Roca del Joc (Roca de la Devesa Jussana). Catllaràs. 100 cims.
27 de setembre de 2024
Aprofitant unes jornades de feina per l'Alt Berguedà tenim com a campament base el preciós poble de la Pobla de l'Illet, des d'on fem una mica de turisme de la mà de l'amic Roger, gran coneixedor d'aquestes terres del Catllaràs.
A primera hora de la tarda fem una ràpida escapada a un dels cims emblemàtics de la serralada que també forma part del repte dels 100 cims de la FEEC, dels nous no essencials: La Roca del Joc.
Aproximació: Des de la Pobla de l'Illet, i del barri de les Coromines, a l'extrem sud del poble, prenem una pista que remunta fort, el camí de Falgars, fins a una cruïlla, passat el Collet del Saldó que per l'esquerra ens deixarà al Xalet del Catllaràs. Una imponent edificació encarregada per Eusebi Güell a l'Antoni Gaudí per allotjar els técnics anglesos de les mines de carbó de l'empresa Asland, i que es va construir a principis del S XX. Millor accedir amb un vehicle alt! Podem deixar el cotxe als peus del xalet.
Dificultat: la qualifico com a moderada per la grimpada final per assolir el cim, un pel exposada. La resta molt fàcil.
Desnivell: 440m. acumulats.
Durada: 6,6 km. Unes dos hores.
Itinerari: Des del mateix xalet prenem la pista que remuntavem, en lleugera pujada. Aviat deixem a la dreta el pujador al mirador del Roc de la Lluna que no visitem per fer via cap a l'objectiu. Uns metres més amunt i a l'esquerra veiem les restes d'una vella construcció que servia com a sala de màquines d'un dels telefèrics que es van instal·lar a l'época d'extracció de carbó de les diferents mines de la zona.
Poc més amunt i a un gran revolt de la pista cap a la dreta, la deixem per prendre un corriol a l'esquerra que ens deixarà a la Font de la Devesa Jussana, als peus del barranquet pronunciat que s'obre entre la punta de la Roca del Joc i de les Roques d'Arderiu, encimbellades a la nostra esquerra.
Des de la font un sender comença a remuntar per creuar el petit coll que conforma la pròpia carena de la Roca del Joc, el pas que ens permet accedir al Coll d'Ardericó. Cruïlla de camins senyalitzada, des d'on s'obre cap a l'oest un gran prat al mig de l'espessor del bosc del Catllaràs: El Joc de Pilota. El Roger m'explica el curiós origen d'aquest topònim: els tècnics i treballadors anglesos que feinejaven a les mines de carbó i que s'allotjaven al Xalet de Catllaràs, aprofitaven les seves hores o dies lliures per fer partits de fútbol al gran prat planer enmig de les muntanyes, en una època en que aquest popular esport encara era molt desconegut a casa nostra, però molt practicat pels anglesos.
A la part sud del prat, just als peus de la Roca del Joc s'aixeca imponent un gran exemplar de teix. Espectacular!.
Per la dreta del teix un petit corriol remunta fort per la base de la gran punta de roca, fins a un empinat pas, un pel exposat, que ens permet grimpar fins a la part cimera de la Roca del Joc. La també anomenada Roca de la Devesa Jussana, amb una alçada de 1615, és un excel·lent mirador del Catllaràs i de bona part de l'Alt Berguedà. A l'oest despunta imponent el Pedraforca i cap al nord distingim entre d'altres el Puigllançada i per damunt de Castellar de n'Hug, la Creueta, un futur objectiu...
La grimpada per l'estreta canal és inevitable per arribar a aquest cim força aeri, que només té aquest punt feble per poder-hi accedir de manera "convencional". Absolutament recomanable!
Baixem pel mateix pas fins al prat del Joc de Pilota i el creuem completament fins al seu exterm oest on un corriol, passant pel Collet del Joc, baixa fins a retrobar la mateixa pista que hem remuntat. Ens deixa però a l’alçada d’un altre gran prat: el Gespador. Uns metres pista amunt ens refresquen a les clares i fredes aigues de la Font del Prat Gespador.
Portem una certa pressa i decidim retornar, pista avall, fins al Xalet del Catllaràs on hem deixat el cotxe, al costat d'un petit refugi obert, per on les vaques paturen al seu aire.
Si disposeu de més temps, aconsello complementar la sortida amb la visita als propers cims de la Roca de la Lluna i de la també imponent Roca Forcada, passat el Coll d'Ardericó.
Un grat descobriment: el Catllaràs, i els seus racons plens d'encant d'aquest preciós Prepirineu.
Gràcies Roger.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada