçada del Mas de Sorribes, abans i per la dreta deixem enrera una altra petita barraca de pedra en sec.
El mas de Sorribes està format per dos edificis, el primer encara bastant sencer està a la vora del camí que portem, l’altre, uns bancals més avall està pràcticament enderrocat. Al mig les restes d’un vell safareig.
El camí pren direcció sud i ens porta fins al Mas del Collet de la Vila. A la punta on el Tossal del Collet baixa cap a la Rambla de Sellumbres.
Aquí deixem el camí i trenquem per la dreta remuntant un estret assagador que ressegueix la carena fins al cim del Collet. Després de deixar una bassa argilenca a l’esquerra i quasi dalt de l’aplanat turó gaudim d’una gran barraca de pedra en sec, amb sostre de vigues recobertes de lloses. Un excel·lent treball que aguanta estoïcament el pas dels anys, sota el sol de justicia de l’estiu i les gelades i neus de l’hivern.
Un cop dalt al turó i carenejant cap al nord-oest arribem a una cruïlla de camins on s’aixeca un gran dipòsit d’aigua, per baix puja el camí de l’ermita de Sant Pere i per l’esquerra marxa el que va al Mas Nou. A l’horitzó, mirant al nord-est s’aixeca imponent la Mola Garumba i per la seva dreta treu el nas el castell de Morella. Seguim aquest darrer camí uns metres però trencant cap a la dreta en suau pujada. Aviat ens desviem uns metres per l’esquerra per visitar el proper Mas Nou, curosament restaurat com a allotjament de turisme rural. Seguim pujant ara en direcció nord fins a una altra cruïlla senyalitzada on prenem el ramal de l’esquerra per un petit pas canadenc, que ens deixa a un espectacular assagador que remunta fins al cim del Tossal, a 1150m. Abans deixem a l’esquerra una gran bassa per als ramats i al mig de l’assagador una curiosa creu de pedra en record d’alguna persona difunta.
Passem per l’Alt del Tossal després de creuar un altre petit pas canadenc i enfilem l’ample camí que comença a davallar cap a l’ermita de Sant Marc. De camí anem gaudint de l’interminable paisatge abancalat i d’algunes barraques de pedra en sec que l’esquitxen.
Ja som a l’ermita de Sant Marc, la tercera de la jornada. També del segle XVI però recentment restaurada amb cobertes a dos aigües recolzades en tres arcs gòtics i amb accés lateral per una arcada de mig punt entre potents contraforts. A tocar hi ha la font de l’ermita i uns llargs abeuradors. Han afegit un petit “hide” de fusta davant dels abeuradors per a observar els ocells que hi van a veure i refrescar-se. Una bona iniciativa!
Comencem a baixar pel camí d’accés a l’ermita en direcció nord. Per la dreta una nova visita a una altra barraca de bones dimensions i de planta rodona.
Camí i sender van baixant paral·lels prenent aviat direcció nord-oest per afrontar les últimes costes que ens deixen a la darrera de les ermites de la ruta: la de la Verge del Pilar. De petites dimensions, aquesta va ser bastida cap al segle XVIII, amb un petit sostre piramidal a quatre aigües. Apegada a la petita capella unes escales baixen a la Font del Bassi i a la part nord s’aixequen uns grans safarejos i un gran abeurador per als ramats.
Per camí asfaltat seguim cap al poble, que ja es troba a uns 500m. Hi accedim pel carrer del Pilar, i pel carrer de la Verge de Gràcia fins a la plaça del Pou i l’ermita de Sant Lluís on hem deixat el cotxe.
Absolutament recomanable fer-se un petit homenatge al restaurant Faixero amb una cuina excel·lent, per tancar la jornada.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada