Racó del Frare. Sant Mateu.
19 de gener de 2025
Ja feia molt temps que m'havien parlat d'aquest espectacular racó de la serra de ponent de Sant Mateu, al Baix Maestrat. Finalment ens animem a descobrir-lo i us puc assegurar que és impressionant: una gran cinglera rogenca travessada per una estreta feixa de roca que ens permet accedir, extremant les precaucions, fins als forats de la Cova dels Ermitans, ben bé al mig de la cinglera. Seguim bona part del traçat del PR-CV-214, però complementem la sortida accedint a l'Alt del Coll i seguint la carena i el barranc de l'Aguilona anem també a visitar la seva font. Tots els ingredients de la muntanya mediterrània en una sortida molt recomanable. Som-hi!
Aproximació: Sortim de Sant Mateu per la CV-130 en direcció a Tírig. Al Km. 18,7 aproximàdament prenem una pista a la dreta, el camí dels Plans o de la Bassa amb un indicador del Racó del Frare. Seguim el camí uns 2,2 km.fins a una petita esplanada a l'esquerra on podem deixar els cotxes, on hi ha unn panell explicactiu del paratge natural del Racó del Frare.
Desnivell: Uns 900m. acumulats.
Dificultat: Difícil, si s’opta per passar la feixa i el tram més perdedor de la carena de l’Alt del Coll. Fàcil si no es passa la feixa i es baixa directament del Mas de Roca al Camí del Mas del Coll.
Durada: Uns 13 km. Unes 5 h.
Itinerari: Al costat mateix de la zona d'aparcament ja podem veure una barraca de pedra en sec quadrada i amb sostre de vigues de fusta, tant típiques d'aquesta zona del Maestrat. Seguim el mateix camí dels Plans fins a una cruïlla amb indicadors. Prenem el camí de l'esquerra, el del mas de Leandre, pel de la dreta baixarem per tancar la circular.
Al camí ja trobem alguna marca del PR-CV 214, seguim en direcció sud-oest fins a trobar el Barranc de la Raya on el camí ja pren direcció nord resseguint-lo. El camí puja per l'esquerra fins al Mas de Leandre, però just quan creua la llera del barranc el deixem i prenem el corriol que remunta per dins del barranc.
En algun punt el sender està desdibuixat per les aigües, però és bo de seguir. Remuntem fins a la base de l'espectacular cinglera rogenca del Racó del Frare. El sol de primera hora del matí encara encén més la colorida cinglera. Just al mig ja veiem els forats de la Cova dels Ermitans a la que intentarem arribar.
El barranc avança ara cap a la raconada que fa a l'extrem nord-est i arribem fins als peus de la cinglera, grisenca en aquest punt, que el tanca i on per la dreta seguim un pas natural en forma de feixa que puja en diagonal remuntant el cingle fins a un pas equipat amb cables, però de fàcil accés, que ens permet accedir a la collada que es fa entre el Mont dels Frares i la plana del Mas de Roca.
No arribem ben bé a la carena, perquè abans trenquem per un pas senyalat a l'esquerra que ens permetrà arribar fins al començament de la feixa intermitja de la gran cinglera del Racó.
Aquí cal extremar les precaucions, i fins i tot desistir d'intentar passar si es pateix vertígen o el cap t’ho desaconsella. S’ha de tenir molt clar!
La feixa comença a l'extrem dret de la cinglera, gairebé planera.
Al principi és prou ampla i de bon caminar però poc a poc es va estretint fins a un pas de poc més de 50 cm que ens deixa a la part central de la cinglera, allí on s'obren els diferents forats de la Cova dels Ermitans. Petites balmes sense continuïtat, que dónen aixopluc a les cabres, i des d'on es gaudeix d'un espectacular panorama, a la vegada imponent i aterridor. Una paret d'una bellesa crua enmig la verticalitat, sense concessions, que desperta una atracció contraposada entre desitjar passar o fugir esperitat.
Cap la possibilitat de seguir la feixa fins al final però optem per tornar sobre els nostres passos, posant els cinc sentits en cada petjada per evitar la brutal presència del buit que sembla embolcallar-te.
Novament a l'inici de la feixa, remuntem per una canal descomposada fins a un replà on al recer d'una balma hi ha les retses d'una vella corralissa. Un bon lloc per fer un descans abans d'emprendre la part més alta de la ruta i on poder "païr" l'adrenalina que ha provocat l'estreta feixa del Racó del Frare.
Seguim ara fent una fàcil grimpadeta per un pas escalonat a la roca que ens deixa als vells bancals planers del Mas de Roca que creuarem per arribar-hi.
Davant el vell mas hi ha el brocal d'un pou i les restes de diferents corrals per als ramats. Uns pins solitaris acompanyen la silueta del mas que es retalla sobre sobre l'horitzó del Baix Maestrat.
Aquí es pot prendre la decissió de trencar per la pista de terra que en direcció est ens portaria pel corral de Pavía fins al camí dels Plans, on ja podriem tancar la circular, estalviant-nos la part més ferèstega de l'itinerari i els trams de sender més perduts. És una opció més curta i còmoda, però si us vé de gust seguir descobrint territori us convido a seguir el track proposat.
Per damunt del mas prenem una antiga pista que surt en direcció sud-oest per anar a trobar Lo Bassot, una gran bassa argilenca que recull l'aigua de la pluja. Abans però trenquem per un ramal a la dreta que després de fer dos fortes ziga-zagues remunta fins a la carena. Poc abans del final d'aquesta pista, pugem per un corriol a l'esquerra que ja ens deixa a la carena i a pocs metres de la fita de pedres que assenyala l'Alt del Coll de 834m.
Fem les fotos de rigor i seguim per un tram fora sender però prou transitable fins a un collet i al turó que el corona, on ens crida l'atenció les restes d'una vella barraca de pedra en sec.
Ara fem una petita marrada seguint el terreny més accessible fins a trobar la carena que per corriols ens permetrà resseguir la serra en direcció nord-est, pel cordal de l'Ermita Vella. Per sota de la cinglera de la dreta s'obren les grans bancalades del Corral de Pavía on les vaques pasturen i reposen a l'ombra dels poc arbres que la poblen.
Tot i no seguir un sender clarament definit, els petits corriols entre roca i vegetació baixa ens permeten avançar sense massa dificultat fins a la darrera punta, a la cota 749, des d'on el corriol ens deixa a una vella pista d'accés que seguirem uns metres en baixada.
Novament deixem la pista i per un altre corriol prou decent, per la dreta, baixem fins a un collet des d'on prenem un sender força perdut que segueix el traçat del Barranc de l'Aguilona fins a la pìsta d'accés al Mas de l'Aguilona.
El sender surt a la pista al mateix punt on hi brolla la Font de l'Aguilona, des d'un mur de pedra, abastint tres piles tallades en roca que serveixen també d'abeuradors. S'agraeix la frescor de l'aigua per apaivagar la sed i la calor del l'assolellat i calorós dia d'hivern que ens acompanya. Al bancal de sota la font hi ha dos grans safareigs i un llarg abeurador per a la gent i els ramats de la propera gran masada de l'Aguilona.
Ara prenem el cami que puja per l’esquerra de la font i remunta un llarg i mantingut pendent. De camí i per l'esquerra ens surten al pas el Mas i els corrals de Blanco. Al fons s'aixequen alteroses les Moles de Xert sobre el poble.
Arribem a un collet que de fet dóna el nom al proper gran Mas del Coll, que tot i estar pràcticament en runes encara conserva l'encant de les grans masades del Maestrat, com sempre de cara a sol, mirant al sud.
La pista baixa fent una gran llaçada deixant endarrere l'entrador a ma dreta que ens pujaria al Mas de Roca que ja hem visitat. Per l'esquerra grans i planes bancalades acondicionades per als ramats.
La baixada suau però mantinguda del Camí dels Plans, per on transcorre l'assagador de Catromichana, ens porta a un vell corral a l'esquerra, una portera i una caseta. Més avall encara i dins d'un petit bosquet de pins visitem també les restes d'una vella barraca de pedra en sec.
Aviat trobem novament l'encreuament del Camí de Leandre i més avall l'apartador on tenim el cotxe.
Una preciosa sortida amb un potent component d'adrenalina, que podeu dossificar al vostre gust, vigilant molt el pas de la feixa en cas que la vulgueu afrontar. Bon itinerari amb molt bona companyia!!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada