Estany de Banyoles i Puig Clarà. 100 cims.
1 de març de 2025
No podem marxar de Banyoles sense fer una circular a l'estany. De passada pujarem al turó de Sant Martirià (llistat dels 100 cims de l'ICGC) i al Puig Clarà, del repte dels 100 cims de la FEEC. De tota manera només fer la volta a l'estany ja compensa tant a nivell paisatgístic com a nivell patrimonial, amb les seves característiques pesqueres o la visita imprescindible a la preciosa església de Santa Maria de Porqueres, una joia del romànic a la riba de l'estany.
Aproximació: La ruta surt i acaba davant l'oficina de turisme de Banyoles (Pesquera de Sarquella).
Dificultat: fàcil.
Desnivell: Uns 400 m. acumulats.
Durada: 12km. Unes 3h 30’ aproximadament.
Itinerari: Des de davant l'oficina de turisme a la riba del llac prenem direcció nord-est per gaudir del preciós Passeig de Lluís Marian, vora estany. També podem admirar al nostre pas les típiques Pesqueres de Banyoles: "construccions de petites dimensions aixecades a la riba est de l'Estany, a la banda de la ciutat, que daten de mitjan segle XIX. Al principi dedicades a la pesca al llac i més endavant, als anys 80, quan l'Estany es va comença a visitar per admirar-ne la bellesa del paisatge i practicar-hi activitats recreatives i esportives, les pesqueres van evolucionar augmentant de superfície per tal de guardar-hi una o dues barques, banyar-s'hi i fins i tot allotjar-s'hi. Les diferents dimensions i formes arquitectòniques van esdevenir un signe de riquesa i classe social de la burgesia banyolina". (turismebanyoles.cat). Deixem enrera la Pesquera de Sarquella, la de Butinyà i la d'en Janeret. Passats els Banys Vells, creuem el Rec Major abans de passar per davant del Club Nàutic, amb una intensa activitat esportiva. L'estany s'ha convertit en un magnífic camp de regates de referència per a la pràctica i competició de tot tipus d'activitats de rem.
Enfilem ara cap a l'est vorejant el Parc de la Draga i en creuar la C-150a, un dels accesos a Banyoles, seguim recte uns metres per la carretera de Figueres fins a un camí a l'esquerra que ens remunta primer fins al cementiri de la ciutat i poc més endavant fins al cim del Turó de Sant Martirià.
També anomenat del Convent Vell, perquè al puig hi ha les restes d'un convent on sembla que es conservaven les reliquies del sant, patró de Banyoles. Amb els seus 242m. i coronat per una gran creu, esdevé un fantàstic mirador de l'estany. El cim d’aquest petit turó forma part del llistat dels 100 cims de l'ICGC.
Seguim ara un camí en direcció nord que careneja el petit turó fins a un altre mirador del llac. Des d'aquí baixa un sender força descarnat directament cap a les restes del Mas d'Arbeix, on creuem novament la carretera d'accés a Banyoles i prenem el camí que fa la circumval·lació a l'estany.
A pocs metres passem a tocar de la Torre del Rem i seguim pel Camí dels Amaradors que tanca l'estany per la part nord.
Sortim un moment del camí principal per visitar el mirador/hide dels Amaradors, amb una preciosa panoràmica del sector nord del llac.
Un altre cop al camí, entrem ara al Bosc de Morgat. Un bonic bosc de ribera que cobreix bona part de la riba esquerra del llac, gairebé fins a Porqueres. Un immens roure ens surt al pas poc abans de la Font del Camp de Baix.
El camí surt a la carretera GIV-5248, a l'alçada de Can Morgat. Aquí la creuem i deixant endarrere la riba del llac ens endinsem cap a l'oest, pel costat de les llacunes d'en Margarit i de l'Aulina. Creuem la riera d'en Morgat i seguim el camí que ens portarà fins al collet del Turó de Matella on trobem una cruïlla. Seguim el camí de la dreta que ja comença a remuntar més decididament, circumvalant el puig per la seva dreta, fins a la cruïlla del Camí dels Morts.
Ara seguim pel sender de l'esquerra que remunta els darrers metres fins al cim del Puig Clarà, de 314 m. Un altre dels 100 cims de la FEEC, coronat per una petita plataforma elevada a mode de mirador, però que envoltada com està per un bosquet de pi no ens dóna l'oportunitat de contemplar el llac. Si que ens deixa però entreveure el massís del Canigó amb el seu mantell nival, mirant al nord.
Cal baixar uns metres cap al sud per trobar el mirador que si que ens deixa gaudir de tot el llac de Banyoles amb el teló de fons de la població.
Tornem fins al Coll del Camí dels Morts i prenem ara un altre sender per l'esquerra, que ara en baixada mantinguda va donant la volta al puig. Deixem enrera el trencant cap al Puig Rodó i seguim baixant fort cap al fons d'un barranquet per on transcorre un rec a tocar de les restes de Can Camil. Abans d'arribar a l'alçada de la GI-524 trenquem per un camí a l'esquerra que careneja la lloma del Turó del Castell i baixa a trobar un altre cop el Camí de Matella, que seguirem uns metres per la dreta fins a la carretera d'accés a Porqueres, davant del Mas de Tenyers.
Prenem ara un camí que acompanya el Rec de Tenyers fins a l'entrada a l'Església de Santa Maria de Porqueres. Un tresor del romànic del S XII que val molt la pena visitar, tant per la pròpia construcció, com per l'enclavament privilegiat a la vora de l'estany de Banyoles.
Seguim novament el camí de la riba del llac. Creuem la Riera de Marqués i passem a tocar de l'estanyol del Vilar. Àlbers monumentals flanquegen el camí i donen aixopluc a alguna cigonya.
Més endavant trobem les que possiblement són les pesqueres més representatives de Banyoles: la de Mata, Santa Rosa o la de Marimón, segurament la més estètica i fotografiada...
Preciosos ànecs mandarins recorren tranquils la vora del llac mentre al centre es succeeixen les regates de rem en un anar i venir d'embarcacions, i en sec apareix del no res el famós tren Pinxo de Banyoles... el més bonic que hi ha, fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà...
Una preciosa volta a l'Estany de Banyoles.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada