Mola de l'Escala. Vallibona.
8 de febrer de 2025
Fa uns anys va coincidir casualment una sortida que vam fer pels volts de Vallibona amb la festivitat de Sant Antoni. El que va ser una coincidència s'ha convertit quasi en una tradició i des de llavors mirem d'agendar la "santantonà" de Vallibona combinant-la amb una sortida de descoberta des del poble.
Aquest 2025 vam programar la sortida a la Mola de l'Escala, la que tanca el poble pel nord-oest, i acabant com ja és preceptiu amb la cirereta de la que considero una festa molt entranyable i carregada d'autenticitat. Els Ports en estat pur!
Aproximació: Des del mateix poble de Vallibona.
Dificultat: Moderada per la llargada i el desnivell acumulat.
Desnivell: 1000m. acumulats
Durada: 15,7 km. Unes 6h comptant parades.
Itinerari: A la sortida oest del poble, just passades les darreres cases i abans de prendre la carretera de Morella, a la dreta trobem l'indicador del GR 7 que ens assenyala el camí a seguir. Resseguirem aquesta vaiant del GR-7, el Camí Vell de Morella. Un preciós traçat pels peus de la Mola de l'Escala en direcció oest. Passem pel Prigó, creu de terme que potser data del S XVI. Evidentment d'aquella època es conserva només la base de graderia, i curiosament no es té cap constància de com devia ser la creu i el capitell, posteriorment es va col·locar aquesta gran creu de ferro clarament contemporània. Més endavant ens surt al pas la bonica capelleta de Santa Àgueda des d'on deixarem el GR i el Cervol, i prendrem per darrera de la capella un sender que remunta directament cap a la feixa de roca per on accedirem al capdamunt de la Mola. De camí visitem una curiosa barraca de pedra en sec treballada en un gran marge i que aprofita una gran roca per fer un lateral.
Superat el petit cingle, cercant el pas per l'esquerra, arribem dalt de la Mola. Ens sorprén trobar una bona quantitat de marques de Sender Local, que ens costa interpretar perquè ofereix més d'una possibilitat de ruta circular...
Nosaltres seguim cap al cor de la Mola i per davant, cap al nord ja tenim una bona panoràmica del proper Mas de l'Escala que visitarem més tard, en tancar la nostra circular.
A una cruïlla on també hi ha les restes d'una vella barraca o si més no un recer de pedra en sec, prenem el ramal de l'esquerra que ens torna a portar en direcció sud oest, cercant novament el caent oest de la Mola. Pel bonic sender ens surt al pas primer les restes del Maset del Clot, en mig d'un petit bosc, i més endavant el Maset del Coix, amb el sostre enrunat. Ben a prop del mas trobem casualment, perquè no teniem cap tipus de referència, la font que abastia el mas i un petit bassot que recollia l'excedent d'aigua. També al costat un vell exemplar de ginebre de tamany considerable.
Seguim el sender per anar cap a les Dogues. Per l'esquerra deixem el que sembla un baixador cap al fons del barranc de la Font del Teix. Arribats al que sembla una cruïlla de camins, trenquem per la dreta, fora sender, per visitar un gran argiler amb una considerable agulla de roca que l'assenyala. Pugem cap a l'agulla entre vells bancals per assolir la part superior on en un replà del terreny hi ha les restes del Mas de les Dogues. Completament assolat encara conserva la base dels diferents corrals i vivendes enmig d'un caos de runa i vells cabirons. A la part més alta i a tocar del mas s'endevina la gran circumferència de l'era del mas.
Per la part de llevant baixem a un petit coll des d'on prenem un corriol que en direcció nord ens baixa a la gran Bassa del Pla del Clot, i a l'altre extrem del pla s'aixequen les restes del també enrunat Mas del Clot. Just abans de pujar al mas gaudim d'un espectacular exemplar de pi pinyoner: el Pi Ver del Mas del Clot.
Bon lloc per fer un mós i reposar forces per emprendre la resta del camí que encara tenim pel davant. Aprofitem per fer petar la xerrada i seguir com sempre fent plans de llocs pendents i contalles de llocs visitats...
Sortim per la part superior del mas, on entre les restes dels edificis també s'intueix l'era. La delata el vell rodal en una raconada.
Sortim pel camí d'accés al mas en direcció nord-oest. Arribats a una cruïlla de camins prenem el de l'esquerra. El de la dreta ens portaria a trobar el Mas de les Argiles, retallant considerablement el traçat. Una bona opció si es vol fer una volta més lleugera.
Seguim com deia pel camí de l'esquerra que aviat comença a baixar decididament cap al barranc. Abans trenco per un corriol a l'esquerra que em porta a visitar les restes del Vell Maset de Rulé, ubicat en una feixa rocosa.
El camí, força pendent, ens deixa a la llera del Bc. de la Font del Teix que creuarem. Ara en direcció sud anem remuntant per tornar a guanyar alçada, fins la mateixa cota del Mas del Clot, a uns 900m. d'alçada. Allí trobem la cruïlla que per l'esquerra ens portaria cap al Mas de la Punta, i just al costat del desviament podem visitar les restes del Maset de Mingo i el seu bonic povet, separat uns metres a la dreta del mas.
Prenem la pista de la dreta i novament en direcció nord anem a trobar una altra cruïlla, la del camí de la Mola de la Torre d'en Guaita, que es pot entreveure entre els pins. Anem per la dreta i passem per la part més baixa dels bancals del Mas d'Espada.
Més endavant creuarem el barranquet de la Boixera i ja podrem albirar el proper Mas d'En Serrà. Sense arribar al mas trenquem per la dreta on trobem la gran pista de les Argiles, i la seguim en una suau però mantinguda baixada fins a una gran collada on novament trobem una cruïlla.
Prenc ara la pista de l'esquerra que aviat troba el llit del barranc de la Font del Teix. Per l'esquerra remunta la pista fins al Mas de Quinto, que deixaré per visitar en una altra ocasió. Per la dreta, teòricament, un altre camí ressegueix el barranc. Dic teòricament perque alguna barrancada recent ha deixat el llit del barranc descarnat i intransitable, només apte per seguir a pèu. I així ho faig fins a trobar un corriol barranc amunt, que per la dreta em porta a visitar la Font de les Argiles.
Torno a la collada de la pista de les Argiles i ara per la pista més arreglada i en direcció sud-est remuntem fort fins a les grans bancalades que acullen el vell Mas de les Argiles. Una altra preciosa masada d'aquest racó dels Ports: vivenda, corrals, font, povet... tots els ingredients d'un bon assentament ramader.
Aquí deixarem la pista i prenem un sender, apenes marcat però prou còmode de seguir que comença a baixar cap al fons del barranc de l'Escala, resseguint el traçat de "tornada" de la Rogativa de Vallibona, que cada set anys i des del 1347, agermana Vallibona amb el poble de Pena-roja de Tastavins, la Tinença i el Matarranya.
Al final del sender, just quan comença a obrir-se el barranc passem a tocar de la caseta de captació d'aigua de la Font Jordana.
Més avall ja entrem a les grans bancalades del Mas de l'Escala. Primer visito una vella barraca de pedra en sec, quadrada i amb el sostre de vigues, després creuant el llit del barranquet el també singuar ginebre del Mas de l'Escala de gran dimensions.
Torno a creuar el barranquet i remunto fort els bancals en direcció nord fins al peus d'un petit turó que tanca el mas pel nord on hi ha el pou del mas, curull d'aigua fresca i cristal·lina
Ja només resta baixar novament uns metres fins a l'espectacular Mas de l'Escala.
Les seves dos eres escalonades ens parlen de la grandària i importància d'aquest mas, que encara conserva alguns edificis en peu i ben conservats. Altres corrals i corralisses, alguns penjant a la vora d'una gran cinglera, no han aguantat el pas dels anys.
Per sota del mas, i en temps de pluges, el barranc conforma un potent salt d'aigua. Nosaltres creuem una vegada més el barranc pel costat del salt, i novament prenem un sender que ens torna a internar a la mola de l'Escala però ja a la recerca de les cingleres que la tanquen pel sud-est.
Entre velles carrasques retrobem les marques del sender local, que ens acompanyen a trobar l'espectacular pas de l'Escala. Un corriol recorre la unica canal transitable que retalla la cinglera, junt damunt del poble. Un traçat preciós que ens porta a baixar entre les diferents escales: una de natural formada per les propies cingleres i una altra d'artificial, amb graons de ferro que ens permeten, en aquest cas, desgrimpar un ressalt de roca i poder seguir l'empinat corriol fins a la mateixa entrada nord de Vallibona.
Només ens manca acabar de gaudir la jornada de Sant Antoni: La gran barraca muntada a la plaça, que en fer-se de nit s'encén i cal passar sota les flames per purificar l'esperit, la tradicional entrada de la carrasca per fer la foguera el dia següent, la processó, la xaranga a tot drap entre els carrerons del poble i a la Carbonera, el pastisset i la casalleta... i un excel·lent fi de festa sopant a la Carbonera en molt bona companyia.
L'any que vé més, si Sant Antoni així ho disposa.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada