Serra de Godall. Sector nord.
12 de gener de 2025
Tornem a la Serra de Godall però aquesta vegada ens centrem en la descoberta dels camins i racons de la zona nord respecte al poble: fonts, masos, coves, grans panoràmiques... imprescindible!
Aproximació: la ruta surt de la part alta de Godall. Al carrer de les escoles hi ha espai suficient per aparcar.
Dificultat: moderada. LLarg, desnivell acumulat i algun tram perdedor.
Desnivell: Uns 900 m. acumulats.
Durada: 13 km. Unes 4 h.
Itinerari: Un bonic i empinat camí, arranjat fa una bona pila d'anys, però en l'actualitat molt descarnat per les darreres pluges ens permet pujar directament a Vilaestrets: una petita àrea recreativa dalt del turó que tanca el poble pel la part nord i d'es d'on tenim una magnífica panoràmica de l'assentament del poble dins la petita vall.
Un ample camí ens baixa ara en direcció sud-est fins a la Bassa Alta: un bonic refugi de biodiversitat gràcies a l'acumulació d'aigua de pluja per la composició argilenca del terreny. A la vora sud hi ha les restes de vells safareigs on segurament s'aprofitava l'aigua de la bassa per fer la bugada i abeurar ramats.
Des de l'extrem oest de la bassa prenem el camí de les Fontanes que en poca estona ens portarà a visitar les restes de la paridora de Grisanto, mostra del passat ramader de Godall, i uns metres més enllà, baixem per un corriol a l'esquerra del camí per visitar una de les icones de la serra: La Cova de la Sal. Un curiós plegament de roca que conforma una gran balma arrodonida. Pel seu interior un pas estret i empinat ens permet sortir al mateix camí de les Fontanes per un petit forat.
Un altre cop al camí creuem la llera del Barranc de la Gralla, que curiosament per la dreta ens mostra un aspecte força antropitzat, amb la llera perfectament encaixada entre grans margenades de pedra en sec i en canvi per l'esquerra, i entre densa vegetació forma un petit salt que va a passar pels peus de la cova. I aquí sorgeix el dubte sobre el topònim de la cova: si és com apareix a la majoria de cartografia com a Cova de la Sal, o tal vegada l'origen és aquest petit salt d'aigua del barranc que li donaria el nom del Salt. Com sempre, l'etern debat sobre els topònims...
Seguim deixant a l'esquerra un petit maset i la partida de les Fontanes per arribar a un fort pendent que es guanya amb fortes ziga-zagues de la pista. Per darrera deixem unes bones panoràmiques del poble entre els turons que l'amaguen.
Poc després de creuar el barranc de la Solana i al recer de grans arbres, a una margenada a la dreta del camí ens surt al pas la Font de la Serra, que brolla dins d'una gran pica de roca arrecerada al marge, i pels voltants grans piques tallades en roca devien servir per abeurar els ramats.
Davant mateix de la font i a l'esquerra de la pista un sender que baixa ens porta a un primer encreuament que prendrem per la dreta, i de seguida un segon, menys evident, que seguirem per l'esquerra i en baixada, ens portarà a seguir una ampla carena que ens deixarà al Coll de l'Arboç. Abans d'internar-se al barranc val la pena gaudir de les bones panoràmiques de la Galera en primer terme i de tota la plana amb el teló de fons del majestuós Port.
Per un sender emboscat entre alzines baixem ràpidament cap al fons de la vall. De camí veiem les restes d'algun maset i el regal d'un petit nucli de roures.
Al fons de la vall trobem la Font de l'Arboç, una altra de les joies de la serra. Per l'esquerra un ampli camí entre grans plataners ens baixaria cap a la Galera. Un bon lloc per fer una parada al camí i reposar forces; encara queda molta serra per trepitjar.
Ara pugem per un sender que surt per l'extrem est de l'esplanada de la font. Un sender, no molt empinat però de desnivell mantingut que ens fa recuperar tots els metres que hem perdut per baixar a visitar la font. De camí i per la dreta tenim una bonica panoràmica del Barranc de l'Arboç que hem deixat endarrere.
Retrobem la cota 300 i el camí que per la dreta opcionalment ens pot portar directament al Corral de la Serra i estalviar-nos un bon tram. Però ja posats acabarem de fer via cap al nord de la serra i prenem el ramal de l'esquerra.
Finalment arribem a una collada desarbrada on la pista que seguim comença a baixar en direcció als Argilés, a la punta nord de la serra. Aquí prenem el camí de la dreta, d’accés a les finques d'aquesta zona. Cal estar atents al track del gps perquè el camí es desdibuixa entre tants entradors. Creuem una vella cadena que barra el pas a una finca mig perduda on hi ha una petita caseta i des d'on accedim a un sender que puja del Barranc de la Cova de la Marquesa, a la zona dels Masets, i que prendrem per la dreta.
El sender transcorre en alçada paral·lel a la Foia d'Ulldecona, que des d'aquest extrem proper a Freginals, i des d'on tenim també una bona panoràmica del delta, enfila cap al sud.
Aviat arribem al vell Corral de la Serra, que en la seva època devia ser un important nucli ramader: un habitatge de dos pisos, moltes corralisses envoltant-la, i la proximitat de la font en deixen constància.
El sender recorre ara la zona del Palleret i després d'una petita baixada ens "regala" una potent pujada mantinguda fins a un collet on torna a planejar, sempre amb la preciosa Foia als nostres peus per l'esquerra. De camí trobarem un vell filat, les restes d'una caseta, el sender que ens baixaria fins a les Ventalles pel Racó de Palometes, i alguna feixa de cinglera a tocar de la carena als peus de la Mola.
Trobem una altra cruïlla que per la dreta i en pujada ens deixarà a la pista de la carena que puja a la Mola. Seguim uns metres en direcció sud fins a una nova cruïlla indicada on prenem el camí de la dreta que ens porta a visitar una vella mina de carbó que es va explotar puntualment fins a exhaurir-la a mitjans del segle passat.
Cal trobar ara el sender, una mica desdibuixat que comença a baixar cap a una petita vall tancada per una curiosa cinglera foradada, el sender remunta per l'esquerra de la paret per creuar una petita carena. En aquest punt, opcionalment, us convido a seguir la carena cap a l'esquerra, fora de sender, per arribar a la punta del Castell, on hi ha les restes d'un vell maset i on sembla que es van trobar indicis d'un assentament iber però que no s'ha excavat. Al darrera del vell maset encara hi ha el vell rodal de l'era.
Tan si heu optat per veure la punta del Castell com no, l'accés insisteixo a remarcar que no és còmode, cal seguir pel sender que en poca estona ens deixarà a la cruïlla de Roca Alta, un altre dels punts referents de la Serra de Godall.
Prenem ara el sender de l'esquerra que en fort pendent de baixada ens torna a deixar a la Bassa Alta, des d'on per l'ample camí, accessible a vehicles retornem al poble i a l'aparcament del carrer de les escoles.
Una nova ruta per seguir descobrint la Serra de Godall: el nostre entorn i el nostre patrimoni.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada