Moleta dels Frares. Lesera. Forcall.
28 de juliol de 2024
El passat 12 de febrer, a mitja etapa del GR-331 entre Todolella i Forcall, just passat el Mas de Sebastiana, vam veure el camí d'accés a la Moleta dels Frares, on s'ubica la ciutat romana de Lesera. Tot i les ganes de visitar-la portavem ja molts quilòmetres a les cames i vam decidir deixar-la per una nova ocasió. Aquest mateix estiu he tornat per visitar-la i gaudir-la amb la calma.
Per poder conèixer-la cal concertar una visita guiada o bé demanar la clau d'accés a l'oficina de turisme o a l'ajuntament del Forcall.
La seva situació estratègica entre el litoral mediterrani i l'Aragó, la bona comunicació amb la propera via Augusta i l'enclavament dalt d'un turó inaccessible d'unes 8 ha. envoltades en pràcticament tot el seu perímetre per una escarpada cinglera van fer de la moleta dels Frares l'indret escollit pels romans per assentar la petita ciutat de Lesera, la única coneguda en tota la provincia de Castelló, entre els segles I i III. L’indret no va ser ocupat únicament pels romans, compta amb força indicis d'una llarga ocupació, de més de 2500 anys, des de l'edat del bronze fins a l'època andalusí. Espectacular!.
Us proposo un itinerari circular per fer la visita d'aquest singular enclavament arqueològic a una de les moles properes al Forcall. Som-hi!
Aproximació: des del Forcall prenc la carretera CV-120 en direcció a la Todolella. Just passada l'ermita del Pilar, prenc el trencall a la dreta de la Carratera Vella, passant per la gran bassa del vell Molí Matalí, creuo el riu Cantavella i remunto cap a la base sud de la Mola dels Frares. Per la dreta entra el camí del Barranc de Luco, en una empinada costa encimentada. Es pot deixar el cotxe a un apartador del camí.
Dificultat: Fàcil.
Desnivell: Uns 400m. acumulats.
Durada: 6,7 km. Unes dos hores.
Itinerari: Des de l'apartador on he deixat el cotxe, torno a baixar fins a la cruïlla amb el Camí Vell de Todolella que prenc per la dreta. El camí recorre la base de la Moleta en sentit horari, pel seu vessant sud. Al davant s'obre imponent la Mola Garumba, que des del Balcó de Pilats mira cap al Forcall. Prenc una pista de terra que remunta per la dreta en suau pujada, resseguint la base oest de la Moleta. La pista deixa la llera del barranc i comença a remuntar per l'esquerra els contraforts de la Moleta de Sebastiana. A l'altre costat de barranc ja tinc una bona panoràmica de la cara de ponent de la Moleta dels Frares, amb el Mas del Roig que destaca entre les grans bancalades de conreu. Surto un moment de la pista per veure unes grans balmes obertes a la cinglera i aprofitades pels pagesos per desar maquinària agrícola.
El camí segueix guanyant alçada i deixa una gran bassa artificial a la dreta, abans d'arribar a la confluència amb el GR-331. El Camí de conquesta que vé de Todolella i marxa cap al Forcall en la seva 6a etapa.
Pel ja conegut GR baixo a creuar el barranc de Vito i remuntar pel sender fins al Mas de Sebastiana, passant pels vells bancals amb espectaculars margenades que en algun punt arriben als 4 m. d'alçada. Aquesta vegada tinc el temps de part meva i entro a fer la visita a la vella masada. Un extraordinari exemple de la casa rural tradicional d'aquestes terres: una gran casa pairal amb nombroses dependències adjuntes per a tancar els ramats, els animals de treball o la maquinària agrícola, i els graners i golfes ventilades per assecar o conservar els productes de l'explotació. En el cas de la Sebastiana destaca també la tècnica constructiva de tancament de les dependències, fortificant l'accés i on es barreja la maçoneria i la tàpia, com es pot veure sobre la porta d'accés de la cara nord del mas. L'entrada a la vivenda, emblanquinada amb calç també destaca pel seus acabats en blavet per allunyar els insectes i els mals averanys, restes de la premsa del vi, el forn... Una joia de l'arquitectura rural dels Ports que afortunadament encara es troba en prou bon estat de conservació.
Un altre tram de GR en pujada em deixa a l'entrador del camí que remunta fins a la base nord de la cinglera de la Moleta dels Frares, on dos cartells informatius ens ofereixen referències per entendre la importància de l'enclavament arqueològic.
Pujo pel camí fins a la base del cingle, on un empinat corriol protegit per una barana de fusta va a cercar una espectacular escletxa natural del cingle que ens permet l'accés, després de franquejar una porta metal·lica. La profunda escletxa ens puja fins a la part superior de la mola, al seu extrem més septentrional.
Aquí s'obre una extensa esplanada on devia estar ubicada la ciutat romana i els seus principals equipaments com el foro o la plaça, encara es poden veure grans forats de prospecció. A una plataforma superior més centrada a la moleta, es pot veure l’excavació d'una domus de finals del segle I, sota el regnat de l'emperador August.
Ja posats segueixo la plataforma superiror en sentit sud per cercar elm punt cimer de la Moleta, ocupat per les restes d'una vella barraca de pedra en sec i una fita de pedres. Cap a l'oest, mirant a la Todolella hi ha una cuirosa "foradada" a les roques de la cinglera.
La punta sud de la Moleta, completament pelada de vegetació esdevé un fantàstic mirador del riu Cantavella i de les Moles Garumba, de la Vila i del Mas de Roc que envolten el Forcall. Mirant als quatre vents t'en pots adonar de l'estratègica situació de la Moleta.
Mola Garumba i Forcall
Mas de Llorenç
Cim Moleta dels Frares
Punta sud de la moleta
Plataforma inferior de la punta sud
Resseguint el crestall de la cinglera sud, trobo una escletxa que permet baixar entre grans roques a la plataforma inferior, i resseguir novament en direcció nord la cinglera que tanca la mola per l'est, reforçada per grans murs de pedra en sec.
Quasi a l'extrem nord trobo una zona de lloses on encara hi ha les marques de les rodes dels carros que devien pujar a abastir la ciutat, gravades a la roca, per l'únic accés rodat a la mola en aquest punt. Aquí trobo també l'altra tanca metal·lica que tanca aquest accés principal.
Baixant pel camí, molt perdut i desdibuixat es pot descobrir la part amuradada d'accés a Lesera per aquest costat est.
En lloc de tornar cap al camí d'inici decideixo baixar directe cap al camí, creuant els camps de cereal que ara ja estan segats i llaurats, fins a l'Hostal de Libori per on transcorre el Camí de Luco. El mateix camí en baixada passa pel costat de la gran explotació agrícola del Mas de Llorenç, i al final de la costera, retrobo el cotxe a l'apartador del camí. No es pot marxar del Forcall sense fer una passejada per la seva plaça.
Retalls d’història imprescindibles de la comarca dels Ports!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada