Coves de la Mola de Lino. Els Ports.
23 d'agost de 2024
Una altra interessant proposta de descoberta al massís del Ports. Aquesta vegada fixem l'objectiu a algunes de les diferents cavitats que trobem a la zona de la Mola de Lino, a l'extrem nord-oest de la Mola de Catí. Amb l'expertesa dels comanys Camilo, Paco, Maura i Capilla ens disposem a prospeccionar la zona a la recerca de les principals coves de la Mola, i visitem aquelles per a les que no és necessari emprar material específic d'espeleo: Cova del Forestal, de la Carrasca o dels Maquis i la dels Forats de Paella. Totes elles amb les seves particularitats amaguen preciosos racons plens de formacions d'una gran bellesa estètica. Som-hi!!
Aproximació: Des de la urbanització de xalets de Caro, prenem la pista que porta al Mascar i des d'allí la pista que puja directa a la Mola de Catí, amb un vehicle alt es pot pujar bé. Un cop a dalt a la Mola de Catí cal seguir la pista principal, deixant a l'esquerra l'entrador del refugi de la Mola, i seguir fins a la cruïlla de la pista de Gavarda amb la del Mas de Lino. Estem a tocar de la boca de l'avenc de Mamelots, a 8,3 km del restaurant dels Ports. Podem deixar el cotxe a un apartador de la pista.
Dificultat: Difícil, la zona de la Mola de Lino la fem fora sender, i pel que fa a l’entrada a les coves, tot i que no és necessari material específic, cal ser molt curós. Cadascú sota la seva responsabilitat.
Desnivell: Uns 700m. acumulats.
Durada: 8,6 Km. Unes 4h 40’ comptant parades i visites a coves.
Itinerari: Des del cotxe pasem la cadena que barra el pas a vehicles en direcció al Mas de Lino, la pista de l'esquerra, i la resseguim quasi un quilòmetre en direcció oest abans de emprendre uns pronunciats revolts per on perdem alçada fins a la cruïlla del sender que entra cap a la Canal del Rito, a 2,4 km del cotxe. Ens endinsem pel camí fins a un pronunciat collet on ja comença l'empinada baixada per la Canal del Rito fins a la llera de l'Ulldemó, al Barranc del Regatxol. Just al collet prenem el pendent de la Mola de Lino a la nostra dreta, sense sender, prospeccionant la zona només amb la referència aproximada al GPS del primer dels nostres objectius que trobem després d'una bona estona pentinant el pendent.
Trobem la Cova del Forestal, sota un gran bloc de roca que sembla força inestable, amb petits despreniments recents, en un petit cingle rocós orientat al sud-oest. Es tracta d'una petita cavitat molt fòssilitzada, que baixa entre blocs uns 20 metres. Al fons terròs hi trobem les restes d'un esquelet de cabra. Alguna escletxa tapada de terra podria donar continuïtat en cas de desobstruïr-la. De fet a la boca hi ha el senyal de l'ECT, de cavitat catalogada però pendent d'exploració a fons.
Contents amb la primera troballa del dia donem la volta a la petita cinglera i en una zona més rocosa i encarada al sud trobem també la boca del petit Avenc del Forestal, al que tant sols ens assomem, i que dóna pas a una escletxa en diagonal que s'enfonsa en el seu exterm sud. Em sembla que com l'anterior també està encara pendent de fer una exploració a fons.
Seguim pujant camp a través amb la mirada posada a la carena de la Mola de Lino. Tot i ser una pujada sense sender, els nombrosos clars de la vegetació i el pendent moderadament suau la fan prou còmoda i transitable. Un cop a la carena gaudim de l'espectacle que s’ens obre al davant: al fons de la vall del davant destaca el preciós Mas de Lino als peus de la Mola de Maclac, cap a l'esquerra s'obre imponent el barranc del Regatxol solcat per l'Ulldemó, i a la dreta el gegantí barranc de la Paridora originat per l'Algars.
Decidim per consens baixar per una canal practicable que s'obre uns metres per l'esquerra de la carena, i que ens deixarà als peus de les potents cingleres de les Faixes de Lino on ens espera el següent objectiu. Baixem fins als peus d'aquestes faixes vigilant de no perdre més alçada de la necessària i flanquegem direcció nord-est cap a la zona on la cinglera agafa més alçada. Al peus d'aquesta paret localitzem la Cova de la Carrasca, o dels Maquis com també s'anomena.
Abans d’entrar encara em fa il·lusió emprendre una placa de roca per la dreta de la boca de la cova, que amb una senzilla grimpada de 3r grau, encara que prou exposada, em permet pujar a assolir el cim de la Mola de Lino, de 1208m. Un mirador excepcional del proper barranc de la Paridora, que cap al nord s’obre pas entre la Penya Galera i la Moleta del Molló.
Un altre cop a la cova, i armats amb els frontals en disposem a visitar-la. La boca en forma d’arc és tancada parcialment per murs de pedra en sec als dos costats, donant pas a una galeria d’un 15 metres horitzontals en direcció sud. Al final la galeria gira a la dreta i després d’un petit ressalt baixa en lleugera pendent en direcció oest per una galeria d’uns 15 metres més des d’on comença un sector més estret que amaga racons amb bastanta formació fins arribar a un cul de sac on s’obre una petita i estreta gatera d’uns 5 m de llargada que dóna pas a una altra sala més gran i a una altra galeria que encara segueix uns 15m. més en direcció sud. Nosaltres no passem la gatera i ens quedem gaudint d’aquest preciós sector, deixem aquesta sala final per a una altra ocasió. En total uns 98m. de recorregut tota la cavitat segons la topo del SIRE.
Des de la boca de la cova enfilem el que sembla un corriol que en fort pendent de baixada ens deixarà novament a la pista del Mas de Lino, i que nosaltres prenem per la nostra dreta.
Seguim la pista fins a l’Enclusa, una curiosa formació rocosa que recorda aquesta peça de ferro per treballar la forja. Abans però passem pel costat d’un gran pi rojal, un altre dels monumentals del Port.
La pista ens deixa a una nova cruïlla que per l’esquerra segueix cap al Camí de Gavarda, a la capçalera de l’Algars. Seguim per la dreta en suau pujada i atents a un corriol marcat amb una petita fita de pedres que per la dreta ens marcarà l’entrador per pujar al proper objectiu: Els Forats de Paella. La cova té dos boques. La inferior més gran entra a una galeria d’uns 15 metres que desemboca a una gran sala, d’on surten tres galeries més de curt recorregut. A l’interior de la sala ennegrida s’hi troba un dipòsit per recollir l’aigua que goteja del sostre.
A un nivell superior de la boca principal trobem una altra entrada que dóna pas a una galeria descendent força estreta que gira cap a l’esquerra conduint a un estret pou que comunica amb la sala inferior. A diferència de la sala principal inferior, la de dalt presenta nombroses formacions molt vistoses.
Un cop acabada la visita tornem a la pista que seguirem per la dreta i que desfent el camí d’aproximació ens retorna a la cruïlla de pistes on hem deixat el cotxe. Abans de marxar encara visitem la boca d’un dels avencs més emblemàtics del Port: Mamelots, de 700 m. de recorregut i un desnivell de 167 m. Grans records de la visita que hi vaig fer l’any 1992, en el marc d’un curs d’espeleologia de l’Espeleo Club Tortosa, especialment del seu primer pou volat de 35 m, on vaig descobrir la màgia d’aquest esport.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada