Mont-roig, Cim de les Altures, per la Cova del Tabac. 100 cims.
2 de novembre de 2024
Feia molt temps que tenia ganes de fer aquest itinerari, no tant pel fet de fer el Cim del Mont-roig o Cim de les Altures, que també, com pel fet de visitar la Cova del Tabac: una d'aquelles coves a la que es pot accedir sense material específic d'espeleo i que per les seves dimensions et deixen la mandíbula desencaixada... sencillament espectacular. Som-hi!!
Aproximació: des de Camarasa i seguint la C-13 en direcció nord, creuem el Segre pel Pont del Pastor i poc després els túnels de la presa de Camarasa. En sortir del segon túnel podem deixar el cotxe a dreta o esquerra de la carretera, en funció de l'espai que trobem.
Dificultat: moderat.
Desnivell: Uns 2000 m. acumulats.
Durada: 10km. Unes 5 h comptant parades i visites a les coves.
Itinerari: Des de l'aparcament i per la part dreta de la carretera en direcció als túnels que acabem de passar, un sender ens porta a un altre túnel auxiliar de la presa, tancat al trànsit. Abans i cap al sud ja podem veure la inconfusible silueta de la Proa i el Castell, els avantcims del Mont-roig o Cim de les Altures. Creuem el túnel "abandonat" que desemboca al de la carretera i que ens permet accedir a la presa de Camarasa. L'embassament, de 624 ha i uns 20 km de recorregut reté les aigües de la Noguera Pallaresa des del Montsec fins a l'aiguabarreig d'aquest riu amb el Segre, just a la sortida d'aquest pel també emblemàtic congost del Mu.
A l'altre extrem de la presa i just abans d'entrar al següent túnel de la carretera prenem una estreta passarel.la que per la dreta ens porta a la riba dreta de l'embassament des d'on es gaudeix d'excel·lents panoràmiques d'aquest i on trobem també diferents panells explicatius, tant dels ecosistemes que envolten l'embassament com de la pròpia Cova del Tabac, a la que ens dirigim en primer terme.
Aviat trobem un indicador del sender que comença a remuntar en direcció sud-est. A la dreta del sender trobem una vella cabana de pedra amb un preciós sostre fet amb un arc de mig punt de pedra. Més endavant, i al mateix sender, trobem el que sembla un petit forn potser de calç o de pega, al meu parer i per les seves dimensions, més que un pou de gel com moltes referències indiquen...
Aviat se'ns obre al davant una preciosa panoràmica del Segre al seu pas per Camarasa, deixant a l'esquerra la potent Serra Carbonera, coronada pels cims del Tossal de Sant Jordi i del Mu. Un altre objectiu del llistat dels pendents!
El sender va remuntant i guanyant metres en direcció sud-oest. En un punt determinat, assenyalat al track com a "primer pas equipat", trobem unes cadenes que per la dreta ens permeten remuntar còmodament el fort i descompost pendent. Hi pujarem tenint en compte que haurem de tornar a aquest mateix punt per resseguir la base de les potents cingleres del Mont-roig, després de la visita obligada a la Cova del Tabac.
Remuntem fort fins a pràcticament assolir la base de la cinglera, que amb les seves potents tonalitats rogenques donen sentit al topònim. Una segona zona equipada amb cadenes ens permeten seguir progressant amb comoditat. Vull apuntar que aquests passos equipats, entenc que els han instal·lat per permetre el pas a "tot tipus de públic" que vulgui visitar la cova, perquè per a gent avesada a la muntanya, són absolutament prescindibles, i en cap cas són, al meu entendre, un punt ni delicat ni perillós.
Just abans d'unes grapes de “rea”, pas equipat 03, que ens ajuden a remuntar un fort graó de roca. i als peus de l'escala, s'obre la boca de l'Avenc de la Cova del Tabac. Un estret forat que dóna pas a una petita galeria que desemboca a un pou d'uns 8m. i que ens deixa a un fort pendent que encara baixa fins a la cota -25. Cal material específic per visitar-lo.
Passat el pas equipat i a pocs metres, en un reclau del cingle cap a la dreta, trobem la boca de la Cova del Tabac.
Un cop més es posa de manifest la manca d'educació i mala llet d'alguns visitants que ha provocat que per preservar dels actes bandàlics el potent valor natural i històric de l'indret s'hagi posat una tanca metàl·lica per evitar visites indesitjables. Aquesta cavitat conta amb un sector de roca amb 12 motius d'art rupestre esquemàtic que van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO al 1998.
Per poder visitar-la per lliure cal omplir un formulari on-line a: espaiorigens.es, o bé concertar una visita guiada amb la mateixa entitat. No cal material específic però es fa imprescindible un bon frontal.
Situada al vessant sud de les cingleres del Mont-roig i a uns 300 m. per sobre del nivell del riu, la cova fa uns 15 m. d'amplada per uns 20 d'alçada i forma una llarga galeria en suau pujada, d'uns 80m. al principi per canviar de direcció cap al nord, i allargant-se uns 110 m. més, mantenint les magnífiques proporcions fins on finalitza pel col·lapse del sostre. El final està tapat per materials sedimentaris i des d'aquest punt fins la propera Cova del Pas del Sastre només hi ha una distància d'entre 7 i 9 metres de sediments. Molt probablement les coves, temps enrere, constituïen una sola cavitat. Una visita per recordar!
Tornem pel mateix sender, parcialment equipat fins al punt d'inici del primer pas de cadenes on prendrem el corriol de la dreta. A partir d'aquest punt és on al meu entendre comença la dificultat moderada de l'itinerari. És un corriol estret, poc transitat i per tant a trams molt perdut, que recorre la base de les cingleres, acostant-se a aquestes o separant-se seguint un traçat lògic però molt desdibuixat. De camí gaudim de l'espectacularitat de les cingleres rogenques. En un punt, i enganxada al cingle, hi ha les restes d'una vella corralissa tancada en pedra en sec per arrecerar algun ramat.
Més endavant i als peus d'una més que evident canal, trobem l'enllaç a un sender molt més trescat que la remunta als peus del Portell per guanyar la carena pel coll que ens portaria al proper Refugi del Pletiu de l'Extrem.
Nosaltres no hi arribem però fem parada a l'espectacular cim de l'Extrem que ens regala unes magnífiques panoràmiques sobre el Segre, el Tossal de Sant Jordi, i la brutal carena del Mont-roig que cap a l'oest va a trobar la Pala Alta i cap al nord-est cerca el Mont-roig.
Cap allà ens dirigim, paral·lels al riu que transcorre 400 metres per sota cap a Camarasa.
A una marcada collada, a la que tornarem, deixem a l'esquerra el sender de baixada i emprenem la darrera pala que ens separa del proper cim. De camí trobem les restes d'una vella barraca de pedra en sec, i ja dalt, a 715m. el Cim del Mont-roig o les Altures. Espectacular mirador de bona part de la Noguera: l'embassament de Camarasa en primer terme, l'impressionant congost del Mu, el Montsec cap al nord... Parem a recuperar forces i a badar contemplant aquest vast i ric paisatge.
Un altre cop a la collada baixem pel marcat sender que va envoltant el cim del Mont-roig per la seva esquerra perdent alçada. Ens crida molt l'atenció la presència d'auró negre, Acer monspessulanum, gens habitual per casa nostra, amb el seu millor vestit de tardor.
Cap a la cota 650 aproximadament i per la dreta, seguim un corriol que torna a remuntar uns metres per guanyar novament la base de la cinglera on ara trobem la boca de la Cova del Sastre. Una curiosa cavitat que remunta un fort pendent fins a una gran xemeneia que comunica la cova amb l'exterior, per l'altre costat es veu clarament com, possiblement, el mateix col·lapse del sostre que va provocar la gran xemeneia va tapar amb tot el material que va caure, la possible connexió amb propera Cova del Tabac, a pocs metres del final d'aquesta.
Un altre cop a la cruïlla de senders, baixem fort pel marcat sender que ens deixarà al final del pendent i després d'un parell de cruïlles a la vora de l'embassament un altre cop, des d'on tornarem a l'aparcament, resseguint novament la presa i el túnel abandonat.
Una experiència molt recomanable, i un altre dels 100 cims de la FEEC, no essencial, però per a mi més espectacular que la propera Punta Alta que sí que ho és.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada