Munt de Montsonís. la Noguera. 100 cims.
3 de novembre de 2024
Seguim explorant la Noguera a vista d'ocell, pujant muntanyes. Aquesta vegada fixem l'objectiu al Munt de Montsonís aprofitant que hi fem estada en aquest petit poble del municipi de la Foradada.
Ens va cridar l'atenció una proposta d'itinerari que combina l'excursionisme i l'art: Land Art. Tot passejant es pot gaudir de diferents propostes artístiques fusionades amb l'entorn i de passada descobrim aquest racó de la Noguera i fem un altre dels 100 cims de la FEEC. Som-hi.
Aproximació: La proposta parteix del mateix poble medieval de Montsonís, on es molt recomanable fer una visita guiada al seu castell, carregat d'història i anècdotes curioses. Les vistes des del castell de tota la plana d'Artesa de Segre envoltada d'una boirina ens regala una panoràmica plena de bellesa i un certa màgia.
Dificultat: fàcil, es pot fer en família.
Desnivell: Uns 600 metres acumulats
Durada: 7,5Km, unes 3h comptant parades.
Itinerari: Sortim del Carrer Major de Montsonís després de visitar la façana del Castell de Montsonís, fortalesa defensiva fronterera entre la Catalunya Vella i la Nova, durant 125 anys i fins a la conquesta de Lleida el 1149. Juntament amb el de la Foradada es creu que van ser construïts per Arnau Mir de Tost el 1024, i el que el fa especial és que es tracta d'un castell habitat encara pels seus propietaris, els barons d'Albi.
Des del Carrer Major remuntem per un empinat i revirat camí que ens puja fins a la plaça del Pi, als peus de l'església de Sant Urbà, on destaca també una curiosa torre d'algun "artista" local.
Creuem la carretera LV-9138 i prenem un camí que puja cap a un dipòsit d'aigua que abasteix el poble i on ja trobem un indicador del "Padrí". L'ample camí segueix guanyant alçada i ens regala petites escletxes de panoràmiques sobre la propera Artesa de Segre entre densos tels de boira.
El camí ens porta a visitar el "Padrí de Montsonís", obra sorgida de l’enginy del Pere Anton Mola Solà i de l’habilitat de les seves mans amb la fusta, que representa un gegantí padrí assegut a un banc mentre contempla la vall recolzat al seu gaiato.
Tornem uns metres endarrere per prendre un sender que puja decidit vorejant una finca fins a un collet on veiem també alguna marieta i alguna fita de pedres acolorides: La Muntanya Màgica".
Una creu i el vèrtex geodèsic preceptiu assenyalen aquest fantàstic mirador de la Noguera.
Tornem endarrere cap al collet, des d'on surt un sender que baixa cap a la vall que trenca la serra del Munt. De camí trobem un altre exemple de Land Art en forma d'arbres secs pintats de colors: "Renaixement".
A la colladeta trobem una petita estació fotovoltaica i el camí que, per l'esquerra, ens baixarà fins a la Foradada. Abans caldrà creuar la carretera LV-9137.
Pugem pel carrer de Sant Urbà que ens deixa a un ampli aparcament, des d'on es pot accedir a l'ermita de Sant Urbà i a la punta de la cinglera de la Foradada. Al coll hi podem veure més obres del Land Art: Les Ovelles i els Cargols, nosaltres visitem també la galeria refugi de la Serra de Sant Pere, una altra evidència de la nefasta guerra civil a la rereguarda del front del Segre. Aquesta galeria servia de refugi als soldats de l'exercit Popular que havien de defensar la trinxera en cas de bombardeig de l'exercit franquista
Accedim al poble i visitem la parròquia de Sant Josep, i als peus de les restes del castell de la Foradada, el bust de l'Arnau Mir de Tost, Baró de Montclar i Vescomte d'Àger, que va aixecar aquest castell i sembla ser que el de Montsonís.
Sortim del poble deixant endarrere el gran forat a la roca de la cinglera que dóna nom al municipi. A la rotonda de carreteres prenem el camí del Moli d'Oli que seguim fins a la Font del Molí d'Oli, formada per diferents abeuradors i un safareig al seu extrem.
Per l'esquerra de la font surt el sender que puja fins a la carena de la serra de Sant Feliu, i de la seva punta cimera tenim una bona panoràmica del proper Serrat de les Forques. Carenegem en direcció nord-est baixant fins al camí. Per la dreta i a pocs metres veiem les restes de l'església de Sant Feliu.
Tornem a la cruïlla i seguim cap a l'esquerra pel camí cap a Montsonís. En aquest bonic tram del trajecte seguim gaudint de petites mostres de Land Art: En teoria hauríem d'haver vist l'Ou de Pasqua, però o ens hem despistat o ha desaparegut, potser s'ha de restaurar... si que hem vist Escales, la Serp, Papallones...
El camí ens deixa a la mateixa entrada sud de Montsonís, la carretera que es converteix en el Carrer Major que creua aquest preciós reducte medieval de la Noguera.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada