Vallhiverna i Tuca de Culebres. Pirineus.
11 d'agost de 2007
Repassant vells arxius i el llistat dels primers 100 cims que em va reconèixer la FEEC, em sorprèn veure que en aquest primer llistat dels possibles cims hi havia el Vallhiverna, tot i estar al Massís de la Maladeta, al Pirineu d'Osca. Una sortida èpica que recordo amb la nostàlgia d'altres temps, quan encara estava pletòric d'energia per afrontar reptes muntanyencs importants, com en aquest cas el mític Pas de Cavall, que separa les puntes de les Tuques de Vallhiverna i de Culebres. Dos "tresmils" més al meu recompte particular, que en aquella ocasió vaig compartir amb l'amic Antonio.
Em ve de gust recuperar i compartir aquella aventura, i ho faig recreant l'itinerari que vam fer amb l'eina de les rutes planificades del wikiloc. En aquells temps just començava a mourem per la muntanya amb un vell GPS Magellan, i el track no l'he pogut localitzar entre els centenars que tinc recollits. El que sí que conservo és un petit reportatge gràfic de la jornada i l'inesborrable record d'aquella aventura, que aviat farà 18 anys...
Aproximació: Pujant cap al Túnel de Vielha per la N-230, a uns 8 km de la boca sud trobem a l'esquerra un desviament per accedir al petit nucli d'Aneto, des d'on seguim per la pista d'accés a l'embassament de Llauset.
12 km. de pista dels quals el darrer quilòmetre i mig és un llarg i sòrdid túnel que surt al pàrquing de l'embassament, punt de partida de la ruta proposada.
Dificultat: Molt difícil (Pas del Cavall), la resta moderat pel desnivell.
Desnivell: Uns 2000m. acumulats.
Durada: Unes 7h.
Itinerari: Des del pàrquing accedim a un altre petit túnel que ja ens deixarà a la vora de l'embassament i al sender indicat que dona la volta en sentit antihorari a l'embassament per la seva riba nord. Al final el sender comença a remuntar el pendent fins a una cruïlla indicada, on deixarem a la nostra esquerra el sender que ressegueix el riu Llauset fins a la collada, sender que posteriorment farem de baixada.
Per la dreta el sender remunta fort per anar a a trobar el traçat del GR 11, que en l'etapa 21 va del Pont de Sant Jaume (Benasc) al Refugi del Cap de Llauset. Superat el pendent arribem a l'alçada del primers dels "Ibons" de la jornada, el de Botornàs. A la dreta del sender veiem una cabana de pastors i ens apropem a visitar-la. Ens sorprèn molt trobar a dintre un bon grapat de sacs de sal per al bestiar, de l'empresa Infosa del delta de l'Ebre, empresa de casa nostra on hi vam treballar molts anys l'amic Antonio i jo mateix... el món és un "kleenex".
Gaudim de l'estany a les primeres llums del matí i seguim pujant fins a la següent cruïlla, des d'on es pot resseguir el GR 11 en direcció a la Collada de Vallhiverna. Em sorprèn també constatar que en aquest punt, en l'actualitat, hi ha el Refugi del Cap de Llauset, a 2425m. que es va obrir al públic al 2016. Evidentment quan nosaltres hi vam passar encara no hi era.
Seguim pujant cap als estanys superiors de Llauset, el Gelat i el Redó, on el crestall de la Serra de Llauset es reflexa a les seves tranquil·les aigües.
Seguim ascendint la llarga i empinada pala en diagonal cap a la collada de Roca Blanca. De camí petits brots d'Armeria alpina esquitxen de color el mar de granit. Un cop a la collada podem gaudir de la gran panoràmica que hem deixat endarrere, en primer terme i al fons l'Ibon "Chelat". Cap al nord l'espectacular cresta de Tempestats, els pics Russell, Tempestats i Aneto, i la carena de les Maladetes: Dent d'Alba, Punta Astorg, Abadies, Maleït... el sostre del Pirineu.
Cresta de Tempestats i AnetoJa som a la carena que en direcció oest ens deixa al cim del primer dels objectius: el Vallhiverna, de 3062m. Moment de reposar forces i gaudir de la panoràmica cimera dels Pirineus des d'aquesta excepcional balconada.
Ara vé la part "heavy" de la jornada, el que fa que es pugui qualificar la ruta de molt dificil, tot i que en realitat no ho és tant: el mític Pas del Cavall. Una curta i estreta cresta que separa els pics de Vallhiverna i de Culebres, i que pren el topònim per la manera d'afrontar el pas aeri per molts muntanyencs. Un pas més difícil a nivell psicològic que tècnic, que fa tornar endarrera a molta gent poc avesada a les alçades. Nosaltres el passem de costat, resseguint amb les mans l'afilada cresta i cercant amb els peus les nombroses preses planes de la part dreta del pas, més inclinada i assumible que la vertical part esquerra. Ajudem també a una parella de muntanyencs del País Basc, que també l'afronten des de la part oposada. Llegeixo en alguna ressenya recent que s'hi han instal·lat algunes xapes per poder assegurar el pas com Déu mana. Millor evitar riscos i portar una corda a la motxilla.
Un cop superat el pas delicat som al cim de la Tuca de Culebres, a 3056m. El segon tresmil de la jornada. Cap al nord-oest destaquen els cims del Posets-Maladeta.
Baixem a la gran collada de Llauset, capçalera del barranc que alimenta l'embassament i que en aquest tram més alt està conformat per una immensa tartera de pedra esmicolada. Comencem a perdre alçada, creuant el barranc a mig camí, abans de retrobar la cruïlla per on hem passat a primera hora, i que ens retornarà al punt d'inici després de tornar a recórrer bona part del perímetre de l'embassament. Abans de marxar encara fem una visita a l'espectacular presa de Llauset.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada